L’editorial Alpina replica contra afirmacions del conseller de Medi Ambient Miquel Mir
Fa unes setmanes que el conseller de Medi Ambient Miquel Mir, va concedir una entrevista a aquest medi. Entre altres qüestions tractades es va parlar de l’assumpte Alpina. Han passat sis mesos d’ençà que la Conselleria de Medi Ambient va aixecar una acta a l’Editorial Alpina per publicar determinats senders als mapes i encara no sé sap com acabarà aquesta situació.
Jaume Tort, com a delegat d’Editorial Alpina a Balears, vull afirmar i confirmar no hi ha hagut cap apropament de postures entre la Conselleria i l’Editorial. He quedat molt afectat per la polèmica, ja que el Cap de Premsa de la Conselleria em va assenyalar com a persona conflictiva i el conseller i el director general de Biodiversitat han difós, suposadament, mentides sobre pretesos advertiments previs. Encara que aquests darrers donen el tema d’Alpina per tancat, cap d’ells ens han demanat disculpes directament i, al nostre entendre, segueixen escampant falsedats. A principis de maig el conseller va cridar al director de l’editorial i van mantenir una conversa amistosa. Alpina veu en perspectiva que només va ser un gest simbòlic que no ha anat més enllà i que no apropa una solució consensuada.
La incertesa està generant un dany moral i psicològic a l’empresa i, encara que als primers dies es va desencadenar una onada de solidaritat i va augmentar la venda de mapes, la imatge d’Alpina com una editorial que perjudica el Medi Ambient quedarà per sempre. L’acte barbàric i irreflexiu de dos funcionaris, eco talibans ha produït un dany irreversible a l’Editorial quan intenta recuperar-se de les conseqüències de la pandèmia.
El motiu de l’acta amb possible sanció era que als mapes de l’Editorial hi apareixen tiranys i senders per les zones d’exclusió de la Serra de Tramuntana, àrees per on no s’hi pot transitar. Deixant a part que una bona part d’elles foren declarades sense cap fonament mediambiental i amb la finalitat d’afavorir a determinats propietaris, els senders “il·legals” existeixen des de fa segles (com el camí a la Torre de Lluc) o es van construir fa pocs anys per la mateixa administració, com el camí de Cala Murta al Mirador del Castellet.
En ús del dret a rèplica, Editorial Alpina aporta una part de l’entrevista amb el conseller de Medi Ambient i la seva corresponent resposta per part d’Editorial Alpina :
Conseller: “Això no vol dir esborrar cap camí. Cap! L’únic que pertoca és que aquells camins que estiguin dins zones d’exclusió que siguin indicats com a zones d’exclusió”
“Per tant els camins dels mapes d’Alpina no s’han d’eliminar. Tampoc aquells camins que estiguin en zones d’exclusió. El que entenem que s’ha de fer, el que va entendre l’agent de medi ambient que s’ha de fer, és que simplement s’identifiquin els trams de camins que passen per zones d’exclusió”
Alpina: Identificar aquests camins als mapes no és feina ni responsabilitat d’Alpina i la Constitució reconeix la nostra llibertat d’expressió i informació. Els nostres mapes reflecteixen la realitat del territori en tot el relatiu a senders, tiranys i passos i han estat elaborats a partir de fotos aèries i de fonts d’informació escrites i orals. És l’Administració qui ha de senyalitzar les zones d’exclusió, però potser haurien de començar per fer pedagogia i explicar per què estan tancades tot l’any i per tothom. No seria més lògic que, fora de l’època de nidificació, s’atorguessin permisos per entrar-hi a un reduït nombre de persones? I què, si l’espècie vegetal amenaçada està a un penyal a uns metres per damunt del camí, s’hi permetés el pas? Si es creen unes «vertaderes» zones d’exclusió i es senyalitzen adequadament, els muntanyencs entendran que són àrees sensibles per la fauna i la flora i seran els primers a complir les restriccions
De totes maneres, Alpina va presentar unes propostes a la Direcció del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana amb la intenció d’esborrar del mapa alguns dels senders d’existència dubtosa, posar símbols a altres que puguin afectar el medi natural i deixar damunt del mapa els que es troben en zones d’exclusió sense fonament. A la resposta de la direcció, que es va demorar unes setmanes i on se’ls convocava a una reunió, ja s’advertia que les lleis estan per complir-se. Aquesta actitud inflexible de l’administració deixava patent que no hi havia intenció de negociar i abocava a la propera publicació d’una nova edició dels mapes en la que no s’introduiria cap canvi. Fa uns dies, després de l’entrevista al conseller, la Direcció del Paratge ha reprès els contactes i ja ha tret l’excusa de la massificació dels espais naturals. Aquest fet només afecta uns pocs senders i no es produeix a les zones d’exclusió motiu de la polèmica.
