L’Alzinar: Els papers d’Epstein: de cada vegada anem pitjor!
Els papers d’Epstein = Sodoma i Gomorra.
Pels que desconeixen, o no han llegit mai la Bíblia, Sodoma i Gomorra foren dues antigues ciutats mencionades a l’Antic Testament, al Gènesi 18–19, conegudes pel seu relat de destrucció, amb una pluja de foc i sofre, com a “càstig diví” per la corrupció i maldat dels seus habitants.
Segons els darrers estudis i troballes arqueològiques, efectivament hi hagué una destrucció real d’algunes ciutats a prop del Mar Mort, dins l’època aproximada del relat bíblic, però aquest “càstig diví” podria equivaldre perfectament a una explosió d’altíssima energia comparada, per bastants d’autors, amb un “cop tipus bomba atòmica”, originat, per un esdeveniment natural bastant violent, com per exemple, per un impacte d’asteroide, o explosió atmosfèrica.
El relat bíblic, i en aquesta ocasió el Gènesi, és teològic i moral, escrit per a la mentalitat general de l’època, sent el resultat de segles de tradició oral i literària, del 6000 aC al 1500 aC, que no pot confirmar, ni refusar, de cap de les maneres, el cloquejat “càstig diví”.
Els que si mereixen un autèntic càstig, amb totes les conseqüències són, precisament, Jeffrey Epstein&Cia., i no precisament un càstig diví, sinó un càstig humà i dur, però que molt dur.
Els papers d’Epstein són milions de documents, imatges i vídeos recopilats pel Departament de Justícia dels EUA, que detallen les activitats criminals de Jeffrey Epstein, i la seva extensa xarxa de contactes, amb figures polítiques, empresarials i celebritats, entre elles algunes estatals i d’aquestes mateixes contrades, moltes conegudes per a tots. En total, inclouen més de 6 milions de pàgines i centenars de milers d’arxius multimèdia, publicats, en diverses tandes, per una llei del Congrés dels EE.UU., gràcies a la qual, les persones del carrer, hem pogut conèixer l’existència d’aquesta brutal xarxa d’abusos i tràfic sexual amb menors, que eren prostituïts.
“Només quan està prou fosc,
es poden veure les estrelles”.
(Martín Luther King).
“La qüestió no és si el planeta pot respirar, sinó si deixarem d’estrènyer-li el pit, abans que perdi l’alè”.
Sabíeu que segons “Science”, revista de l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la societat científica més alta del món, les carreteres creuen ja, el 20 % de la superfície terrestre?
Recordem breument que el 71 % del nostre planeta està cobert, com tots sabem des de l’escola, per l’aigua; formant el 29 % restant (uns 150 milions de quilòmetres quadrats) la distribuïda massa continental.
Però si a aquesta massa continental li descomptem els grans deserts, i els de moments encara coberts pel gel, Antàrtida i Groenlàndia, ens queden només uns vuit mil milions d’hectàrees realment habitables, dels que cada any ens desapareixen uns deu milions…
Com comentava fa uns dies el conegut Jaume Rosselló – Manetes: “La qüestió no és si el planeta pot respirar sinó si deixarem d’estrènyer-li el pit, abans que perdi l’alè”.
“El gran descobriment de la meva generació,
és que els éssers humans poden canviar les seves vides,
en canviar les seves actituds mentals!
(William James – Psicòleg, filòsof, i pedagog estatunidenc).
No pots decidir el teu futur, però si els hàbits que ho crearan.
Indiscutiblement, la vida bull als nostres voltants, i a cada petita cosa, a qualsevol redol de les nostres contrades, hi ha també alguna petita, o gran cosa, digna de ser admirada…
Tal com ja va dir, al seu precís moment, el psicòleg i psicoterapeuta italià Luca Mazzucchelli (nascut a Milà, el setembre de 1979): “No pots decidir el teu futur, però si els hàbits que ho crearan”.
La resiliència, o fortalesa davant l’adversitat, agafant de nou el control de la teva pròpia existència, amb els teus propis criteris i actituds positives, confiant més en tu mateix, menjar sa i nutritiu, però sense excessos (si pot ser productes locals, de temporada, i ecològics), dormir les hores que toquen (entre 6 i 8 diàries i seguides, destinades, entre d’altres, a la reparació i revitalització del nostre organisme), sortir ja, d’una punyetera vegada, de la teva acostumada zona de confort (la indecisió immobilitza, dona la primera passa i l’univers s’ocuparà del restant), bones companyies, moderació, calma, tranquil·litat, exercici diari (durant els menys vint minuts), meditació, ioga, seguir els ritmes vitals, estar més en contacte amb la Natura, sortint dels llocs més contaminats i contaminants; curatius, descontaminants i descontracturants massatges, evitar creuar les cames quan estàs assegut, no emprar sabates o botes amb tacons massa alts o completament plans, beure dos litres d’aigua al dia…, pot servir per allargar molt la teva saludable vida.
I com saps, les coses sempre són molt més difícils quan les penses, que quan les dus a terme!
I com em mencionà, aquests dies, un vell pagès i bon amic:
“El problema no és que un dia es digui dilluns…
El veritable problema és que estàs fent coses que no t’agraden.
Si no en vols fer més, persegueix ja al que realment desitges”.
“És clar que et faré malbé.
És clar que ens farem malbé l’un a l’altre.
Aquesta és la mera condició de l’existència.
Que hi hagi primavera significa acceptar el risc de l’hivern.
Que hi hagi presència significa acceptar el risc de l’absència”.
(Antoine de Saint-Exupéry – El Petit Príncep).