L’Alzinar: Desembre, Mites de Nadal i del Tir de Passetja

Tots lluitem per la felicitat!

Pots etiquetar-lo de manera diferent, de la forma que vulguis, amic lector, pots cercar-la involucrant-te en diverses activitats (materials o inclòs espirituals), però al final, el fet és que tots estem en constant cerca, o recerca, de ditxa i felicitat, a pesar dels energúmens que, quasi diàriament, ens volen amargar l’existència.

Tots ens esforcem, dia a dia, i tots desitgem, sentir-nos feliços!

Si no tinguéssim aquest instint de “recerca de plaer” profundament arrelat a la nostra programació (quan ens rebel·larem contra aquesta ja inaguantable programació?), llavors per què la gent passaria per proves i tribulacions només per millorar-ne la qualitat de vida?

Per quin un altre “benefici final” desitjaria algú tenir més doblers, graduar-se a una universitat o (pel bé de l’argument) passar pel dolor de la cirurgia plàstica, o sortir amb l’al·lota o al·lot més bell i intel·ligent?

Desembre, matances i gelades.

Durant aquest mes de desembre, amb les gelades que cauen, són poques les feines per fer a l’exterior.

Es poden millorar les tanques, cobrir de compost, fems, o simplement cobertura vegetal, les arrels dels arbres i tests més delicats, i fer les podes d’hivern pertinents, per donar forma, per exemple als ametllers, melicotoners, pereres, figueres (aclarides discretes),  sempre en lluna descendent, o quart minvant, empeltar ametllers…

És bon temps per trasplantar o sembrar arbusts ornamentals o de bardissar, i en general tota classe d’arbrers fruiters, ja que, així com deien els nostres avantpassats, estan adormits, la saba no circula…

És bon temps per sembrar cebes, enciam, escaroles, faves, ravenets, raves, endívies, pèsols, lletugues, api, esplendoroses bledes, cols, colfloris, espinacs… Pel que correspon a la jardineria, la reina de les flors de desembre serà, com sempre, la flor de Nadal (Euphorbia Puclcherrima), originària de Mèxic.

És bon temps per començar a collir cebes, endívies, patates novelles, enciams, i ben aviat les saboroses i reconstituents carxofes. Per cert os recomano, de tot cor, el saborós,  nutritiu i premiat, pa amb oli de carxofes, especialitat del Restaurant Can Lluís, a la carretera de desviació al Port de Sóller, enclavat al costat de la benzinera.

Per altra banda, també és bon temps per fer matances.

Al voltant de la festivitat de Sant Martí (dia 11 de novembre), solien començar antigament les matances, però a causa del canvi climàtic, i la punyetera pesta porcina, darrerament el pont de la Constitució, del 6 al 8 de desembre (perllongant-se inclòs més enllà del mes de gener) sol ser el punt d’arrancada d’aquest tradicional costum illenc, que es va perdent any a any, degut a les absurdes normes imposades pels que es pensen comandar-nos, degut a les quals, lamentablement, si no ens espavilem aviat, arribaran a acabar amb els nostres costums, cultura, llengua i la nostra pròpia identitat. Anem per molt mal camí, desgraciadament de cada dia més!

Ara que la climatologia no acompanya i fa refugiar-nos, sempre seran ben rebudes les feines dedicades a fabricar objectes rústics tradicionals com talles de fusta, pals per tanques, estalons de requilla d’olivera o millor ullastre, cistelles de jonc o rastells, entre altres, i els companys foners arreglar, o confeccionar les seves noves passetges. Aquesta seria una manera de tornar a la tradició que avui en dia la indústria, les multinacionals, i tots els poders fàctics, han fet desaparèixer ja quasi completament.

“Quan acceptem els nostres límits

 podem anar més enllà d’ells”.

(Foners del C.C.D.S.).

És bàsic fer la tradicional rotació dels cultius.

Per la disminució d’hores de llum solar i a les baixes temperatures, el procés de desenvolupament de les nostres plantes, i verdures, s’alenteix durant aquests mesos, en els que porros, espinacs, alls, bledes, faves, cols, pèsols, api… són alguns dels cultius als quals encara se’ls pot treure bon rendiment.

Entrats ja, més que de ple, dins el mes de desembre, és un bon moment per preparar ja les marjades per fer les sembres de primavera, afegint el compost i fems adequats, sent bàsica la tradicional rotació dels cultius, tal com vàrem aprendre dels  nostres padrins, per no esgotar els nutrients.

