L’Alzinar: Festes i l’indignant fam emergent de cada dia

La fam emergent de cada dia.

Els excessos materials, especialment al llarg de totes aquestes dates festives de finals i començaments d’any, d’una part del Món, no fan més que ressaltar les necessitats de l’altra banda, dels més desfavorits.
Dins el nostre planeta hi vivim, en aquest precís moment de redactar aquestes repensades línies (dimarts horabaixa, 30 de desembre), aproximadament 8.265.000.000 de persones, de les quals 131,5 milions han nascut durant el 2025, i n’han mort (o matat, altres), 62,7 milions, el que representa un creixement net d’aproximadament 68 milions de persones, dins aquest ja finalitzat any.
Com a curiositat, arran del Món, en aquests moments, neixen al dia uns 360.000 al·lots, i moren unes 150.000 persones, el que representa un increment diari d’unes 210.000 persones.

La fam és la responsable del 45% de les morts infantils al Món.

Però lamentablement segueix augmentant a les nostres illes, a les nostres ciutats, als nostres pobles, aquesta actual pobresa emergent, que l’actual crisi (que, com de costum, només afecta els més desfavorits), les guerres i genocidis, va generant de cada dia més.
La fam, i com no, per aquestes contrades, la manca d’habitatges (moltes vegades cedits, desgraciadament, a Fons voltor, o multinacionals -sempre he sentit a dir als de més edat, als més savis, que la totalitat de mals del Món venen pels doblers, la comandera, les religions, i la política-), continua sent una crisi global greu: centenars de milions de persones no tenen accés a una alimentació adequada, i la tendència és, de cada dia, més preocupant, no per manca de menjar, per manca de voluntats dels que estan, en aquests trists moments, per damunt de noltros.

Aproximadament 735 milions de persones pateixen, en aquests precisos moments, festius per altres, fam crònica o desnutrició al món, segons el darrer informe sobre la seguretat alimentària (SOFI), de Nacions Unides; i el més trist, i el més esgarrifant és, que gràcies als que ens comanden, i al Nou Ordre Mundial (els que ja estan a punt de comandar-nos definitivament), segons recents informes d’ONG’s i organismes internacionals, entre 7.000 i 21.000 persones moren cada dia per causes relacionades amb la fam i la desnutrició, especialment en països afectats per conflictes bèl·lics, i crisis alimentàries, mentre UNICEF assenyala que uns 17.000 infants menors de cinc anys moren cada dia per causes evitables, inclosa la desnutrició, que és la responsable de quasi la meitat de les morts infantils al món, desgràcia que, sembla, ja és acceptada, per quasi tots, com una cosa inevitable, quan la solidaritat activa, amb els més desfavorits, hauria de ser norma de totes les persones amb un mínim de sensibilitat.

Factors principals: Conflictes armats, exterminis consentits, crisis econòmiques -moltes d’elles creades per interessos comercials-, fenòmens climàtics extrems, ambició, i desplaçaments forçats, són les causes dominants, així com la reducció del finançament humanitari, i l’inconcebible augment de les despeses armamentístiques, que encara agreuja més la situació, i posa en risc als més desfavorits, i també a tots els que malvivim sobre el planeta Terra.

“Aquestes festes estan construïdes sobre una bella i intencional paradoxa,

que el naixement d’aquell sense llar, sigui celebrat a totes les llars”.

(G.K. Chesterton).

Per favor, reflexionem i pensem seriosament, una mica…

Pensem, per un moment, en una, de moment inconcebible, visió de futur, en un teòric sistema econòmic que administri els recursos i els faci circular harmoniosament cap a tots i a tots els llocs del planeta.
Pensem en una educació que aconsegueixi exaltar els més alts valors humans i els sembri a la ment i els cors dels al·lots i adolescents, ensenyant-los a pensar i no només a obeir sempre als que teòricament ens comanden!.
Pensem en la relació amb els altres regnes de la Natura, en harmonia perfecta per a tots. Pensem amb la pau, pensem amb l’amor, pensem amb la concòrdia…
Canvia’t aquest any nou 2026, i sigues la sorpresa per a tots, i que aquesta sorpresa els faci brillar els ulls, transforma’t en la besada que enyoren, en la carícia amb què somien, en la seguretat en què confien, perquè, ho saps bé, la teva donació és la seva capacitat futura de donar…
Tot s’ensorra, les solucions llargament apreciades per la humanitat ja, desgraciadament, no solucionen res, res en absolut, tot al contrari l’agreugen més tot de cada dia, hi ha crisi en tots els àmbits, revoltes, guerres i manifestacions per tot arreu, i encara seguim empassar-nos tot el que ens freguen pels ulls la manipulada premsa, ràdio, xarxes socials, la caixa beneita…
Part de la nostra humanitat inclosa ja, fa bastant de temps, els nostres pobles, la nostra Illa, passa fam, molta fam, en un planeta que és capaç d’alimentar àmpliament a tots els seus fills, sense distincions.
I que fem nosaltres? Moltes vegades, ens esglaiem i no volem mirar, no vagi a ser que ens sentíssim culpables de menjar, mentre altres ni tan sols tenen aigua per beure…

Bon any nou 2026, millor i insuperable per a tots, amics lectors!
Desgraciadament pel que més se’ns castiga és per les nostres virtuts!