L’Alzinar: Tot és relatiu, el temps és irrellevant i les pitaies ens donen els primers fruits!

L’Univers no solament és més estrany del que pensem, sinó més estrany del que som capaços de pensar.  (Werner Heisenberg).

Finalment, ha arribat el fred de veritat, el dels escalfapanxes, la pluja i el mal temps, de la mà de la Borrasca Blas, què sembla  no ens vol deixar de la mà, com ja avançàvem oportunament diumenge passat (alerta taronja). Per a jo, s’hauria pogut mantenir la bonança de les setmanes precedents (primavera d’hivern), un clima que voldria per a la majoria de l’any.

Estem dins el cicle anual de la foscor i el fred; les nits més llargues i els dies més curts, afavorits, a més, pel maleït canvi d’hora, quan la carestia de tot l’existent és una dura realitat recurrent en la vida quotidiana,i la climatologia ens farà encara més despietada l’existència… Algú dirà que ja era hora. No és el meu cas!

El temps actual sembla dominat pel desconcert i pel desànim que provoca constatar que la humanitat pateix cíclicament crisis profundes de creixement, i més darrerament, en què l’aclaparadora vida de les ciutats allunya i desconnecta als seus habitants dels cicles naturals, tan necessaris per a la salut i supervivència de la nostra espècie.

En aquests moments, com la majoria ja en som conscients, hi ha un gran interès per a les possibles perspectives de canvi climàtic, produït desgraciadament per l’acció humana, i es dedica molta atenció a la història climàtica del planeta… Esperem i desitgem que encara no sigui massa tard!

Diferentment dels seus habitants humans, la Natura es comporta de manera consistent, predictible i subjecte a l’atzar. I filosofant (avui m’he aixecat inspirat, o trabucat) diríem que el temps no existeix, ni el cíclic ni el lineal, el temps és simplement el moment que vivim i del que hem de gaudir intensament. El passat ja ha passat i NO EXISTEIX (és simplement un record), i el futur no sabem si existirà, ni arribarà!

Einstein ens demostrà que tot és relatiu, de manera què el temps és irrellevant.

“El que ara és clar i patent és que no existeix ni el futur ni el passat, ni es pot dir amb propietat que hi ha tres temps: el passat, el present i el futur. Potser seria més exacte dir que els tres temps són: el present de les coses passades, el present de les coses presents i el present de les coses futures”. (Agustí d’Hipona).

A pesar que el temps és en realitat una part integral de l’Univers, és el moment només un reflex de la nostra imaginació?

La memòria és la nostra experiència del temps, la que ens deixa constància (mentre ens dura) del que hem viscut, què no és, o no té per què ser, el mateix que el temps que ens mesuren els rellotges.

“Cinc minuts són suficients per somiar tota una vida, així de relatiu és el temps.” (Mario Benedetti).

Els amics meteoròlegs.

Albert Darder: “Us imagineu la situació d’aquesta setmana però durant quatre mesos, sense veure el Sol més de dos dies seguits? Idò això és el que va passar aquí (Vall de Sóller) durant l’hivern de 1933 a 1934. Us podeu imaginar com varen acabar de farts els nostres padrins i repadrins, varen maleir aquell hivern… No n’acabava una i ja en venia una altra, i així durant quatre mesos.Amb això vull dir que el que està passant aquests dies no és, en absolut, ni rar ni excepcional”.

Tomeu Mateu Canals: “Faré un poc de bruixa Lola. Tenim pluges assegurades fins dimecres, ull que entre dilluns i dimarts tornaran a ser molt abundants, a partir de dijous podrien venir uns dies tranquils què, possiblement, seran pocs”.

El vi negre, bo per a la salut.

“El vi és una cosa meravellosament apropiada per a l’home si en la salut, com en la malaltia, s’administra amb la puntualitat i la justa mesura, d’acord amb la constitució individual”. (Hipòcrates, cinc-cents anys abans de Crist).

I ara amb aquest fred, dinant o sopant, asseguts davant el foc de la xemeneia, què hi ha més reconfortant que un bon tassonet de vi durant el menjar?

Però també hem d’afegir, que tant el vi, com qualssevol altre tipus d’alcohol, begut en grans quantitats (el vi, especialment el negre, és bo per a la salut a un ritme màxim d’una beguda -un tassó- per menjada), és molt perjudicial per a la salut sent, òbviament, el fetge la primera presa de contacte amb la cirrosi hepàtica, que pot convertir-se en el temut càncer de fetge.

A més, qualssevol tipus d’alcohol és sempre perillós quan s’associa amb tandes llargues de consum de píndoles anticonceptives, podent, fins i tot, derivar en càncers mamaris.
Passant, però, a la part positiva, podem assegurar que el bon vi, del que a Mallorca tenim la sort de gaudir-ne molt, i de diverses marques, conté antioxidants que són excel·lents contra les malalties, especialment les cardiovasculars, i inclòs contra el temut càncer.

Recordem, també, el consell de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.): “la moderació, per a la bona salut, consisteix en una bona copa de vi al final de cada menjada, amb un màxim de dos tassons per dia els homes, i un les dones, sent aconsellable no arribar mai als extrems d’aquests quatre milions d’adults que, superen amb escreix, aquests punts de referència”.

Beure una copa de vi negre… per salut! Ja ho recomanaven els nostres veïns francesos, dins la dècada de 1980, referint-se a la baixa incidència de malalties de cor dins França.

Els beneficis del vi negre venen d’un antioxidant, el reveratrol, que es troba a la pell dels grans del raïm, què té la propietat d’ajudar a reduir la pressió arterial, protegint el cervell, augmentant la sensibilitat a la insulina i disminuint el mal articular.

I com diuen els entesos, a pesar de l’actual publicitat en contra de beure tota mena d’alcohol, incorporar un poc de bon vi a la nostra dieta pot ser fonamental per a una vida llarga i saludable, com ve constatant la nostra dieta mediterrània (relacionada amb una menor incidència de malalties del cor, hipertensió, diabetis, infarts, càncers, demència i alzheimer, entre d’altres) al llarg dels segles.

Les saboroses clementines.

Ja fa un parell de setmanes que les podeu trobar a les botigues de menjar i a les cooperatives de pagesos, o directament als mateixos productors. Enguany n’hi ha moltes,  molt dolces, molt saboroses i grosses, amb la pell encara un poc verdenca.

En principi es considerava que la clementina procedia de la hibridació d’una varietat híbrida del mandariner amb el taronger agre, però els darrers estudis dels seus cromosomes han demostrat que es tracta d’un híbrid entre el mandariner i el taronger.

Per als esportistes i les persones amb treballs durs constitueix una bona alternativa per recuperar els minerals i els líquids perduts després de l’activitat física, minimitzant el risc de lesions, ja que la clementina té els valors nutritius i saludables dels cítrics, amb un contingut d’un 88% d’aigua, hidrats de carboni i molta fibra, i és excel·lent per a les dietes per aprimar-se, i per combatre la grip i els constipats.

Ja ho sabeu, si voleu passar l’hivern amb una salut de ferro, mengeu moltes clementines i consumiu productes locals, productes de proximitat, de les Illes Balears.

I ja estan arribant, a passos agegantats, les mandarines i ben aviat les primeres taronges nàvels, tot un món de plaers.

La lavanda, el romaní, els rosers, els cactus, i moltes més varietats, estan completament florits en aquests moments, i les pitaies, per primera vegada en tota la història, estan donant els primers saborosos fruits dins el nostre petit hortet.