l’Alzinar: Quan els interessos d’una selecta minoria, poden més que la salut, i la vida

Encara que ens pugui semblar completament increïble la popular planta medicinal Artemisa Ànnua, o donzell dolç (foto de portada, de Gabriela Bertolini), amb una composició rica en flavonoides, terpens, vitamines i minerals, destacant-ne sobretot l’artemisina, el seu compost més estudiat, tan emprada per la medicina tradicional, des de fa molt més de dos mil anys (amb constància escrita l’any 340 aC i que ha salvat milions de vides, entre d’altres, de molts  d’afectats de malària, no es pot vendre legalment a l’estat espanyol, seguint dins la mateixa línia de la Unió Europea (marc regulador europeu sobre complements alimentaris, de l’any 2019), com a infusió medicinal, com a extracte, càpsules, o complement alimentari, però de moment encara SI com a planta viva o llavor.

L’artemisa ànnua és coneguda, des de sempre, per la seva gran eficàcia contra la temuda malària, a més de tenir molts d’efectes antivirals, antimicrobians, i anticancerígenes, que poden frenar moltes infeccions, a més de reforçar les defenses naturals, millorar la digestió, reduint nàusees i vòmits (per la meva experiència personal -l’empro, quan és necessari, de cultiu propi, des de fa quatre o cinc mesos, mitjançant 20 gotes diàries de la seva tintura- us puc assegurar que funciona perfectament, a més de ser una bona ajuda contra el maldecap), aportar-nos, a més, ferro, zinc, magnesi, calci i manganès, nutrients essencials per al metabolisme i el nostre sistema immunitari.

Segueixo pensant que prohibir una planta medicinal tan eficaç, i amb tan poques reaccions adverses (embaràs, anticoagulant, lactància), mentre s’empri adequadament, és completament absurd, quan les estanteries de les grans superfícies, amb el vistiplau de les autoritats de torn, segueixen replenes d’ultraprocessats, begudes alcohòliques, tabac…

Serà que  Bill Gates i l’OMS (Organització Mundial de la Salut), tenen un interès evident en desacreditar els remeis naturals que no poden patentar? Són realment més importants els seus multimilionaris beneficis, que la nostra pròpia salut?

“Naixem sense portar res,

morim sense portar res,

i al mig, lluitem per ser amos d’alguna cosa”.

(Muhàmmad Rumí).

Menjar menys i millor.

Menjar menys, més natural, més saludable i si és possible ingerint productes de temporada, locals o de proximitat, i si pot ser ecològic, amb la quantitat diària necessària de vitamines i nutrients essencials, i fer diàriament almenys 20 minuts d’exercici físic, et pot allargar bastant la vida i, el que encara és més important, la seva qualitat, a més de reduir la incidència de malalties.

De què ens serveix, per exemple, celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació, previst pel dijous, dia 16 d’octubre, jornada, instituïda per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), que vol promoure la consciència internacional sobre la fam, i fer una crida a l’acció per al futur de l’alimentació, les persones i el planeta; definint, segons la FAO, “l’alimentació sostenible, com aquella alimentació amb un impacte ambiental baix que contribueix a la seguretat higienicosanitària i alimentària, i a una vida saludable per a les generacions presents i futures”, quan amb l’aprovació d’exemples recents, com Mercosur, tiren per terra tota aquesta filosofia; oblidant, a més, que segons estimacions de l’ONU, la xifra de persones que pateixen fam o desnutrició crònica al món se situa en més de 857 milions de persones, amb desnutrició crònica al nostre planeta (més de 74 milions més que l’any anterior), dels quals més de 25.000 moren de fam diàriament, dels que més de 18.000 són nins d’entre un a quatre anys; i que la nostra capacitat productiva podria alimentar-ne 12.000 milions; i una quantitat incalculable d’aliments (entre el 40 i el 50% de la producció mundial) s’estan malgastant i són rebutjats per la negligència, la mandra i la desorganització, segons un altre informe de la FAO.

Lamentable, indignant…

 “La cultura tecnològica està obligant l’home

a viure en presons confortables,

en immensos laberints sense horitzons,

fets de ciment, ferro i vidre”.

(Félix Rodríguez de la Fuente).