L’Alzinar: Amb el fred, temps de matances i amb les festes de Nadal el consumisme

Divendres d’aquesta setmana que ve, és la Nit de Nadal, amb la celebració de les tradicionals matines, amb el cant de la Sibil·la, betlems, betlems vivents, cant de nadales (derivades dels poemes amorosos cortesans), tallers de neules, sopars familiars, i dissabte el dia de Nadal (per a Nadal una passa de gall), el teòric naixement de Jesucrist (data totalment improbable, fitxada al segle IV), amb pomposes il·luminacions, totalment prescindibles en aquests durs moments, a places, carrers, tendes i mercats, i molt possiblement degut a la nova onada virulenta del mutant ÒNICRON, que s’està apropant de cada dia més, harem de tornar a oblidar els dinars i sopars familiars, els dinars d’empresa, d’amistats…

Avui, diumenge, dia 19, entrem en lluna plena, a les 5-35’ hores.

Dimarts, dia 21, és el Solstici d’Hivern, a les 16-59’ hores.

És temps de matances.

Amb el fred ha arribat, com cada any, el temps de matances, habitualment és  millor fer-les en Lluna Nova.

La matança del porc, és per ventura la tradició mallorquina que menys ha evolucionat de totes les que encara es conserven, sent molt semblant a les matances que es feien fa centenars d’anys a les nostres Illes.

És una tradició que s’ha anat transmetent de generació en generació, que permetia a les famílies tenir reserves de carn i embotits per si venien temps més magres. El porc, o porcs que es mataven, proporcionaven a cada família la carn necessària per a tot un any. Les matances tenien un paper primordial per a la supervivència especialment dins els àmbits rurals.

Avui en dia s’han convertit en un acte festiu, emprant-se inclús com a reclam publicitari i turístic, ja que la majoria de gent prefereix comprar els productes, molt possiblement, salvant honroses excepcions, de menys qualitat, a les tendes o súpers de grans dimensions, que fer les matances a casa seva, a més de l’empitjorament de les lleis, què sembla estan totes fetes per coartar-nos la poca llibertat que encara ens queda, dins tots els àmbits.

A primeres hores del matí, encara amb fosca, es reuneixen el matador i ajudants/tes, que agafen el porc, i després d’adormir-lo, d’acord amb l’actual normativa de la C.E.E., el matancer professional li clavà el ganivet al coll. El pas següent és socarrar la pell i reblanir-la fregant amb pedra tosca i aigua calenta fins a deixar-lo ben net, per després acabar d’afaitar-ho amb una raó. Més tard ve el més espectacular, obrir-ho en canal per treure la budellada.

En acabar es trossejà i  es desossà l’animal, traient els lloms, la xuia… Els ossos, després de llevar-los la carn, es posen amb sal, i es trosseja i es  tritura la carn per mesclar-la amb el pebre vermell, sal i espècies, i obtenir així les saboroses llonganisses, sobrassades arrissades, sobrassades culanes i el bisbe, posteriorment afegint la sang surten els camaiots, botifarrons, vàries, xoriç,  acabant per coure el paté, i fer el saïm blanc-i-vermell…

Es diu que del porc es pot aprofitar tot, i efectivament així és, el porc fins no fa molts d’anys era pràcticament l’única carn que menjaven els pagesos al llarg de l’any.

Les matances solen acabar amb un bon arròs de matances, sobrassada torrada, botifarró torrat, un bon vi mallorquí, cafetet i unes bones herbes casolanes, mancaria més!

Antigament, la festa s’allargava fins al vespre, amb música, balls i molta disbauxa, fent-se després presents als veïns, parents i amics, que habitualment consistien en llonganisses, una sobrassada i una enfilada de botifarrons…

Obsolescència programada.

Qui més qui manco, fins fa poc temps, sabia quin temps li duraven, aproximadament, els béns de consum que tenia, estant en funció d’aquests i de l’ús que se’n feien, però desgraciadament, en molts de casos, les coses han canviat, estant preparats per durar només el que vol el fabricant de torn, assegurant així el consum.

Un d’aquests productes és la bombeta elèctrica, que encenem cada dia a les nostres llars. Ja s’havia aconseguit que duressin fins a 3.000 hores, però certa companyia, en un moment donat, trobà que eren de massa durada, i va punyir fins que les altres empreses rebaixaren la seva vida útil fins a les 1.000 hores.

Una altra tant succeí amb els cotxes. La idea inicial de cert industrial americà, era que cada família en pogués gaudir d’un, durant molts d’anys, gràcies al muntatge en cadena. Aviat la competència industrial introduí petits canvis en l’estètica que no afectava les prestacions, així els usuaris ho canviarien cada cop que hi hagués una modificació.

Avui en dia hi ha impressores programades per marxar fins que un comptador intern marca cert nombre d’impressions; o els canvis constants de mòbil o tauletes, per part dels nostres jovençans, cada cop que en surt un amb més prestacions.

Desgraciadament, estem dins una societat consumista, amb una tudada de matèria primera i energia que la Terra no s’ho pot permetre.

Nadal: consumisme innecessari.

Estem a l’avantsala del que és per a la majoria de persones la temporada de compres nadalenques, a la que ens veiem arrossegats per un consumisme innecessari imposat per la societat que vivim, influït pels mitjans de comunicació i la insuportable publicitat que ens matxaca diàriament a través de tots els mitjans haguts i per haver, que no té res a veure amb els valors que haurien de preveure en aquestes dates màgiques com la igualtat, la justícia i la solidaritat, fomentant encara molt més la desigualtat.

Nadal és temps de felicitat, de convivència, de trobada i d’amor (si ens ho permet el punyetero COVID, amb l’ÒNICRON, la seva darrera versió), essent molt més important estar amb els que estimem, sense oblidar-nos dels més desfavorits, que no les muntanyes de regals que, en teoria, comprem i rebem, creant un cercle viciós on cada any Nadal s’ha de mostrar amb més quantitat, s’ha d’aparentar més riquesa. Nadal és per a tots, no només per als rics, i la felicitat i l’amor, com tots sabem, no es poden comprar amb dobbers.

Remeis casolans.

La infusió de flor de taronger serveix per calmar els nirvis.

Encara que no l’he provat mai, sempre he sentit a dir que el millor remei contra l’insomni és posar una cabeça de cascall (planta de l’opi) davall el coixí. El cascall també és bo per evitar el mal de cap.

Els nostres padrins solien posar brots de llorer perquè no es corquessin les llegums (fesols de fava, mongetes, faves, xitxols, llenties…) que es guardaven per sembrar dins el vinent any.

Els ous de les gallines de corral, que pasturen per dins les marjades, ara anomenades ecològiques, amb les seves saludables proteïnes que contenen els vuit aminoàcids essencials, reforcen les ungles i els cabells.