Conseller: “Perquè, i ho defens, els AMA tenen plena autonomia i sobirania per fer les seves funcions i defens la feina dels AMA i les seves funcions perquè els fan des de la sobirania com autoritat ambiental i, absolutament, sense cap directriu política”
Alpina: El coordinador dels Agents de Medi Ambient de la Serra de Tramuntana, en Jordi Monterde, ha tingut polèmiques injustificades amb molta gent i el delegat havia sofert el seu assetjament sense motiu en reiterades ocasions. Fa uns anys, el seu departament va posar en perill la seguretat de molts senderistes quan va tardar cinc setmanes a autoritzar que els Bombers llevessin una gran roca que obstruïa el Pas de S’Estaló al Torrent de Pareis. Un guia de senderisme havia informat de manera oficial, amb una instància, d’aquesta incidència demanant la màxima celeritat per evitar accidents a la primavera, l’època de màxima afluència al Torrent. També els Bombers van pressionar perquè se’ls hi concedís el permís l’abans possible. No s’entén com pot primar la conservació mal entesa del medi natural sobre la seguretat a muntanya.
Fa la impressió que el Sr. Monterde té molt poder dins la conselleria i se’l podria anomenar el “conseller de Mal Ambient”
Conseller: “Jo vaig fer la gestió política que trobava que havia de fer, que era parlar amb el màxim responsable d’Alpina. Vàrem compartir les nostres opinions. Una persona extremadament amable i amb un tarannà molt bo. I més enllà d’això jo donava, a escala política, el tema per tancat”.
“Jo el tema d’Alpina particularment el don per tancat. Ara m’explic. Jo vaig parlar amb el seu director (Martí Nadal) i vàrem tenir una conversa extremadament amistosa”
Alpina: Hi ha hagut reiterats intents durant la polèmica per part de la conselleria de demostrar que el seu director és una gran persona (una de les poques veritats que diu el conseller) i que el seu delegat té, com a mínim, males intencions i és gairebé un conspirador. Alpina vol destacar que tant el seu director, Martí Nadal, com el director tècnic, en Josep Maria Musachs i el seu delegat a Mallorca, en Jaume Tort, han actuat de manera coordinada i pensen el mateix sobre aquest assumpte. En realitat i contràriament al que creu el conseller, la persona més flexible a l’hora de trobar una solució dins Alpina és el seu delegat. Els dos directors fa molts anys que interactuen amb la majoria d’espais protegits de la península i no havien viscut mai una situació semblant.
Malgrat les fortes pressions, entre les quals destaca una conversa gravada d’una tècnica d’un Parc Natural i en la que demana al director d’Alpina que aturi al seu delegat, l’administració no ha aconseguit dividir-nos i la prova és que vàrem presentar un escrit al maig per demanar l’obertura d’un expedient als dos AMAS que havien redactat l’acta. Al cap de pocs minuts de la seva presentació, el conseller cridava al director d’Alpina per demanar-li explicacions i aquest es va negar a agafar-li el telèfon, cansat de mentides i acusacions. QUE SE N’HA FET D’AQUEST EXPEDIENT.? S’ha amagat a un calaix per no perjudicar els agents que podrien haver comès greus irregularitats?