Les clementines estan ara al seu punt, havent agafat la màxima dolçor. I ben aviat les mandarines, clementines (híbrid entre la mandarina comuna i la taronja, més saboroses encara que les clementines), i taronges nàvels.

Mites de Nadal.

• Jesús de Natzaret NO va néixer dia 25 de desembre, com resen les Sagrades Escriptures, ni l’any del començament de l’era cristiana, és a dir fa 2025 anys.
• El més probable és que la seva data de naixement fos molt prop de la primavera, estiu o començaments de la tardor, (els pastors estaven al ras, i en aquell temps de desembre era inviable dormir-hi, ja que l’hivern palestí es caracteritzava per les baixes temperatures que arribaven a situar-se per sota zero), podent-la centrar entre els cinc, o sis, anys abans de “l’any 0” i, possiblement, cinc anys després.
• La font més antiga coneguda, que indica el 25 de desembre com la data del naixement de Jesús, és probablement d’Hipòlit de Roma, escriptor d’inicis del segle iii, basat en la suposició que la concepció de Jesús va tenir lloc en l’equinocci de primavera, que ell va col·locar el 25 de març, i després hi va afegir nou mesos.
• L’era cristiana comença en l’any 754 de Roma, la fundació de la ciutat romana era la base del calendari imperial romà, i que Herodes I el Gran, feia 4 anys que havia mort, el que contradiu bastant certes informacions.
• Aquest 25 de desembre es fixà definitivament, per l’Església, dins el segle IV, i es va fer coincidir amb la data en què els romans celebraven la festa del “Sol invicte” (el solstici), la celebració de la victòria de la llum sobre la foscor, i del fet que els dies comencen a allargar-se; ja que, en aquells temps, exactament com ara, no disposaven de cap opció real, ningú pot respondre de forma certa, ni disposen d’elements per demostrar el naixement del personatge bíblic.
• La tradició de les cavalcades, bastant recent, no arranca fins a mitjans del segle XIX. Dels Reis, si és que vertaderament foren reals, realment sen sap ben poca cosa, trobant-se les primeres referències a l’Evangeli de Sant Mateu (o segons Sant Mateu), únic dels teòrics quatre evangelistes, que en parla i els defineix com a mags (savis matemàtics, astrònoms o astròlegs) que venien d’Orient, no anomenant quants eren, ni el seu origen, ni especialment que eren reis.

• El número de tres reis (als començaments del cristianisme es parlava només de dos mags), no quedà fitxat fins al segle tercer, i és dins el quart que l’Església catòlica els anomena definitivament reis (que maco!), amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar (segons els primers retaules, tots tres blancs), i no és fins al segle catorzè que queda fixada, també per l’església, la imatge d’un rei blanc, un de ros, i un de negre, per representar les tres grans races conegudes a l’època, un persa, un indi i un àrab.

• I del Pare Noel que cal dir: va néixer al segle XIX, sent promoguda la seva imatge, amb fins comercials, per Coca-Cola, dins la dècada dels anys trenta.

• I el que ens pot afectar més als estudiosos del TIR DE PASSETJA: Jesús de Natzaret no és descendent directe del Rei David, el que segons els textos bíblics amb una fona es carregà al gegant Goliat d’una sola pedrada.

• La figura del rei David, central dins la tradició bíblica, també tambaleja notablement, ja que exceptuant l’Antic Testament, no hi ha cap document contemporani, extra bíblic, que confirmi la seva vida tal la descriu la Bíblia, en que després de la victòria sobre Goliat, es convertí en Rei d’Israel, i fundador d’una gran dinastia, sent inclòs bastant encertat assegurar que fou una narració simbòlica, més que un fet històric; una paràbola teològica, amb un interessant missatge espiritual cap al teòric poble de Déu.

“La veritat és una convenció i un pacte per evitar el caos,

un mecanisme antipànic”.

(Friedrich Wilhelm Nietzsche).

Una per riure.

Quan et digui, qualcú, que ets rar o estrany, simplement has de contestar:

• No sé per què, però a tots els intel·ligents els considereu rars.
• Rar era d’Einstein, rar era Shakespeare, rara era Marie Curie, rara era Flora Tristán, rara era Florence Nightingale… i tots ells han aportat molt a la humanitat.
• Encara segueixo esperant les aportacions d’un sol ximple, que desgraciadament tant i tant abunden.
• I segurament cap d’ells sabran que, ni de qui xerres…

“El secret de l’existència no consisteix només a viure,

si no en saber per què es viu”.

Fiodor Dostoievski (Els germans Karamázov).