L’Alzinar: Les gallines s’arrauleixen, com si volguessin enganxar la confortant ombra baix dels frondosos tarongers
A pesar de la sobresaturació, a partir de les dues del capvespre, o un poc abans, la Plaça de Sóller es va convertint, per moments, en quasi un desert. Són comptades les persones que creuen pel mig a ple sol.
L’ombra dels mal podats i malaltissos, abans imponents, arbres (plataners, que molt possiblement seran substituïts, a poc a poc, per lledoners, degut al seu mal estat de conservació), ha donat lloc que l’albereda central de la plaça, momentàniament, estigui coberta per tires de paperines festives, de Fira i de Firó, per dissimular una mica la forta, insuportable i envoltant calor, d’aquestes passades setmanes.
El sol cau a plom damunt la plaça, els carrers, cases, porxades, porxos, horts i olivars, mentre les gallines, silencioses, han deixat de gratar la terra; i s’arrauleixen, -com si volguessin enganxar la confortant ombra- baix dels frondosos tarongers i llimoneres, i algunes mates, amb les ales lleugerament obertes.
Una mica més amunt, un xot i dues ovelles, amb els ulls tancats respiren lentament, confonent la calor amb la quietud.
Ningú no gosa moure’s massa -ni home, ni animal, a pesar que algunes de les persones són, moltes vegades, pitjors que els animals- perquè l’estiu exigeix calma i reverència.
La Ciutat de Sóller, més que sobresaturada, en aquests precisos moments, sembla adormida, però és només una pausa. A la primera brisa, tot tornarà a bategar al límit inaguantable a què no aconseguim adaptar-nos.
“Estudis amb més de 500.000 participants,
revelen que intercanviar, només un 3%
de proteïna animal per vegetal,
redueix significativament el risc de mort prematura”.
(Dr. Michael Greger)
Només manquen 25 anys pel previsible final dels humans a la Terra.
Recordem seriosament que el 2050 (d’aquí només 25 anys) pot ser, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), el començament del final de la nostra existència sobre el planeta Terra.
Toca canviar ràpidament el xip, saber el que volem, reciclar i eliminar molts de polítics i especialment dictadors totpoderosos, o tots morirem en l’intent!
“Totes les persones passem per experiències doloroses,
però la felicitat és l’estat natural de l’ésser humà”
(Borja Vilaseca, expert en creixement personal).
No deixis mai que els que han estat domesticats et diguin com viure.
I abans que em fugi de la magrana, vull deixar ben clar que, no tinc, ni he tingut mai, tot al contrari, res en contra del futbol, ni de cap altre esport, pràcticament he dedicat la major part de la meva vida, a més de la pràctica, a la promoció esportiva.
De la meva època futbolera, a més de porter, he actuat de secretari i tresorer del C.F. Sóller, durant més de 3 anys, baix de les ordres dels recordats presidents: Andreu Nadal “Mena”, Nicolàs de Monnàber, i Manuel Quirós, amb homenatges federatius i del propi club, inclosos.
“Què és més important,
el viatge o la destinació?
La “companyia”, va respondre el petit drac”.
(James Norbury).
Escollir els nostres amos no ens fa menys esclaus.
Siguem realistes, hem arribat a ser una guarda d’ovelles i xots, que habitem en cubicles que manegen les elits des de dalt, des del cap d’amunt, tancats dins “la seva granja” o també “fàbrica de salsitxes”.
El club Bilderberg, o l’articulació del poder real a l’ombra.
Actualment, el lobby o grup de poder més elitista, i desconegut per la majoria, és el Club Bilderberg, on conflueixen els homes i les dones més influents i poderosos del tot el món.
Per què s’han unit a Bilderberg, des del 1954, els principals banquers, degans d’universitats, editors i periodistes destacats, sociòlegs, presidents i funcionaris d’estat, militars, directors dels serveis secrets internacionals, així com l’aristocràcia i la reialesa europea?
Ells són accionistes i propietaris dels grans mitjans de comunicació i als laboratoris de Bilderberg es cuina la temuda infoxicació.
El camí de la bona sort no existeix,
però sí el camí de la constància i l’esforç,
que et portaran al mateix lloc.
(Més filosofia).
Entreteniment i esport.
L’entreteniment i l’esport són molt útils i saludables per a tots (irrefutable), ja que són els únics escapaments a tanta realitat desesperançadora i individualista plena de desigualtats, en tots els sentits, haguts i per haver.
El futbol i tots els esports i jocs, indubtablement sense transformar-se en un negoci capitalista mundial de l’entreteniment, no de l’esport, moralment parlant (tan de moda avui en dia, dins la majoria d’ells), ni contribuir al fanatisme transgressor, que ho converteix en un autèntic problema social, són molt saludables i són per gaudir, divertir-se, estar sans i molt possiblement assolir bastants més anys de vida, i a més molt més sana. Indiscutiblement, el futbol, i tots els altres esports i jocs, no són, o no han de ser, una ideologia, són per gaudir i tenir una vida més sana, llarga i feliç.
“Importa molt més
el que tu pensis de tu mateix,
que el que els altres
opinin de tu”.
(Anònim).
Ens volen uniformitzats i pobres.
El més trist, com ja hem comentat moltes vegades, en aquesta mateixa secció setmanal, és que, de cada vegada és més descarat, que els que manen de veritat, al més alt nivell, ens tenen preparat un futur que no ens podem ni imaginar, que pot arribar a destrossar totes les increïbles pel·lícules de ciència-ficció conegudes, i per conèixer.
Ens volem uniformitzats, desarrelats i pobres.
I, tristament, de moment ja han aconseguit convèncer a un gran gruix de gent, de ciutadans, indubtablement, és clar, de moment, els de menys criteri propi.
“Amb els sexes sense roba,
i amb els cabells sense elàstic,
defugim sempre l’alcova.
I tot cercant una cova
fem camí per matar el fàstic
de viure en l’edat de plàstic”.
MATAR EL FÀSTIC
(Espiral d’embulls, L’edat de plàstic, Blau/Dismedi 2003).