Ara llegint
L’Alzinar: El vandalisme a la barriada ciutadana del Fortí i Sant Germà, patró dels ciclistes

L’Alzinar: El vandalisme a la barriada ciutadana del Fortí i Sant Germà, patró dels ciclistes

Els residents de la barriada ciutadana del Fortí, van ben cremats, segons paraules textuals del company Salvador Maimó, president de l’Associació de Veïns Es Fortí, degut a la constant proliferació d’actes vandàlics que afecten la popular i cèntrica, i fins fa poc, reialment tranquil·la, barriada de Palma, que els ha portat, a més de fer les oportunes denúncies, a anunciar vàries mobilitzacions ciutadanes, a més de la possible creació de patrulles ciutadanes, integrades per voluntaris, per lluitar contra la delinqüència i constants destrosses de l’arbrat i mobiliari urbà d’aquesta zona.

Segons Salvador Maimó: “És necessari que els polítics de torn prenguin consciència de les inquietuds i pors dels veïnats, i actuïn en conseqüència, degut a la delinqüència i vandalisme d’una minoria, que afecta a tota la barriada, i especialment a les persones de més edat”. “És reialment molt lamentable que, quasi diàriament, hi hagi destrosses, especialment al Parc de Sa Riera, pintades de grafits i rompuda de la majoria d’arbres sembrats recentment. És una vergonya!. És necessari molt més control policial”

El camp comença a remuntar la seva activitat biològica després de la pausa de l’hivern. (FOTO: Joan Oliver).

Març, considerat un mes de contrast tèrmic i una mica boig pel que fa al temps.

Acabem de finalitzar la primera setmana d’aquest esperançador mes de març, teòricament període amb bastant de treball al camp, i conseqüentment són moltes les dites que en fan referència. A grans trets podem dir que és un mes molt important per als conreus, que comença a remuntar la seva activitat biològica després de la pausa de l’hivern. També es considera un mes de contrast tèrmic i una mica boig pel que fa al temps. Un mes de poc refiar, en el que els dies segueixen allargant-se, amb temperatures sempre més agradables, a pesar de, de moment, no ens podem queixar del punyetero canvi climàtic, que si no fos per la manca de pluges (abundants a moltes altres localitats peninsulars com València, Alacant i Múrcia, entre d’altres, i de vegades també a les Pitiüses), estaria més que bé, per als que no ens agraden les gelades.


– Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.

– Març habitual, un dia bo i un dia mal.

– Sol de març porta refredats.

– Març marcedor, nit freda i dia amb calor.

– Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.

– Quan pel març trona, l’ametlla és bona.

– Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg.

A mig febrer ja és jornaler, i pel març ja és jornalàs.

– A primers d’abril o darrers de març el cucut ha d’arribar; l’any que no arribarà, el món s’acabarà.

– Aigua de març, ordis i blats i faves a sacs.

– Al març i a l’abril, cada dia se’n fan mil.

– Al març, cada ovella amb la seua parella.

– Boira de març, aigua segura i la mar moguda.

– Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril.

– Civada i espelta fins pel març no es desperta.

– Covar més que una lloca de març.

– Del març la pluja, per al bestiar pastura.

– Dins el març, qui no té sabates, que vagi descalç, i qui en té, que es calci bé.

– El febrer és formatger, i el març també.

– El març s’emporta la culpa, i l’abril la fruita.

– El sol de març entra com un xai; i si massa dura, a la sepultura.

– L’egua ben cuidada, pel març aparellada.

– Març ventós i abril plujós fan l’abellar ruïnós.

– Pel març la remolatxa sembraràs i pel novembre la colliràs.

– Si no podes pel març, no veremaràs.

– Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.

El  març, tret de sortida de la primavera, tercer mes de l’actual calendari Gregorià, què té 31 dies, després dels 28 del febrer i els 30 del vinent abril. Dins el primitiu calendari romà el març era el mes que obria l’any, fins a la instauració del calendari Julià en el que passà a ser el tercer mes, després dels actuals gener i febrer. El seu nom derivà del llatí Martius (Mart, el déu de la guerra, fill de Júpiter i de Juno). És el mes de la terra, el mes del començament del cicle agrícola, el mes de l’amor, el mes que comença l’enyorada primavera d’estiu, que enguany ens entra oficialment el diumenge, dia 20 de març, a les 16-33’ hores, segons informació oficial de l’Observatori Astronòmic Nacional, amb el que a partir d’aquest moment, la vida en aquesta zona del planeta començarà a tenir més color i una essència molt especial. Aquesta privilegiada estació ens durarà fins al dimarts, dia 21 de juny, a les 11-14’ hores, data en la qual es produirà el solstici que marcarà el començament de l’estiu, que tots desitgem que superi positivament, en tots els aspectes, al d’aquests dos anys passats.

Teòricament, el darrer diumenge d’aquest mes de març, dia 27, quart diumenge de Quaresma, a les 2 de la matinada s’ha de tornar a avançar el rellotge a les 3. Serà aquest el darrer canvi horari? Deixaran els polítics de torn de tocar-nos els nassos?.

Com bé recordaran els nostres lectors el Parlament Europeu, el 2020, aprovà l’eliminació dels actuals canvis d’hora, proposada per la Comissió Europea, però la Comissió d’Experts Estatals, després d’analitzar els factors econòmics, culturals i  de salut (i a pesar de les grans pagues que s’embutxaquen) NO arribaren a cap acord, mentre el poble en massa reclamava l’horari d’estiu definitiu.

