Ara llegint
L’Alzinar: Dia Internacional del Treball i les mares amb els rosers en plena floració

L’Alzinar: Dia Internacional del Treball i les mares amb els rosers en plena floració

No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment. (Virginia Woolf)

Sembla que ens ha arribat definitivament el bon temps. La Natura està en plena ebullició, és el mes de les flors. Les temperatures augmenten considerablement i la gent ja comença  a nedar i prendre el sol a les platges.

Avui, dia primer de maig, a una passa de les Fires, Festes i Firó de Sóller, és el Dia Internacional del Treball, la festa més important del moviment obrer mundial, institucionalitzada l’any 1889, a París, una diada que dignifica el passat, amb un trist present on el capitalisme salvatge, torna a “esclavitzar” als treballadors i ens mostra un futur miserable per als joves (desgraciadament ben aviat, i encara més desgraciadament amb el vistiplau dels polítics de torn, haurem de celebrar el DIA INTERNACIONAL DEL NO TREBALLADOR, i el DIA INTERNACIONAL DE LA FAM I MISÈRIA). Necessitem reconstruir un present i un futur dignes per a la classe treballadora. Pel que ha significat i amb l’esperança que torni. També és el dia de les mares, aquelles que ho han donat tot per a nosaltres.

Estem ja dins el mes de maig, al bell mig de la primavera, dins la que el sol ens brilla cada vegada durant més hores (el dia s’ha allargat una hora i mitja), i els termòmetres van pujant ràpidament, però a les nits encara fa una mica de fresca.

Maig és, des de sempre, el meu mes preferit al jardí. Els arbres verdegen a les totes, i les flors floreixen, els ametllons (fruita verda dels ametllers, que es pot consumir amb moderació, ja que conté cianur en petites quantitats, verí que va desapareixent a mesura que es va convertint amb ametlla) ja comencen a tornar forts, per convertir-se, a poc a poc, amb aquest apreciat fruit, l’ametlla, tan bona i sana pel consum humà, bé directament (crues o torrades), a la cuina (escaldums, salses…), torrons (coques de torró, tambor d’ametlla…), gató, amargos, granissats, garapinyades i la reconstituent llet d’ametlla, que tan bé elabora el nostre amic i col·laborador Toni Pinya..

Als llocs més càlids començarà aviat la sega dels ordis precoços. Es pot sembrar blat de moro, remolatxa, i tota classe d’hortalisses d’estiu (tomàquets, pebres, albergínies, mongetes, porros, apis, cebollins…) i, a més, carabasses, carabassons (enguany també he sembrat fregalls, o luffes, margalideres, campanetes, bledes, camamil·la, hisop, gelosia, amant etern, fonoll, anís, frígola, espàrrecs, anet, albergínies…, i Juanjo Caballero, el foner llosetí, m’ha promès un parell de tapereres, que substituiran al fonoll marí que es va menjar n’Apol·lònia, i els saborosos melons i síndries. Per la zona de Campos es cull ja la preuada patata primerenca per a l’exportació. També és temps de collir faves, pèsols, carxofes, maduixes, espàrrecs, cebes i enciams.

Els rosers ja estan en plena floració. (Foto: Joan Oliver).

Manteniment dels rosers.

Els rosers fa setmanes que ja han començat la seva floració. Un rec freqüent durant la temporada de creixement i floració, és a dir, durant la primavera i l’estiu, és essencial per aconseguir un bon arrelament en profunditat. A més, la planta haurà de tenir una exposició plena al sol, haver-li aportat un bon adob orgànic (fems o compost) durant l’hivern i haver-li fet una poda severa.

La poda és necessària per donar i mantenir l’estructura del roser, controlar el creixement, rejovenir la planta i esperonar la floració. Això es farà, també, durant l’hivern, quan la planta està en repòs. Els talls hauran de ser nets i perpendiculars, per evitar l’entrada de qualsevol malaltia al roser, i el més baix possible.

La millor manera de prevenir els atacs greus de les plagues i malalties als rosers consisteix a observar-los regularment i així poder posar remei, com més aviat millor, a qualsevol  problema que es presenti. Els principals atacs que poden patir són les plagues, principalment els pugons, la cotxinilla, i els fongs, sobretot rovell i oïdi. El pugó consisteix en petits insectes xucladors de color negre que provoquen la caiguda de les fulles i la deformació de les roses. Per altra banda, la cotxinilla, insecte també xuclador, és de color gris clar o marró i s’enganxa a la superfície de la tija i al revers de les fulles. Els enemics naturals d’aquestes dues plagues són les marietes i les libèl·lules, que cal cuidar i no exterminar.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt