Ara llegint
L’Alzinar: El Firó de Sóller, més que un sentiment amb els caragols a taula i la història al cor

L’Alzinar: El Firó de Sóller, més que un sentiment amb els caragols a taula i la història al cor

Mentre el món sigui món es llegirà dins la història

que els sollerics aquell dia aconseguiren honor i glòria.

Visca Sóller, Visca Sa Fira i Visca Es Firó!

Avui, segon diumenge de maig, és el dia de Sa Fira a Sóller.

Demà dilluns, és el dia del Firó, el Firó de Sóller.

El Firó no és una festa més, és la Festa!

És un dia especial, molt esperat (i a més enguany, després de dos anys d’absència a causa de la punyetera Covid), per tots els residents a la Vall dels Tarongers i pobles confrontants, que commemora la batalla de l’11 de maig de 1561, quan les tropes sarraïnes desembarcaren a Ses Puntes.

Cada any, el segon diumenge de maig, la Ciutat de Sóller s’engalana per celebrar la seva Fira, i l’endemà, dilluns, el Firó, la festa més popular i més participativa de tot l’any.

El pregó, la investidura de les Valentes Dones, l’ofrena de flors a la Mare de Déu de la Victòria, a l’atri de la Parròquia de Sant Bartomeu, la penjada de la bandera pagesa al Banc de Sóller, la revetlla d’armes, amb la tradicional cremada de rom dels bandolers, d’avui vespre, al costat del mercat, la caragolada, els xeremiers, l’ofrena de corones al Monument als Herois de l’11 de maig, la tradicional missa de Can Tamany, el toc de campanes que avisa de l’arribada de les naus enemigues, la concentració, l’arenga del Capità Angelats (a la lluita sollerics…), i el triomf final dels pagesos, és l’orgull de ser solleric: “Mentre el món sigui món es llegirà dins la història que els sollerics aquell dia aconseguiren honor i glòria…”.

Una imatge del dia del Firó sense datar, tot i que es veu que ja és ben antiga. (Arxius Joan Oliver)

Diada de Sant Ponç.

Sóller i el Port de Sóller reviuen, el dilluns després del segon diumenge de maig, la defensa que els seus habitants varen protagonitzar contra els pirates turcs l’11 de maig, diada de Sant Ponç, de 1561. Centenars i centenars de persones (enguany es poden atracar als mil vuit-cents), participaran demà al tradicional simulacre entre moros i pagesos, que acaba, així com mana la tradició històrica, amb definitiva victòria local.

El Firó de Sóller, més que una festa, s’ha anat convertint, any rere any, en un gran sentiment de poble, un sentiment de debò que és molt difícil d’explicar, s’ha de viure, i només es pot viure quan la festa és autèntica, és viva, i quan el poble la viu i la sent per damunt d’ideologies i d’individualitats.

Al final tots els participants, vencedors i vençuts dempeus, molts amb els ulls esglaiats i la pell de gallina entonen plegats “La Balanguera”.

La Balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà…

…sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar,
la Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent.

De la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va,
la Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

De la infantesa qui s’enfila
de la vellura qui se’n va
la Balanguera fila, fila
la Balanguera filarà.

Imatge de les forces locals comandes pel Capità Joan Angelats. (Arxius JOan Oliver)

L’olor de pólvora (enguany menys, a causa de la prohibició de les escopetes i dels escopeters, però no dels trabucs i dels trabucaires), els sons ancestrals de les xeremies, els tamborins i els flabiols de fons, seran, un any més, el marc incomparable del Firó de Sóller.

Mil set-cents corsaris.

El Firó no és només una festa profundament arrelada dins la Vall dels Tarongers, amb la que es commemora la victòria dels sollerics sobre els sarraïns, els moros invasors, aquell 11 de maig de 1561, el dia de Sant Ponç en què, a l’alba clara, varen ser atacats per 1.700 o 1.800 corsaris turcs i algerians, amb 23 vaixells, comandats per Oxialí, guiats per un antic esclau que havia escapat de Sóller i coneixia bé totes les tresques, derrotats per menys de 700 pagesos, dirigits pel Capità Angelats, representat aquests darrers anys pel company Guillem Coll Plaza, recolzat pel veterà Sergent Soler (Joan Far López), el Virrei de Rocafull (Joan Jaume Marquès Coll), el Capità de Santa Maria (Pep Toni Martínez), el Capità de Bunyola (Tomeu Coll Plaza), i el Capità d’Alaró (Marc Martínez Magraner).

El Firó és més que una festa, és un sentiment de poble, és una il·lusió, és la unitat de tota una ciutat per preservar la seva llibertat en enfront d’un atac extern.

No és una festa de les grans, és la gran festa, a la que sollerics i forans gaudeixen de bauxa i gastronomia, punt aquest darrer on destaca un plat típic d’aquestes festes: els caragols.

