L’Alzinar: Alerta taronja, amb l’amenaçant Borrasca Blas, per si no bastava amb l’època Covid!

Amb alerta taronja finalitzem avui la primera setmana d’aquest atípic mes de novembre, amb la tristor del maleït canvi d’hora, acompanyat de les fortes baixades de temperatures, pluja, calabruix i la caiguda de les fulles dels arbres, dies curts i nits llargues i fredes i, per descomptat, amb l’amenaça de la Borrasca Blas, durant tot aquest mateix cap de setmana que, segons Aemet (Agència Estatal de Meteorologia), ens pot oferir ones de fins a 14 metres d’alçada i vent de més de 100 quilòmetres/hora, què a més pot deixar nevat el Puig Major i muntanyes confrontats, així com ruixats tempestuosos arreu, de tal forma que, Baleària ha suspès ja tots els seus trajectes entre Ciutadella i Alcúdia, des de divendres, fins dilluns.

A pesar que la natura semblava que havia entrat ja dins un temps mort, a l’espera que torni a germinar la frondosa primavera, aquestes fortes i extenses plogudes i calabruixades, a més d’altres fenòmens atmosfèrics, ens fan recapacitar.

Anem realment cap a un nou e imprevisible model d’hivern?

Ens pot afectar realment el canvi climàtic (produït per la inconsciència humana), de la lamentable forma que ens pronostiquen els estudiosos de torn?

Anem cap a un nou model d’hivern?

Seguirà avançant a passos agegantats el tan temut canvi climàtic?

Durant els darrers cinquanta anys, l’activitat humana, i especialment el consum de combustible fòssil (no només les cremades de poda dels pagesos, com alguns “espavilats” ens volen fer creure), ha alliberat quantitats de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, suficients per retenir més calor a les capes inferiors de l’atmosfera.

Durant els darrers cent anys el món ha escalfat aproximadament 0’75° graus centígrads. Durant els darrers vint-i-cinc anys el procés s’ha accelerat, i ara ja és de més de 0’18° graus centígrads per dècada.

El nivell del mar està pujant, les glaceres es fonen a ritmes agegantats, i els règims plujosos estan canviant a marxes forçades. Els fenòmens meteorològics extrems cada vegada, com podem veure, escoltar, o llegir, seguidament als mitjans informatius, són més intensos i freqüents.

Cap on anem? Quin futur deixem a les vinents generacions?

És hora de reflexionar seriosament sobre aquests temes, si no volem arribar a una trista, anunciada (pels que en saben més que noltros) i vinent extinció de l’espècie humana!

Indiscutiblement les altes temperatures també provoquen un augment dels nivells d’ozó i altres contaminants de l’aire que agreugen malalties cardiovasculars i respiratòries. La contaminació atmosfèrica urbana causa aproximadament 1,2 milions de morts cada any.

El pol·len i altres nivells d’al·lèrgens (pensem que de cada dia hi ha més gent al·lèrgica) també són bastant més alts en cas de calor extrema. I també poden causar asma, malaltia que afecta uns 300 milions de persones. Les temperatures a l’alça, que es preveuen, poden augmentar, encara més, a aquesta càrrega.

Reaccionem JA, canvia’t a anar en bici (ser infidel al teu cotxe, o moto), durant 10 quilòmetres, o més, cada setmana i tindràs un estalvi de CO₂ estimat de 8 quilos mensuals (això representa quasi cent quilos anuals). Les coses petites realment SI sumen.

Compra productes locals, de proximitat o de quilòmetre 0, amb beneficis repercutits en aspectes socials i mediambientals.

El terme de consum de proximitat va lligat a la distància i l’espai des del lloc d’origen fins que es compra, com més curta és la proximitat, més proper és. La denominació de Quilòmetre 0 significa que no hi ha més de 100 quilòmetres de distància des d’on es produeix al punt de venda.

