L’Alzinar: “Mapaches”, serps de ferradura i una mica de calor

Els menjars llargs produeixen vides curtes.

(François Rabelais).

M’ha encisat molt aquesta frase, aquesta gran reflexió de François Rabelais (Chinon, Indre et Loire, 1490 – París, 9 abril de 1553), destacat escriptor francès, que dominà perfectament, dins la seva prosa, la sàtira, amb la que defensà la llibertat de pensament i un molt profund coneixement humà, sent un dels més grans exponents de l’Humanisme dins el Renaixement.

A més, sembla que morí exactament 400 anys abans del meu propi naixement.

És només una simple puntuació, per si algú, afortunadament o desafortunadament, creu amb els renaixements cíclics, de la filosofia budista que, per cert, és la quarta filosofia (i un estil de vida que, a diferència de molts d’altres,  promou uns certs i reals principis morals) amb més creients del món (el 8% de la població mundial, en aquests mateixos moments és budista, sent l’objectiu principal del budisme el benestar de tots els éssers vius), superada només, en número, pel cristianisme, l’islamisme i l’hinduisme, que juntament amb el judaisme, he seguit una mica de prop aquests darrers anys.

Les Tres Característiques de l’Existència, segons els budistes.

Aquest ensenyament descriu les característiques del món material, el que podem percebre amb els sentits, i que consegüentment confonem amb la realitat, segons el budisme:

• Impermanència (Anitya): Totes les coses, inclosa la vida, canvien, cauen i ressorgeixen constantment; res és permanent, excepte els éssers que aconsegueixen l’alliberament (o Nirvana).
• Insubstancialitat (Anatman): Ni coses, ni els éssers vius tenen una essència. Per tant,  el “jo” i l’ànima no existeixen.
• Sofriment o insatisfacció (Duhkha): Aquest terme inclou el dolor que sorgeix de la vida i del transcurs cap a la mort.

Ens manquen només cinc dies pel normal canvi de més.

Dijous començàrem el sempre esperat mes d’agost (Festes de Sant Bartomeu, Patró de Sóller, enguany, de nou, sense Tir de Passetja, entre altres coses, més o menys, d’interès), i dissabte parlarem detingudament sobre el que es pot fer i no es pot fer als nostres horts, camps i olivars.

De moment, sols recordar, però de moment NO remarcar, cinc de les dites populars dels nostres avantpassats, per aquests dies:

•A l’agost bull el mar i bull el most.

•La lluna d’agost clareja quan es fa fosc.

•Quan Sant Llorenç (dia 10) porta capa, la pluja no s’escapa.

•Per la Mare de Déu (dia 15) d’agost a les set és fosc.

•Si no plou a l’agost no gastis diners en most.

Almenys, fins ara, hem pogut dormir bastant fresquets els vespres, a pesar dels constipats, gripots i angines, fora de temps, que pul·lulen aquests dies per aquestes contrades.

Calor sense estridències, a Mallorca.

Com ja dèiem dissabte passat:

Increïblement, l’home és l’únic animal que cada any es sorprèn de que faci calor a l’estiu.

Efectivament, com està repetint aquests dies el bon amic meteoròleg solleric, Tomeu Mateu Canals:

“Aquests dies ens hem salvat de la calorada.

Calor en farà, però sense estridències, la que toca a finals de juliol, que ja és molta.

La pròxima setmana serà calenta, però destacar que l’acostament d’un solc a Galícia, dimecres, provocarà que quedem dins una campana calenta de la jet, i seria quan més pujarien les temperatures.

Això sí, de cara al cap de setmana podrien baixar pel pas del solc.

La pròxima setmana un Domo o Cúpula calenta es vol instal·lar damunt la península Ibèrica, situació crítica de calor per la seva intensitat i duració.

Nosaltres, al principi, quedarem un poc fora de la part més intensa”.

Molt trist: Hi ha persones, tan pobres, tan pobres, que l’única cosa que tenen són doblers. 

(Bob Marley).

“Mapaches”, serps de ferradures  i altres herbes difícils d’extingir.

