L’Alzinar: Les mesures restrictives en un Nadal i Cap d’Any de consumisme innecessari

Divendres arribem definitivament al final d’aquest nefast any 2021, deixant endarrere les festes nadalenques i un dur any, imprevisible, difícil, intens i per a no recordar, amb unes nefastes previsions, a nivells oficials, i anuncis d’obligatorietat de mascaretes en espais a l’aire lliure, certificat Covid, distanciament entre persones, restriccions i més restriccions, por i més por…

Com era d’esperar (ja que inexplicablement desaparegué durant els mesos d’estiu, els mesos dels turistes) la Covid, reapareix amb la seva darrera mutació, la sisena, l’Òmicron, que viu en aquests moments un episodi de gran magnitud de contagis, segons fonts oficials “de nou han desbordat als sanitaris”, amb esperades i mal arribades noves mesures que augmenten les restriccions, amb l’aprovació del TSJ de les Illes Balears, que afecten a tota la població en general i a l’activitat esportiva.

Mallorca i Menorca es troben, una altra vegada, dins el Nivell 3 d’alerta, per la qual cosa s’exigirà el certificat Covid per accedir a totes les instal·lacions esportives cobertes per totes aquelles persones que hagin complert ja els 12 anys.

I per si no bastés, els pobres clubs hauran d’exigir certificat Covid per a participar en entrenaments, tant si són a l’aire lliure com a instal·lacions tancades. Per la seva banda, les federacions esportives estaran també obligades a exigir el certificat Covid a totes les persones que hagin complert els dotze anys per a la participació en les seves competicions.

Els clubs i les federacions podran emprar l’aplicatiu de l’IBSALUT per llegir els codis QR per comprovar els requisits d’aquestes noves mesures.

Aquelles persones que no comptin amb un certificat Covid podran presentar un resultat negatiu de prova PCR en la forma i freqüència que es determini per les autoritats sanitàries per poder participar en els entrenaments i competicions.

Eivissa i Formentera, que actualment es troben a Nivell 2, no es veuen afectats per aquestes mesures. Però els seran d’immediata aplicació si passen a Nivell 3 en l’evolució pandèmica.

Com comentava ahir un bon amic: “Neix en mi la necessitat de cultivar el meu benestar intern cada dia, pas a pas, per transitar el moment actual amb més estabilitat, consciència i gaudint més de cada moment, ja que alhora, reconèixer les meves pròpies emocions, limitacions i dificultats em fa sentir més humà i d’alguna manera més complet, abraçant més qui soc”.

I per acabar, per enguany, amb aquest maleït i descoratjador tema, demano al meu jo interior i a tots els éssers superiors que puguin existir (si existeixen), per a tots, un 2022 amb menys por, més abraçades, més amor i més confiança amb la vida.
Demano, també, que el 2022 torni a posar en focus el bé comú, el respecte i la llibertat, inclosa la d’expressió, de totes les persones, que de cada dia estan més llunyans, degut al punyetero Ordre Mundial que ens volen imposar.

Nadal exageració consumista.

El sentit fonamentalment religiós d’aquestes tradicionals festes nadalenques i de Cap d’Any, dins les que estem immersos aquests dies, fa molt de temps que s’ha dissolt entre el bullici i el consumisme, dades en les quals desbordats per la inèrcia col·lectiva (a pesar dels virus mutants de torn) i per les nombroses campanyes comercials (com ja mencionàvem la setmana passada), oblidem quasi sempre la vertadera essència d’aquestes festes, reduint la seva celebració a un simple esdeveniment social, descuidant‑nos, quasi sempre, dels més desfavorits.

A 25 de desembre fum, fum, fum… Fum per aquesta societat consumista que converteix l’encantador esperit nadalenc en un consum indiscriminat d’electricitat i energia…

Fum per tots els que no fan les coses d’una manera racional i mesurada. Ens queden molts de Nadals per a celebrar i poca Natura per a conservar…

Fum per la hipocresia i la ironia. Nadal és temps de Pau i Germanor, és temps de Fraternitat i d’Amor. És temps de Solidaritat, Harmonia i Equilibri.