Una altra imatge antiga d’un Firó. (Arxius Joan Oliver)

Tot un capvespre de batalles, diversió, trons, traques, foc i fum, on pagesos, foners ressorgits de l’albada de la història, bandolers, trabucaires i pageses tornen a aconseguir, després de 461 anys, la victòria sobre les tropes invasores.

La irrepetible jornada, a la que hi participen milers de persones, comença ja el matí amb l’ofrena de corones al monument erigit en honor als herois de l’11 de maig, i la missa a Can Tamany, a la casa pairal de les Valentes Dones, amb l’assistència  de la llegendària Francisca i Catalina Casasnovas, i la totalitat dels personatges històrics.

El Capità Angelats sempre flanquejat pels comandaments dels diferents pobles i els xeremiers. (Arxiu Joan Oliver)

Ja teniu caragols?

Ja teniu caragols?

Penseu que una Fira, o un Firó, sense caragols, no és Fira ni Firó!

Els podem trobar a qualsevol lloc, horts, olivars, voreres de carretera… especialment on hi hagi herbes altes (sobretot fonoll). I si no també els podem comprar a criadors especialitzats.

El caragol resulta poc nutritiu (60 calories per 100 grams de carn) i difícil de digerir pel que no resulta aconsellable per a les persones delicades del fetge o del ronyó, dels reumàtics i dels qui pateixen digestions difícils.

Record que, una vegada agafats els caragols, la padrina Jerònima (E.P.R.), els alimentava durant una setmana o una setmana i mitja, amb verdures (enciam, pastanaga, col, carabassó…, o també amb farina, amb la finalitat de depurar totes les impureses de la seva carn), rentant-los després amb aigua, vinagre i sal, fins que havien tret la seva bava.

Els caragols no poden faltar a la Fira de Sóller.

Finalment, es començaven a cuinar, triant només els que sortien de la closca, gràcies a la calentor del foc. Canvi d’aigua, herbes (fonoll, moraduix, romaní, herba-sana) dues cabeces d’alls, dues cebes, llorer, sal, pebre coent, sobrassada, carn, camaiot… Allioli (de bon de veres, no del que ens serveixen ara als restaurants), i a xuclar-se els dits!

Els caragols de Sa Fira són els millors del món.

A Sóller tota la ciutat fa olor d’herbes!!.

Ben segur que seran moltes, la majoria per no dir totes, les famílies que ja tenen preparada la típica caragolada amb un bon acompanyament del tradicional allioli, menjada que sol començar amb unes bones sopes de caragols, regada amb un excel·lent vi negre mallorquí.

Des del punt de vista gastronòmic es tracta d’un plat que es prepara un dia o dos abans, amb moltes d’herbes, i es deixa reposar perquè sigui més gustós, un plat que els nostres avantpassats ja degustaven, com ho proven les nombroses troballes arqueològiques prehistòriques.

Una imatge de l’any 1977 on les Valentes Dones i autoritats assisteixen al partit de futbol del dia de la Fira. (Arxiu Joan Oliver)

“Mes de maig, mes de maig, bella és la rosa i verd el faig; no se sap què, tothom espera;el mes de maig tot s’adelera, i del desig us sobta un raig” (Josep Carner).

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà.

El maig és el mes en què comencen a arribar molts dels ocells que ens deixaren a la passada tardor, com les orenetes, les falsies, les tórtores…

És el mes més bonic, emblemàtic i florit, i en el que la mel artesana és la més bona, i més gustosa, de tot l’any.

“Maig, l’olivera florirà i el blat granarà”, com resa la tradicional dita mallorquina. És hora ja de començar a segar l’ordi i les faves. Les cireres i els nispros (avís per als lectors: qui se’n taqui, no hi ha rentadora que ho netegi. És taca per a tota la vida) comencen a madurar; aquestes fruites refrescants, a més de menjades directament, són ideals per a fer macedònies, pastissos, gelats, confitures, per a rostits de carn, per fer en almívar, o per farcir de foie gras (paté).

El maig és un mes molt hortolà. És temps de sembrar melons, síndries, carabasses, carabassons, cols, enciams, cebes, porros, pastanagues, raves, ravenets, apis, mongetes i tomàtigues, ben fondes.

Les invasions de caragols les evitem fent una ratlla, que no passaran, amb cendra o guix. També es diu que són addictes a la cervesa, i que es solen negar dins un platet amb aquesta esperitosa beguda, que podem posar al costat de les nostres verdures.

I recordeu que l’hort amb els seus aliments saludables i de qualitat, pot ser la teva millor farmaciola.

Salut, Bona Fira i Bon Firó!

Joan Oliver i Ramon.

Capità, durant 49 anys, de les tropes de suport de Santa Maria.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt