L’Alzinar: Randes o crancs, impactants i fètids bolets, i dejuni intermitent

Feia bastant de temps que no en veia cap, a pesar que és una espècie molt freqüent per Sóller, i generalitzant a les Illes Balears i Pitiüses, però aquesta setmana han reaparegut al nostre olivar, són  els anomenats Randa, o Randes, Cranc, Gita de bruixa, o Tremolitges de terra; fong pertanyent a la classe dels gasteromicets freqüent als boscos illencs i en alguns jardins a prop de zones de pinar.

És un fong bastant espectacular, i en principi atractiu, per la forma i color que presenten les seves fructificacions i per la manera de dispersar les seves espores de color blanc terrós en massa, el·líptiques, de 5 x 6 micres, que pot arribar a mesurar uns 10 centímetres d’alçada.

Indiscutiblement, és NO comestible, i bastant fètid, amb una olor pudent, semblant a la carn podrida, que lògicament atreu a les mosques, les quals són les encarregades de transportar i dispersar les seves espores (a la foto de portada es poden veure perfectament dues mosques sobre el colorit bolet).

Inicialment, es desenvolupa davall la terra, en forma d’ou, globós, de color blanc, amb una mena de gruixat rizoide ramificat o cordó miceliat de color blanquinós.

Quan arriba a la seva maduresa, es clivella i el carpòfor va creixent cap a fora fent-se molt visible, de color vermell intens, i les parets internes verdes que inclouen les espores, dins la gleva, substància marronosa o negra, que teòricament és la que li dona aquesta forta olor de carn podrida, que aviat ens fa tornar endarrere.

Quan tinguem diners, temps, energia…

Per començar a fer el que ens agrada,

convertim la nostra vida en una sala d’espera.

La felicitat no admet condicions.

(Francesc Miralles – Escriptor).

Dejuni intermitent i memòria.

Per a tots els que se’n fotien de jo, sense fonaments, perquè fa bastants de mesos que els dissabtes no dinava.

Segons un recent estudi publicat a Cell Metabolism, (Metabolisme cel·lular és la suma de tots els canvis químics que tenen lloc en una cèl·lula, a través dels quals es proporciona energia i components bàsics per a processos essencials, inclosa la síntesi de noves molècules i la descomposició i eliminació d’altres):

“Les persones amb obesitat poden beneficiar-se de reduir la ingesta d’aliments a una quarta part del que és habitual, durant dos dies a la setmana, i a més de millorar els marcadors metabòlics, també augmentaran la memòria en un 20 %”.

Hem de menjar aliments locals.

En principi, em sembla que tots estem d’acord en el fet que no és normal que els aliments i la fruita que mengem diàriament venguin de lluny, inclús de molt, molt lluny, minvant així la nostra economia i fomentant, de cada vegada més, l’abandonament dels nostres horts, dels nostres camps, i dels encara meravellosos paratges que ens envolten, reclam publicitari per l’excés de turistes que ja ens visiten anualment.

Els nostres pagesos en comencen ja a tenir els pebrots plens, i és que aquests que es pensen comandar-nos, dins tots els nivells, ja s’estan passant massa pobles, tant en l’àmbit europeu, espanyol o simplement de comunitat autònoma.

La tasca que ells fan (pagesos) dia a dia és molt important per a la conservació del nostre entorn; per tant, els consumidors també hauríem de correspondre menjant o bevent els productes locals, d’aquí, de Mallorca, contribuint així a conservar el nostre estimat i malmenat medi ambient.

“La lògica et portarà de la A a la Z.

La imaginació et portarà a qualsevol lloc”.

(Albert Einstein).

Dites de la saviesa popular.

– Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot.

– Març habitual, un dia bo i un dia mal.

– Sol de març porta refredats.

– Març marcedor, nit freda i dia amb calor.

– Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós.

– Quan pel març trona, l’ametlla és bona.

– Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg.

– A mig febrer ja és jornaler, i pel març ja és jornalàs.

– A primers d’abril o darrers de març el cucut ha d’arribar; l’any que no arribarà, el món s’acabarà.

– Aigua de març, ordis i blats i faves a sacs.

– Al març i a l’abril, cada dia se’n fan mil.

– Al març, cada ovella amb la seva parella.

– Boira de març, aigua segura i la mar moguda.

– Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril.

– Civada i espelta fins pel març no es desperta.

– Covar més que una lloca de març.

– Del març la pluja, per al bestiar pastura.

– Dins el març, qui no té sabates, que vagi descalç, i qui en té, que es calci bé.

– El febrer és formatger, i el març també.

– El març s’emporta la culpa, i l’abril la fruita.

– El sol de març entra com un xai; i sí massa dura, a la sepultura.

– L’egua ben cuidada, pel març aparellada.

– Març ventós i abril plujós fan l’abellar ruïnós.

– Pel març la remolatxa sembraràs i pel novembre la colliràs.

– Si no podes pel març, no veremaràs.

– Si no treballes la vinya pel març, poc vi beuràs.

– El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies.

– Diu  la vinya: L’amo em planta, l’amo em poda,  l’amo em lliga i el març em dona vida.

Si ets incapaç de trobar la pau just on ets,

on esperes trobar-la?

La pau NO es troba en temples, o en llocs meravellosos,

la pau és un estat que només està en tu!