Conseller: “He de dir que a Alpina se li havia comunicat al llarg dels darrers anys la necessitat d’haver de revisar, d’alguna manera, els seus mapes”
“Un representant d’Alpina a les Illes Balears, a un podcast, reconeix que ells eren coneixedors que la conselleria de Medi Ambient els hi havia fet aquest requeriment, però que no en farien cas. Això està gravat. El tenim aquí a la conselleria”
“A Alpina se l’havia informat. Hi ha correus electrònics. Hi ha un reconeixement del seu responsable a Balears dient que, efectivament, havien rebut la notificació de la conselleria de Medi Ambient, però que no en farien cas”
“Però amb Alpina hi havia hagut un procés d’advertència. Que no es va fer cas i, per tant, ha acabat així. Ara tarannà polític, tarannà del conseller amb el màxim representant d’Alpina va ser; mira, ha passat això i anem a solucionar-ho”
El conseller i el seu equip han volgut demostrar al llarg de la polèmica que no han actuat de forma arrogant, impròpia del partit polític que representen. L’afirmació que hi va haver advertiments previs a l’obertura de l’acta ha estat una mentida obsessiva, arribant a l’extrem que Llorenç Mas, director de Biodiversitat, va declarar en veu baixa a una entrevista radiofònica que hi havia hagut “contactes, telefonades i TAL”. El més normal haguera estat que, quan es van detectar els senders “fora de la llei”, les altes instàncies de la Conselleria haguessin enviat un correu certificat o un email a la direcció d’Alpina per advertir que estaven cometent “il·legalitats”. PERÒ AIXÒ NO HA EXISTIT MAI, com ha afirmat reiteradament el director d’Alpina, en Martí Nadal.
El delegat d’Alpina, que callat fins ara per decència, expressa la manera en què es van produir els suposats advertiments previs. Va ser a un seminari a Raixa el mes de juny de 2017. Jordi Monterde, coordinador dels Agents de Medi Ambient de la Serra de Tramuntana, se li va apropar i amb maneres de pinxo, amb evident agressivitat, el va amenaçar amb conseqüències si no es llevaven els senders del mapa. La manera d’actuar acostumada d’aquest personatge. Lògicament una “comunicació” així, pròpia d’estats policials i de països dictatorials, hauria d’haver produït l’efecte contrari, però el delegat, acovardit per l’actitud del funcionari, va aprofitar la pròxima edició per llevar alguns senders, segons ens indica.
Alpina demanem que la Conselleria de Medi Ambient faci públics aquests correus, telefonades i “tals” i que no torni a posar excuses dient que són “secrets”. I SI NO EXISTEIXEN, DEMANA LA DIMISSIÓ DELS QUE HAN DIFÓS AQUESTES MENTIDES.
Jaume Tort es mostra molt indignat per les acusacions del conseller de Medi Ambient: “Treballem colze a colze amb els espais protegits de la Península i mai se’ns havia atacat a traïció. Allà saben que una cartografia ben feta és una eina molt important per a la conservació dels espais naturals, exactament el contrari del que pensa la nostra Administració. Per cert, uns mesos abans d’esclatar la polèmica, la Conselleria havia demanat a l’Editorial per Facebook els seus mapes base amb “l’ànim d’encetar una etapa de col·laboració”. No tan sols es tractava d’una trampa per emprar els mapes en la redacció de l’acta sinó que la manera d’actuar evidencia un clar menyspreu a la feina d’Alpina. Unes dades tan rellevants no es poden demanar per un medi tan poc seriós. El que és normal hagués estat una sol·licitud oficial d’algun cap de Medi Ambient”
Com ens pot donar lliçons de medi ambient una conselleria que utilitza vehicles tot terreny contaminants mentre els mapes d’Alpina es reparteixen per Mallorca amb un vehicle elèctric! I com pot ser que el Parc Natural de Llevant fa rètols senyalitzant camins amb fundes de plàstic que acaben escampades per la natura mentre nosaltres hem renunciat a publicar mapes impermeables, ja que el plàstic no era reciclable i això ha afectat negativament les nostres vendes. Es tracta d’una desigual lluita entre David i Goliat, entre una petita empresa que lluita per la seva existència i una part arrogant de l’Administració, entre qui es defensa d’unes lleis arbitràries i el qui vol imposar els seus criteris.
ENTREVISTA AL CONSELLER DE MEDI AMBIENT MIQUEL MIR: https://www.foravila.net/sin-categoria/miquel-mir-no-he-tengut-mai-cap-contacte-amb-fundacions-ni-amb-propietaris-per-debatre-les-zones-dexclusio/