L’alzinar: La psicosi col·lectiva i la imperiosa necessitat de canviar el nostre petit redol

Els que estem prou bojos per pensar que podem canviar el món, som capaços de fer -ho de veritat. (Steve Jobs).

Tranquil·litat, amics lectors, per aquí tenim de tot, no ho tornen a convertir, de nou, en una autèntica psicosi, com la darrera de la Covid, amb el paper higiènic!

Pels nostres pagesos, per la nostra salut, pel nostre entorn, per la nostra Natura, pels nostres encisadors paratges, per la nostra biodiversitat, i pel nostre futur, consumiu productes locals o de proximitat!

Són més bons, més olorosos, més gustosos, més saludables, i a més donen treball als nostres pagesos, incloses totes les noves generacions d’agricultors i agricultores que no volen que la pagesia es converteixi (com sembla desitgen alguns dels impresentables polítics de torn) en una professió sense futur, extinta dins un parell d’anys.

Si, si, efectivament, alguns dels grans súpers, de les grans cadenes alimentàries, han reconegut, ja que tenen seriosos problemes amb certs productes, com l’oli de gira-sol, farina (Ucraïna és un dels països que més blat exportava a Espanya), pollastres, peix, arròs, conserves…, tot, a més, agreujat pel pobre consumidor final, amb pujades inassumibles de tots els productes bàsics i no tan bàsics, en aquests durs moments en què segueixen les justes protestes de desenes de milers de treballadors (camioners, taxistes, pagesos…) per la pujada del preu dels carburants, sumada a la de l’electricitat i el gas, aigua, impostos… que lamentablement estan arruïnant als petits comerços, als petits negocis, i als pobres treballadors, eliminant ràpidament la mal anomenada classe mitjana.

Tot brodat amb les terrorífiques imatges dels atacs a Ucraïna (sense oblidar les altres confrontacions, les altres guerres, els altres desastres, i la fam i misèria d’aquest mal dirigit i explotat Món, pel benefici d’una autèntica minoria…) i de milions de refugiats fugint amb tota una vida guardada dins una maleta. El que hem vist fins aquí, sumat als inevitables problemes i preocupacions personals que quasi tothom desgraciadament arrossega -i més en aquests trists temps-, és un brou de cultiu excepcional per a l’estrès, l’angoixa, els infarts, el tan temut càncer…, sense oblidar el coronavirus i succedanis, amb una anunciada vinent onada, i les habituals males determinacions polítiques, que ens poden fer retrocedir el camí recorregut cap al final de la pandèmia.

Revolucionari i activista.

Sempre he estat un poc revolucionari, un autèntic activista, quan era jove (com molts) volia canviar aquest injust món, ara, amb el pas dels anys, he arribat a la conclusió que he de començar pel meu redol, pel meu petit trosset…  Però segueixo pensant que és molt trist, és molt lamentable, que ens anem carregant d’aquesta manera (putes dobbers, puta poder) l’única part on, de moment, encara podem viure…, això si amb un irrecuperable seixanta per cent dels animals (i no parlem de  les espècies vegetals, tractades ja en anteriors comentaris)  desapareguts només durant els darrers 50 anys. Si no rectifiquem aviat, ens anem atracant, sense cap classe de dubtes, a passes agegantades, cap a la nostra pròpia extinció!

L’ésser humà és tan lliure que pot triar la pròpia esclavitud. (Malka Valovis).

Canvi climàtic.

I per si no bastés seguim amb els punyeteros efectes del canvi climàtic. Per aquí no plou ni a tirs, a pesar dels continus anuncis de tempestes i més tempestes!

Vent i molt de vent, cimals romputs, cossiols a trossos, solades de taronges i llimones… i alguna petita brusquina que comença a alegrar les nostres plantes, netejar les fulles i donar un poc de vida als nostres arbres.

Però això si, la primavera segueix el seu pas, podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera (Pablo Neruda)-i els tarongers de la nostra apreciada Vall de Sóller han començat ja a florir, amb el seu penetrant i encisador aroma, escenari actual (finalitza el vinent diumenge, 3 d’abril) de la XVIª Fira de la Taronja, esdeveniment gastronòmic i cultural per promocionar i gaudir dels nostres cítrics.

Teràpies naturals.

Al llarg dels segles els nostres avantpassats trobaren dins la Natura respostes clares de com prevenir la malaltia, o arreglar els seus problemes de salut.

La societat actual sembla que ha perdut, fa molt de temps, el seu rumb, i sense adonar-nos ens empeny a les presses i a l’estrès; tot va massa ràpid, massa accelerat, els objectius són inassolibles, sembla que el temps se’ns escapa, el que indiscutiblement és la causa de la majoria de morts, per accident, infart o càncer, en aquests moments de difícil comprensió.

Per això és molt important fer una aturada, un relaxament, i uns petits, o grans canvis, per aconseguir la desitjada salut i felicitat, compensant aquestes mancances que comporta la civilització moderna, retornant l’equilibri al cos i a la ment.

Les Teràpies Naturals contemplen procediments amb un enfocament de conjunt (processos físics, mentals, emocionals i espirituals) del cos humà sobre l’origen de la malaltia, retornant l’equilibri a la persona, emprant diferents tècniques naturals, ja que sempre darrere un desequilibri existeix una base emocional.

Els germinats són revitalitzants.

Una bona manera de consumir certes llavors del nostre camp mallorquí és fent-les germinar. El procés augmenta la digestibilitat i el seu valor nutritiu. A més alguns components, com les vitamines, s’incrementen en el procés. La clorofil·la té acció antianèmica, revitalitzant i antitòxica.

Les llavors germinades, segons l’espècie, són revitalitzant en descalcificació i estats de carències, regulen el sistema endocrí, milloren el to muscular i la producció de llet materna, sent a més alcalinitzants, pre i pro biòtiques.

Posar llavors dins un pot de vidre, afegir triple volum d’aigua i tapar amb un pedaç. Després d’unes quantes hores s’escolen i passen per aigua, tres cops per dia, fins que han germinat (cotiledons i radícula visible). En arribar a aquest punt, ens trobem amb un aliment molt semblant a les fruites quant a contingut d’aigua i a les verdures per la seva riquesa en minerals, vitamines, enzims i clorofil·la.

És molt important no emprar llavors de solanàcies ni tractades per a sembra.

Canvi d’hora.

Aquesta nit, com és sabut per a tothom i de moment, s’ha avançat una hora a l’horari de l’hivern. A les 02 h hem passat a les 03 h. Encara que no ho sembli, ens trobem ja dins la primavera, des del passat diumenge, i avui, 27 de març, és el quart diumenge de Quaresma, en el que a més festegem el Dia Mundial del Teatre (quants de polítics de torn fan festa avui?).

Abans-d’ahir, divendres, començà el quart minvant, que durarà fins dia 1 d’abril (dia mundial de la diversió a la feina), lluna nova.

I com ve sent tradicional el vinent diumenge, 3 d’abril, parlarem de les labors del camp  (per l’abril cada gota val per mil i el blat s’estira com un fil), que teòricament no serà ni un mes fred ni extremadament plujós, amb temperatures entre 12 i 25 graus, amb probables pluges un parell de vegades al llarg del mes.