Sant Germà, Patró dels Ciclistes.  (Dibuix original de Joan Oliver).

Esdeveniments de març.

Avui, diumenge, dia 6, és el primer Diumenge de Quaresma.

Dimarts, 8 de març: Dia Internacional de la Dona treballadora i la també utòpica pau internacional.

Dissabte, 19 de març: Sant Josep, espòs de la Mare de Jesús de Natzaret; dia del pare i patró dels fusters, i per alguns, patró dels ciclistes; encara que jo, personalment, sempre he defensat la candidatura de Sant Germà, o la de la Madonna del Ghisallo, a la que l’any 1949 (bastants anys abans de jo néixer) el Papa Pius XII proclamà patrona universal dels ciclistes.

Dilluns, 21 de març: Dia de la també utòpica eliminació de la Discriminació Racial.

Dimecres, 23 de març: Dia Meteorològic Mundial. També és Sant Toribi (al C.C.D.S. estarem de festa, brindarem per la salut de la nostra mascota oficial).

Què podem sembrar?


Sembreu raves i naps que són espècies de cicle molt curt (de 30 a 60 dies). La remolatxa de taula és de cicle més llarg (de 3 a 4 mesos). Trasplanteu cebes, es poden plantar en fileres a una distància de 10 a 15 centímetres entre plantes. La ceba és molt compatible amb els enciams, raves i tomatigueres i és una planta molt fàcil de cultivar.

També podeu sembrar bledes, enciams, escarola, endívia, pèsols, porros, alls. Als petits hortets no en poseu més d’una o dues plantes, ja que es fan molt grans i no quedaria espai per posar més plantes. La bleda us donarà collites fins aquest hivern. La freqüència de collites serà major si només talleu les fulles grans i deixeu les petites. També és el moment de trasplantar enciams, escaroles, espinacs i porros

Encara es pot seguir fent planters de tomàtigues, albergínies, cogombres, carabassons i pebres.

Si el temps acompanya ja podem començar a sembrar patates primerenques, pebres, pastanaga, api, julivert, moniatos, cogombres, melons, porros, espinacs, blat d’indis, mongetes tendres i pintades, els famosos fesols de fava sollerics i cols.

És bon temps per reproduir plantes aromàtiques per esqueix, per sembrar mudes de parres, i de noguer (si és possible el primer dia de lluna minvant, és a dir, el divendres, dia 25, a partir de les 6-37’ hores), boques de lleó, clavells de moro, aus del paradís, dàlies, begònies, baladres, caputxines, ciques i garballons… El mes vinent (abril) podrem empeltar figueres.

És l’hora de trasplantar tarongers, llimoneres, llorers, murteres i rosers.

És hora de planificar l’hort, o el petit hortet urbà, de primavera i adobar amb fems, o compost, el terreny al qual haurem de sembrar els nostres planters.

Encara podem podar els albercoquers, cirerers, parres, cítrics, ibiscus, figueres, garrovers i les primeres oliveres (poda d’hivern, per donar-los vigor).

Aquest mes podem empeltar albercoquers, cirerers, ametllers, pruneres, melicotoners, pereres, pomeres, atzeroleres, ginjolers, i el més difícil i quasi impossible: alzines (fa una carretada d’anys que ho estem provant al nostre olivar, i no n’ha aferrada cap mai).

A més, com hem predicat sempre, resulta molt interessant sembrar, a manera de repel·lents naturals i per atraure pol·linitzadors, plantes aromàtiques que, a més, són de gran utilitat per a l’hort i olivars i, per descomptat, per aprofitar-ne els usos medicinals i culinaris.

Si tenim un safareig, fonteta artificial, o brollador, és el moment d’incorporar les seves noves plantes aquàtiques.

És hora de començar a collir les primeres carxofes. (FOTO: Joan Oliver).

Què podem collir?

Lletugues, i les primeres patates novelles, bledes, les apreciades i afrodisíaques carxofes (conegudes i destacades ja pels antics egipcis, riques en ferro, fòsfor, calci potassi, vitamines A, B i C), espàrrecs (aquestes darreres setmanes estem fent unes truites imponents afegint-hi, a més, un poc d’herba-sana, i un trosset  de sobrassada culana, de les matances de fa tres anys, substituint, a més, l’oli per saïm vermell: us ho puc assegurar, és un plaer de déus!), espinacs, naps, pastanagó, porros, pèsols, julivert, senyorida, rúcula, fonoll (ara és ben tendre), alls tendres,  raves  i ravenets, enciams, faves tendres (a pesar que jo no en pugui menjar), pebres de banyeta, les primeres freses, escarola, espinacs, endívies, cols, colfloris, api, llimones i taronges “a gogo” les solleriques i les fornalutxenques les millors del món!

I comencen a sortir abundantment, des de fa dues setmanes, els primers ametllons. Si el bon temps, i no les ventades, acompanyen, podem tenir una bona collita.

Regar.

A pesar de la bonança del temps encara hem de controlar les gelades tardanes que poden fer molt de mal a les plantes acabades de sembrar o trasplantar, a les que hem de regar i controlar sovint.

Si per aprofitar i estalviar aigua emprem el reg per degoteig, o encara millor per sudoració, el col·locarem abans de sembrar, o trasplantar, i de posar el tan necessari cobriment vegetal, per anomenat encoixinat.

És molt important no negar el terreny a l’hora de regar, ja que contribuiria a la podridura de les arrels, i a regar, si és possible, a darrera hora de l’horabaixa, o a primeres hores del matí.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt