L’estreta de mans: un gest petit amb un missatge gros

Una estreta de mans pot semblar poca cosa, un costum que repetim sense donar-hi importància. Però si ho miram bé, és un llenguatge silenciós que diu molt més del que pensam. La força amb què estrenyem, si miram o no als ulls, el temps que mantenim la mà… tot això és un missatge que arriba abans que la primera paraula.

Quan un dona la mà amb fermesa i mirada clara, transmet seguretat i confiança. És com dir: “pots comptar amb jo”. En canvi, quan topes amb aquella mà fluixa i sense ànima, que sembla un cocarroi mal fet, sense sal i mig desfet, el que sents és tot el contrari. Fa ràbia, perquè pareix que l’altre no té gens d’interès a saludar-te. Una mà així et deixa un buit que no hi ha manera d’omplir. Ja diuen que una mà renta l’altra i les dues la cara, però si una de les dues no té força, hi ha aigua per tot.

De sempre, l’estreta de mans ha servit per segellar tractes, per fer les paus, per donar la benvinguda o per dir adéu. És un gest universal i antic que encara avui manté la seva força intacta. Però vivim en un temps on aquests detalls cada dia semblen menys importants. Les pantalles i els missatges freds no poden substituir una mà estesa: no hi ha emoticona que transmeti el que transmet un bon estrènyer de mans.

El cos parla tot sol. Una mà massa forta pot semblar agressiva; una de massa fluixa, indiferent; i la justa, la ben feta, et deixa bon record. Per això convé cuidar-ho: no costa res i diu molt de qui som.

Al cap i a la fi, una estreta de mans és molt més que una simple salutació. És un pacte silenciós, un compromís sense paraules. A Mallorca, i a tot el món, una estreta ben feta val més que mil discursos. Perquè la paraula se l’enduu el vent, però la sensació d’una mà ferma i sincera queda.

I si qualcú encara dubta de la importància d’aquest gest, que pensi en aquella vegada que li varen donar la mà fluixa, com si li passassin una coca de trepó reescalfada de tres dies: segur que encara se’n recorda. Perquè una estreta de mans mal donada pot arribar a ser més decebedora que un mal gest o una mala paraula. Reivindic l’estreta de mans com a símbol de serietat, compromís, respecte i consideració cap a la persona que tens davant. La resta són comèdies.