Ara llegint
Les imprescindibles sopes mallorquines

Les imprescindibles sopes mallorquines

Un dels plats mallorquins més arrelats dins la nostra pagesia són les sopes mallorquines. Malgrat tot, segons l’estació de l’any i la zona que es feien i es fan, encara ara, varia notablement la seva elaboració.

El que és cert és que mai  no faltà el plat de sopes a la taula del nostres avantpassats. Tan apreciades eren les sopes que fins i tot hi havia moltes de cases que, acompanyades d’un platet d’olives, no podia faltar a l’hora de posar miques.

És clar que no tenien la categoria d’un bon arròs o un bon aguiat, doncs la seva composició era de baix cost, ja que els ingredients eren: pa llescat i quatre verdures… Si bé, com a punt de partida, es fan de seques, escaldades…

Record una veïnada, que campava bastant bé, amb el sentit de no tocar les conseqüències del temps que tot escassejava, i cada vuit dies pastava. De cada fornada sortien quatre pans, que pesaven a prop de quatre quilos cada un. Era un pa que de cada dia que passava era més bo, el contrari del d’ara, que de cada vegada és menys gustós.

Com amb les ensaïmades, s’han provat de fer-se a altres llocs, amb tots els mateixos ingredients, però on surten vertaderament bones és dins l’estimada Mallorca.

Per devers Artà em deia una dona, típica madona de possessió que coneix prou la gastronomia mallorquina, que hi ha més de quaranta classes de sopes, però ella sempre les ha fet amb aquesta preparació: 

Ingredients per a unes sis persones:

Quatre cullerades d’oli d’oliva, una ceba mitjana, dos o tres grells, una col preferentment borratxona, dues tomàtigues de ramellet, tres alls, un poc de julivert, dos porros, un manat de bledes i altres verdures segons la temporada (pebres, carxofes, faves, esclata-sangs…).

Un cop ben sofregit, s’afegeixen un o dos tassons d’aigua, fins que la verdura quedi tapada. Quan ja és ben cuit, en un altra greixonera es va alternant, en capes, la verdura i les sopes, tot procurant que la darrera capa sigui de verdura. Per acabar es fa una picada amb all, julivert, llimona, pebre vermell i oli, escampant-lo per damunt.

La cuina sol ésser símbol del que viu la societat i, dins la seva fraseologia popular, es troben refranys i locucions: “fer-se ses sopes”, per viure; “Voler sopes”, per declarar ésser impotent; “Posar-se com un pobre de sopes”, per menjar molt; “Qui té pa, fa sopes”, significa que el qui disposa de mitjans pot fer allò que vol. Tampoc no hi falta el glosat, que en tota casa mallorquina es fa prou present:

L’aigua es posa amb mesura

i el foc que sigui brau.

Escaldau, quina hermosura!

ja m’ho direu si en menjau.

#Foravila

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt