L’alzinar: Nispros, a punt de menjar-se i temps d’espàrrecs

D’aquí un parell de dies ja començarem a menjar els primers nispros, dels nostres nisprers, que tenen el seu origen de la Xina, del Japó i de l’Índia, que ja comencen a assolir el seu clàssic color groc ataronjat, amb la polpa carnosa, sucosa i groguenca, amb el seu atractiu gust dolcet amb un toquet àcid, que ajuda a prevenir certes patologies, degut a la seva aportació de minerals i vitamines, i el seu efecte astringent i tonificant sobre la mucosa de l’estómac, amb un contingut de prop del 75 per cent d’aigua, amb un elevat percentatge de potassi i fibra i baix en sodi i calories, que indubtablement ho converteixen en indispensable per perdre pes, en aquesta època abans platges (esperem que sense mascareta). I que a més, gràcies a la seva aportació en pectina ens ajudarà a normalitzar els nivells de colesterol, dada molt important després dels quilos agafats de més, gràcies a la imposada i gens beneficiosa inactivitat per la temuda Covid-19.

És temps d’espàrrecs.

És temps d’espàrrecs (normalment entre el febrer i el maig, en funció de les temperatures i pluges), tant silvestres (Asparagus acutifolius aphyllus, de la família de les liliàcies), com cultivats (Asparagus officinalis), amb un total d’un 92 per cent d’aigua, amb propietats diürètiques (ajuden a eliminar líquids), i sedants, baix en calories, sense greix ni colesterol, donant  sensació de sacietat i aportació de vitamines A (bona per a la vista, les ungles i els cabells), B1, B2, B3, B6 (bones per el sistema nirviós), C, E, calci, fòsfor, sodi (poc), antioxidants, ferro (contribueix a la formació de glòbuls vermells), molt important pel bon funcionament del sistema immunològic i per l’anèmia. I els naturistes asseguren que també és bo per prevenir el càncer.

I per si no bastés, una truita amb espàrrecs, herba-sana, un bon tros de sobrassada, i un bon tassonet de vi, és menjar de Déus!

El saïm no és tan dolent.

El saïm de porc tampoc és tan dolent com ens han volgut fer creure quasi fins ara, segons es desprèn  de recents estudis mèdics.

Sembla que, desgraciadament, tot va per modes i per interessos comercials, tal com va passar també amb l’oli d’oliva que, de la nit al dia, per prescripció mèdica (per pujar suposadament el colesterol i el risc d’infart), va passar a ser nefast, i ara resulta que és el millor del Món. Exactament igual com el tema dels ous, entre altres productes.

El greix de porc està exempt de greixos trans i sucres, amb baix contingut de sodi i ric en vitamines B, C, D, en calci, fòsfor i ferro, propietats de les que si sabien gaudir els nostres enyorats padrins.

Segons experts nutriòlogues el greix de porc té una composició equilibrada entre greixos saturats (40%) i mono insaturats (45%). A més, ajuda a prevenir les malalties cardiovasculars, a pujar el nivell de l’anomenat «colesterol bo» i disminuir el «colesterol dolent».

Remeis casolans contra les formigues.

El bon temps i l’augment de les temperatures ens torna portar ara, dins les nostres llars, una carretada d’insectes no desitjats, entre ells les formigues, cercant aliment per el seu consum i emmagatzematge.

Com les podem combatre, amb remeis casolans?

1.- Amb suc de llimona, que els pertorba el seu sentit d’orientació.

2.- Amb vinagre (imprescindible a les llars, pels seus múltiples usos), mesclat amb aigua, a parts iguals.

3.- Bicarbonat de sodi i sucre, ben mesclat.

4.- Farina de blat de les índies.

5.- Pols de talc o guix.

6.- Grans de cafè.

7.- Pells trossejades de cogombres i cítrics (taronja, llimona, aranja, mandarina, clementina…).

8.- Menta, alls pelats o trossejats, canyella molta, pebre bo, o herbes i espècies aromàtiques.

9.- Branquetes i flors de lavanda.

10.- Orenga.

Planters.

Com comentarem diumenge passat, abril és un mes en que ja, a Mallorca, pràcticament es pot sembrar tot el que vulguem recollir dins l’estiu, com les tomàtigues, tomàtigues de ramellet, albergínies, fesols, carabasses, pebres, carabassons, i tot el que tinguem disponible dins els nostres planters, després d’haver fet la oportuna planificació, disseny, preparació i rotació del nostre hort, hort urbà, terrassa o balcó, sense oblidar (que ens havia quedat dins el tinter) les flors comestibles, com els pensaments, caputxines, calèndules, roses… riques en vitamines i propietats medicinals i que ens aporten gusts nous i diferents als nostres menjars.

I si no ho podeu produir vosaltres mateixos, consumiu sempre productes locals!