L’Alzinar: Collita dels fruits de les tomatigueres de l’any passat i apagada mundial

Si vols conèixer una persona, dona-li doblers o poder! (m’ho repetí moltes vegades mon pare, al llarg de la seva fructífera i alliçonadora vida).
Rússia, Ucraïna (una guerra -com totes- injusta i fratricida), Unió Europea, Estats Units… invasions, feixisme, guerra, repressions, morts, ferits, por, sancions econòmiques, ESPECULACIÓ, restriccions, submissió, precarietat, fam, robaments, poder, injustícies, violacions dels drets humans, desabastament energètic… comença a entreveure’s la tan anunciada i escampada gran apagada mundial… Sembla que ens tornem bojos!
Els preus disparats, els maleïts impostos, les denigrants comissions bancàries, la poca vergonya dels que comanden, la manca de feina, i damunt mal pagada, amenaces de vaga indefinida dels transportistes (aquesta vegada xofers i autònoms), a causa de l’exagerat augment del preu del gasoli (al que també hi haurien d’afegir llum, aigua, gasolina, telèfon, impostos… SEMBLA QUE RETORNEM A L’EDAT MITJANA), a partir d’avui vespre mateix, amb la consegüent manca de subministraments a les tendes i supermercats, als que els proveïdors recomanaren, fa uns dies, fer les comandes com més aviat millor per rebre la mercaderia abans de l’inici de l’aturada dels transportistes.
Quin futur ens espera, especialment als residents a les grans ciutats Els de la part forana, en principi, sempre tindrem per menjar un bon tros de pa amb oli, olives, pebres, cebes, fonoll marí, alls tendres, un gall del galliner, un xotet…
Bastant encertat el plantejament de l’escriptor xilè Benjamin Labatut: “Tornar-se boig és una resposta adequada a la realitat actual, i el preu que paguem pel coneixement és la pèrdua de la comprensió”.

Som dins la Quaresma.

Avui, 13 de març, és el segon diumenge de Quaresma, i ens atraquem a passes forçades al començament de la primavera, el vinent diumenge dia 20, a partir de les 16-33’ hores.
Estem ja de ple dins la Quaresma, el període de quaranta dies abans de Pasqua (instaurada al segle IV) que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa, que comença el Dimecres de Cendra, el migdia, amb el tradicional enterrament català de la sardina, i acaba el Dijous Sant. Pels cristians són dies de dejuni i penitència, com a preparació al Diumenge de Pasqua (enguany, dia 17 d’abril), que els creients relacionen amb la resurrecció de Jesús de Natzaret, després de ser encreuat i enterrat.
La Quaresma era el temps en el qual els penitents públics acomplien les penitències necessàries per obtenir la reconciliació amb l’Església; i el temps en què els cristians havien de practicar el dejuni i l’abstinència, període dins el qual estaven completament prohibits els jocs, festes i espectacles públics, tampoc fa tant de temps, encara que alguns més jovençans els sembli increïble!

El Picalsal.

La societat actual desconeix completament els vells i sagrats preceptes religiosos de fa només quaranta o cinquanta anys, ja degudament canviats per l’Església, limitant-los només a l’abstinència de carn tots els divendres de Quaresma i al dejuni el Dimecres de Cendra (2 de març) i el Divendres Sant (15 d’abril).
Dins els actes habituals d’aquestes dates, que han passat ja a millor vida, destacava el del Picalsal: “el Picalsal tira la sal dins el portal”. El capellà de cada poble, acompanyat de dos escolanets es dedicava a beneir amb aigua i sal, casa per casa, tots els edificis de la població i afores, per allunyar d’ells els mals esperits, lliurant al mateix temps, als residents més jovençans, imatges de sants o de Jesús encreuat, rebent a canvi donatius o queviures tradicionals de l’època, com rubiols i panades, que els escolans de torn arreplegaven dins una panera ben folrada i condicionada.

Reptes vitals dels jovençans.

La vida actual es resumeix per la majoria de jovençans illencs, que no s’han pogut (o alguns -minoria- no han volgut) encara independitzar de les seves famílies, aquest gran col·lectiu de la ciutadania que cerca respostes i millorar les seves aspiracions vitals, en l’angoixa de cercar feina, formant-se per ser competitius dins el mercat laboral, complir amb les obligacions domèstiques i, el més difícil, arribar a final de mes, quan els sectors poderosos, principalment econòmics i polítics, s’estan enriquint dins l’actual context, de cada dia més poblat de dificultats, restriccions i precarietat.
La preocupació pels temes del medi ambient, que no ha deixat mai de preocupar als nostres jovençans, ha tornat a esclatar amb força, de cada dia més. Desgraciadament en els últims anys s’han succeït una sèrie d’esdeveniments derivats de l’efecte hivernacle, la capa d’ozó, els abocaments incontrolats, els problemes greus de contaminació, la desmesurada urbanització, tot agreujat per la crisi econòmica, social, política i ambiental que estem patint, a més de la maleïda Covid i succedanis, que no ha fet més que agreujar aquest fenomen que tant els afecta, que anys enrere s’afirmava era causat per la globalització progressiva, al que ara darrere i desgraciadament si estan afegint lesninconcebibles i recents “putinades” de Vladimir Putin.

Collita de tomàtigues de les tomatigueres de l’any passat.

Al·lucinant, impossible, no pot ser, no m’ho crec, són els comentaris habituals dels visitants poc assidus a s’Olivar de Sa Figuera, del Port de Sóller, als convidar-los a recollir ells mateixos les tomàtigues, directament de les tomatigueres sembrades a finals de febrer de l’any passat, per fer seguidament un bon pa amb oli mallorquí, amb tots els seus ingredients, al mateix començament de març, és a dir un any després d’haver-les sembrades.

El que no sabem molts, és que la tomatiguera, el seu fruit avui en dia ingredient imprescindible de la cuina mediterrània, és potencialment perenne dins el seu clima tropical d’origen (Xile, Perú, Equador, Mèxic…), a pesar de ser, per aquestes contrades, molt sensible a les gelades, que solen determinar el seu cicle anual.
Ben cuidada, i amb una grossa capa de cobertura vegetal (regada per sudoració), pot passar fàcilment del seu cicle habitual al qual els pagesos illencs estan acostumats.
Per cert, encara no serà, ni de bon tros, la darrera collita, ja que en aquests moments en porten de verdes i ja comencen de nou a treure flors.

Reflexions.

• Pensar és gratuït. No fer-ho sol sortir caríssim.
• Mai deixis passar una oportunitat que et faci feliç, a pesar de que desagradi als demés. (Oscar Wilde) .
  -La bonança de març ens avisa de que ja guaita la primavera.
• Algunes persones son com els niguls: Quan desapareixen, el dia torna més brillant. (Anònim, recolzat per aquest “escribidor”, com deia el recordat Andreu Pizà “Boteret”).
• La humilitat obre les portes. La prepotència les tanca! (Anònim).

Imatge de portada, aquarel·la d’Albert Comes