Fum per a tots els que en lloc d’assegurar el nostre futur amb una mentalitat solidària, fan que les Festes de Nadal i Cap d’Any es converteixin només en una exageració consumista, en un espectacle, oblidant als més necessitats, als oprimits, als que passen fam, misèria…

A més, degut a n’aquests desorbitats excessos, a n’aquests abundants i teòricament deliciosos menús, els brindis de rigor i, és clar, algunes postres, torrons. Dolços típics d’aquestes dates, xocolata amb ensaïmades i xurros, és més que probable que al final el nostre organisme acabi “intoxicat”, pesat, mancat d’energia i ànims, amb una carretada de toxines sobrants acumulades.

Torró casolà, el discret encant de la senzillesa.

Sembla que un Nadal sense torrons no és Nadal. Cada menjada en aquestes dates, acostuma a adornar-se amb una bona selecció de torrons.

Les neules i els torrons són, des de fa molts d’anys, uns dels elements destacats de la rica gastronomia nadalenca. Les neules semblen ser molt més antigues que el torró, dos il·lustres representants de la rebosteria illenca més històrica i internacional.

Enguany he tornat a intentar recuperar una vella tradició perduda, apresa de la padrina Jerònima: fer torró casolà, amb ametlles de collita pròpia. Res més fàcil: moldre les ametlles amb el molinet artesanal de la meva àvia, després d’escaldar-les i llevar-los la pell. Ajuntar a parts iguals sucre i ametlla molta, afegir-hi llimona ratllada, suc de taronja i un poc de canyella. Sobre una neula posem un poc de la massa preparada i la compactem amb el dors de la cullera donant-li forma de circumferència. Tanquem el torró amb la segona neula un poc humida de vi dolç.

Els dotze grans de raïm de Cap d’Any.

Si algú encara es pensava que el costum menjar-se dotze grans de raïm al ritme de les campanades de Cap d’Any era una tradició que es remuntava al començament dels segles, un hàbit heretat d’algun personatge històric, o consignat en un pàl·lid paper d’un antic manuscrit, anava ben errat.

La tradició es remunta només a un poc més d’un segle, exactament a cent dotze anys endarrere, quan a finals del 1909 els viticultors espanyols es van veure ofegats en un oceà de raïm, aclaparats pel volum d’una collita desbordant, molt preocupats davant la perspectiva d’haver-la de llançar-la a les escombraries, es van inventar els dotze grans: senyors, el raïm porta sort i se n’ha de consumir a la nit de Cap d’Any. Ho varen encertar, i molts països llatinoamericans l’han copiat i incorporat a les seves tradicions.

Els dotze grans de raïm de la mitjanit, a pesar de ser una invenció pessetera, segueixen desafiant, com molts altres costums, les tempestes, els llamps, les sequeres i la crisi.

Reflexions.

• Atenció: Dimarts són els Sants Innocents. Aneu alerta a les innocentades.
• Recordeu que molts d’Ajuntaments illencs han suspès ja la majoria d’actes de Cap d’Any, incloses les Campanades de mitjanit, la Diada de Mallorca, i la Cursa de Sant Silvestre.
• La jardineria és un diàleg que tenim amb la Terra, i una harmonia amb la fauna i la flora ja presents.
• Les oportunitats són com les postes de sol, si esperes massa t’ho hauràs perdut.
• No baixis mai la meta, augmenta l’esforç.
• Esperar que la vida et tracti bé perquè ets bona persona, és com esperar que un tigre no t’ataqui perquè ets vegetarià. (Bruce Lee).
• No et rendeixis. Si tot fos fàcil, qualsevol ho faria.
• Bon dia, amics lectors! Bones Festes per a tots, i què el vinent any sigui millor del que estem a punt d’acabar.

Salut, Amor, Èxits, Felicitat, fora Pors i molta, molta Felicitat!!!