L’Alzinar: Ens volen controlar mitjançant la por
Per reflexionar: “Ningú comanda, si ningú obeeix”.
Ens volen controlar, i ens irriten; ens volen fer por, i fan riure; ens volen desacreditar, i es desqualifiquen ells tots sols.
Indiscutiblement, no regalarem el nostre silenci per legitimar la por que, de nou, ens vol inculcar la classe política, juntament amb la classe dominant.
El poder sap perfectament la força i el valor de la por sobre les persones més febles, sobre els treballadors, que són els que reialment els paguen els seus desorbitats, i moltes vegades immerescuts sous, i lògicament mereixeríem més respecte i amor; i d’ençà que el món és món, reialment ho saben aprofitar, per dominar-nos amb tots els mitjans al seu abast (premsa, televisió, ràdio, xarxes socials, mítings polítics…), perquè donem per bo allò que ens explota dia a dia, o per dolent al qui vol o intenta alliberar-nos d’aquesta eterna i trista pandèmia: No ens queda més remei que passar d’ells i lluitar, i sortir als carrers, com en temps del “Tio Paco”, contra els excessos i crueltats del poder…, que vol convertir el més elemental dels drets, LA LLIBERTAT, en una pura formalitat damunt els papers, però no sobre la vida reial dels més desfavorits, que sempre sol començar amb la invasió i retrocés dels nostres hàbits i drets personals, dels excessos dels mercats, sempre mal regulats, i en plena expansió dels moviments autoritaris de l’extrema dreta i de les temptacions ant pluralistes d’una part de l’esquerra.
Segons assenyalava, ja fa anys, la filòsofa política Judith Shklar (24-09-1928, Riga-Letònia / 17-09-1992, Cambridge-Massachusetts), primera dona catedràtica del departament de ciència política de la Universitat Harvard: “La crueltat és el mal més gran o el vici suprem en política” (tesi del seu assaig El liberalisme de la por, 1989); “I els governs són propensos a abusar de les desigualtats inevitables en el poder”.
Durant la major part de la història, l’experiència humana ha estat dominada per la por, la maldat dels poderosos i l’exposició als seus abusos.
Nosaltres, els que teòricament ens considerem normals, aspiràvem a la intel·ligència, a ser tractats com a persones intel·ligents. Volíem escoltar persones que ens parlessin de veritats, no gent que volgués disfressar els seus sentiments menys nobles amb teoria política, amb filosofia, amb sociologia.
No hi ha millor “kit de supervivència”
que apagar la televisió.
Proveu-ho, és infal·lible i econòmic.
(B. Fernsby).
I, desgraciadament, ja hi hem tornat a arribar, de nou!
La UE (Unió Europea) aconsella a les llars europees tenir provisions d’emergència per si ve una guerra o pandèmia; especialment reserves d’aigua, medicaments o aliments per tres dies (72 hores) en cas d’emergències com una catàstrofe natural o una guerra…
Diguem NO!
Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.
(Raimon – Diguem no).
O una catàstrofe natural a causa del canvi climàtic, un atac cibernètic a gran escala, atacs híbrids o una nova pandèmia (mancaria més). Una ja s’ha aplicat aquests dies: Una inversió com mai en despesa militar (no convindria més, en aquests durs moments reforçar els sobresaturats serveis sanitaris, entre d’altres).
En aquest sentit, els totpoderosos demanen que els ciutadans del carrer comptin amb un kit d’emergències per sobreviure 72 hores. I aquí hi inclou medicaments essencials, reserves d’aigua i aliments, aigua per cuinar, una ràdio i bateries. A més vol crear una aplicació per informar els ciutadans del protocol a seguir en cas de rebre aquesta amenaça.
El text també recull la regulació pel rearmament d’Europa (mancaria més) que preveu que Brussel·les mobilitzi 800.000 milions d’euros, la majoria procedents dels pressupostos estatals. I també inclou l’estratègia destinada a protegir les infraestructures per fer front a qualsevol amenaça.
Trist, molt trist!
Necessitem canviar el món,
no que ens mediquin per suportar-ho.
És el moment!
Joan Oliver i Ramon.