Les espècies invasores, entre elles l’excés de turistes,  des de fa alguns anys, a pesar de l’opinió d’alguns empresaris, que a més no solen predicar mai amb l’exemple (NO treballadors, que, afortunadament, ho tenen una mica més clar), estan causant greus problemes, tant a la flora, com a la  fauna de les Balears, i no parlem de la tranquil·litat, la circulació, els nervis i infarts, per renous, mala educció i problemes de circulació (darrerament, només en les dues darreres setmanes, jo que tinc entre d’altres, bastants de problemes de cor,  m’hi he trobat involucrat tres vegades, a la mateixa rotonda d’entrada a Sóller, venint des de Ciutat, davant Can Tòfol, el mecànic, a la que, certs guiris, obsessionats només amb el navegador, i no amb les prioritats de les rotondes, entren a tota pastilla, sense miraments, ni cedir el pas als que ja es troben dins; sense oblidar tampoc que molts d’ells, a pesar de les notificacions i advertiments, segueixen circulant per direccions prohibides, i saltant-se, contínuament, l’únic semàfor que tenim a la Vall dels Tarongers, creant autèntics desgavells al centre de Sóller; sense oblidar especialment els excessius renous extres, i fora d’horari i de lloc, dels mateixos “guiris”, terme no despectiu, molt comú en el llenguatge col·loquial nostre, per designar certs turistes, entre altres indesitjables, per al seu maltractament de cara amb els sempre soferts ciutadans residents, que són, des de sempre,  els que amb els seus imposts i el seu treball personal (a pesar que ja en comencen a estar fins a la coroneta, com es va demostrant a les successives manifestacions i penjades de cartells: SOS Residents), estan mantenint.

Creïs que, realment, a ca seva, farien el mateix?

Està ben clar que NO.

I passem, ara, a la segona espècie invasora: la serp de ferradura.

La segona, i també bastant preocupant, espècie invasora introduïda, és la SERP DE FERRADURA, pràcticament ja impossible d’erradicar, a causa del seu alt índex reproductiu, i manca de depredadors, però que el COFIB (com amb l’ós rentador), amb grans esforços, està intentant capturar (ja en duien milers al seu haver), per reduir, a poc a poc la seva població (ATENCIÓ: les seves cries solen néixer entre els mesos d’agost i setembre, és a dir, en aquests precisos moments).

Sembla que a la península, aquests bells, però nefasts dins els nostres paratges, rèptils són espècies protegides, que, habitualment, com per aquí, s’acosten a les cases de les finques, i darrerament ja a les mateixes ciutats, cercant, entre altres tipus de menjar, rates i ratolins, dels que, afortunadament, sembla que de cada dia ens veiem menys.

Habitualment, si poden, escapen davant la presència humana, però es defensen ràpidament si se senten amenaçades, adoptant comportaments agressius i mossegant.

Si és el cas, convé anar, tot d’una, a pesar que no siguin verinoses, al centre mèdic, més proper.

Aquestes passades setmanes circulà, per les xarxes socials, una gravació, de 15 segons, feta, a les aigües de Port de Sóller, per un aficionat a la mar, a la qual es veia perfectament, quan una serp de ferradura, de gran dimensió (poden arribar perfectament als dos metres) passava, serpentejant entre els dos caiacs, i en qüestió de segons, passant a menys d’un metre d’un d’ells, sent apartada amb el rem, es va allunyar ràpidament cap a les roques del Port de Sóller.

Tercera espècie invasora: El “mapache”, o os rentador.

El “mapache”, originari de nord Amèrica, per aquí conegut com a ós rentador, mamífer carnívor, omnívor i oportunista, molt intel·ligent, és el tercer gran invasor (una de les 100 espècies més problemàtiques del món) d’aquestes contrades, que anomenem aquesta setmana.

És bonic, de pèl grisenc suau i espès, que pot arribar als 70 o 80 centímetres de llargada, i a bastant de més de 25 quilos de pes.

És un animal habitualment nocturn, però que ens ho podem trobar a qualsevol hora, que s’alimenta d’invertebrats en un 40%, de plantes en un 33% i de vertebrats en el 27%  restant.

La nostra comarca, dins tota la Serra de Tramuntana, i pràcticament dins tota Mallorca, és ja una autèntica plaga, on sembla que s’han introduït per obra i gràcia de l’esperit sant, jo diria que deliberadament, a partir del 2006, per alguns desaprensius que tampoc necessitem dins el nostre, encara de moment, privilegiat entorn; pot adaptar la seva dieta als aliments disponibles (ous, amfibis, invertebrats, fuites o hortalisses), depredant tota la fauna com la flora, i entra en competència pels recursos amb les espècies autòctones, que també formen part de la seva alimentació.

I per si no n’hi hagués prou, hi ha evidències de l’ós rentador com a vector de paràsits i malalties que poden afectar directament els humans, als animals de granja i a la vida salvatge autòctona.

Ja comença a ser hora que rodin caps!

Estima aquells que lluiten amb tu a la trinxera. No als que, còmodament, s’asseuen a la tribuna.

(Marc Aureli – Emperador romà, del 161 al 180 dC).