En definitiva, el consum de proximitat és respectuós amb el medi ambient, és econòmic, disminueix la denominada “petjada de carboni” i respecta la continuïtat de la biodiversitat dels nostres ecosistemes.

Per si no bastava amb el Covid.

Desgraciadament, darrerament has llegit o escoltat, per diferents mitjans, que els preus dels nòlits (preu acordat pel lloguer total o parcial d’un vaixell) procedents de productes de la Xina s’han incrementat en els darrers mesos, assolint més del 700% del preu habitual, a més de l’augment dels terminis de lliurament de les mercaderies voluminoses per vaixell (entre més de 40 a 60 dies respecte al termini normal). D’altra banda, les primeres matèries i energia estan experimentant un seguit, inhumà i inassumible increment desmesurat de preus…, davant la impassibilitat de la majoria dels que ens estan comandant.

Pot ser el començament d’una nova, inaguantable, forta, injusta i promoguda crisi capitalista que, com de costum, seguirà fent més rics als rics i més pobres i desgraciats als trists treballadors, aturats i jubilats.  BASTA JA!  Vergonya cavallers!

Alimentació i residus.

L’alimentació dins les Illes i dins el territori estatal, segons un curiós estudi publicat fa un parell d’anys al The International Journal of Life Cycle Assessment, per un equip d’investigadors de la Universitat d’Almeria, genera unes emissions d’unes dues tones de diòxid de carboni per persona i any (més d’un 20% de les emissions totals per persona i any), i un consum d’energia primària de 20 gigajulios.

Segons aquest treball l’impacte més gran ambiental l’origina la producció d’aliments d’origen animal, com a carn i lactis. L’agricultura, ramaderia, pesca i indústria alimentària són la font més gran de contaminació de les aigües i de diòxid de carboni, però en ambdós casos els segueixen els efectes de l’excreció de les persones (en respirar o pel tractament de les aigües fecals). L’estudi puntualitza que tornar aquests residus al medi ambient no és dolent per si mateix, ja que es tracta de nutrients, de la mateixa manera que els fems es tornen a aplicar com a adob en agricultura.

El biogàs font renovable de millora ambiental.

La producció de biogàs en especial dins àrees rurals, barreja de gasos produïts dins el procés de digestió anaeròbia que es pot aplicar a residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores, residus d’escorxadors, residus sòlids urbans, etc., com fa anys defensen els ecologistes i amics de la Natura, i el seu posterior aprofitament energètic (per cada metre cúbic de biogàs es poden generar uns 2,1 kWh d’electricitat renovable), ha demostrat ser un dels mètodes més efectius per a la mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al sector intensiu ramader, contribuint a la producció d’energia renovable.

Dins països com Alemanya, Àustria, Dinamarca, Suècia i ja més recentment dins Espanya el biogàs agroindustrial és ja una de les alternatives més emprades per valorar els subproductes agroalimentaris, en convertir-ho en un recurs i en uns ingressos mitjançant la gestió adequada.

La magrana: Robins vegetals.

Encara sou a temps de menjar les darreres saboroses, medicinals, nutritives i vitaminants magranes, carregades amb mosaics ocults de micrograns lliures que exploten desordenats dins la boca, per situar i dispersar la seva càrrega gustosa, sòlida i fresca.

Segons la quantitat de polpa es divideixen en mollars i pinyolenques i pels sucres en dolces i agres, aquestes darreres són la base d’una recepta de Nadal, comentada en aquestes mateixes planes.

Per la seva composició són remei per a la sequedat de les mucoses, els clivells de la pell, les inflamacions de boca i ronyons. És depurativa, diürètica, bon tònic cardíac, remei per asma i malalties circulatòries.

Els grecs la sembraven als temples de la deessa Afrodita. Es pot sembrar d’esqueix o empeltar els magraners agres d’estaca a l’hivern i d’escut, com els tarongers, a la floració. Tot i haver-hi arbres de secà agraeix el rec produint fruita abundant de bona mida.