Jaume Martorell: “Sempre es pensa que una cosa té més valor que l’altra, però res deixa de ser important”

Jaume Martorell Fullana (Montuïri 1952) és el Jutge de Pau de Montuïri. Un home dedicat a la seva tasca i entregat als seus veïnats. Home de pau, pagès i gran afeccionat als coloms missatgers, contribueix molt activament el vida cultural de seu poble com a director de la revista local “Bona Pau. Jaume Martorell és una persona de consens, just i una peça fonamental a Montuïri. Seriós i responsable, dedica molts  hores cada dia a resoldre problemes entre els veïnats de Montuïri. Té el respecte de tothom i la seva paraula val més que la signatura d’un notari.

Pregunta.- Com esdevingué el fet de presentar-te com a candidat a Jutge de Pau?

Resposta.- Mira, un dia vaig anar a l’Ajuntament a fer unes gestions per la revista “Bona Pau”, i el batle, Joan Verger, em va veure i m’oferí el càrrec de Jutge de Pau, perquè el jutge anterior, Tomeu Mas Arbona, no volia seguir, principalment per problemes de salut. Em va agafar molt per sorpresa i li vaig dir que no, perquè ja estava ficat amb la revista i, a més a més, era un càrrec pel qual no sabia si estava capacitat.

El cap d’uns dies vaig coincidir amb un bon amic meu, en Tomeu Gomila, veterà Jutge de Pau d’Algaida, i li vaig explicar que el batle de Montuïri m’havia demanat per ser el Jutge de Pau. Bé, en Tomeu, de seguida em va dir que em vaig precipitar en dir-li que no, i tenia raó, al manco li hagués pogut dir, que m’ho pensaria, pel fet de pensar amb mi.

Després, en Tomeu, me va explicar un poc com funcionava aquesta feina, ho vaig pensar un poc, i record que al cap de dos dies vaig anar al cementeri a donar el condol a la família d’un conegut i allà ens topàrem amb el batle, i em digué: “què feim del què et vaig proposar?”, i bé li vaig dir que en podíem parlar i quedàrem per veure’ns el dilluns al seu despatx. Parlàrem i vaig decidir acceptar el càrrec.

P.- Què és allò que més valora de la tasca de Jutge de Pau?

R.- Tota en general, sempre ens pensem que una cosa té més valor que l’altra, però res deixa de ser important.

Per a mi la nostra tasca és un servei públic, un servei pel poble, i si puc ajudar a arreglar un problema ja n’estic ben satisfet, no necessito res més. Als pobles la figura del Jutge de Pau, malgrat avui sols som mediadors, és respectada i les parts generalment escolten i valoren la teva opinió.

P.- Quins tipus de conflictes es dirimeixen al jutjat de pau de Montuïri? Cada jutjat té la seva idiosincràsia suposo?

R.-Aquí la major part de desavinences o trulls són a fora vila, i em sap greu dir-ho, però en molts cassos hi tenen a veure els nouvinguts, i en moltes ocasions són estrangers. Compren una finca, o la lloguen, i fan coses sense tenir en compte els veïns. No respecten massa les fites, partions i fins i tot els camins. Dins el poble entre veïns, la veritat és que hi ha molt pocs problemes, la major part dels trulls són a fora vila.

Te puc assegurar que no tenc cap dia buit, cada dia vaig a una finca o l’altre, a requeriment d’algun veïnat. Amb això no vull dir que sia una obligació, però m’agrada veure el problema en directe i rebre l’explicació allà mateix. Per altra part, quan vaig a una finca ja he tret una mapa parcel·lari del cadastre a través d’Internet, i després a l’Ajuntament una certificació cadastral de la finca, on surten els propietaris i els noms dels veïnats.

P.- El Jutge de Pau de Montuïri és una peça cabdal amb la resolució de conflictes entre veïnats?

R.- Faig el que puc, però sí, crec que a tots els pobles es tracta d’una peça important. Els conflictes en moltes ocasions solen ser, com he dit abans, per camins, fites, parets amitgeres, reixes, plantes, arbres, animals que molesten, amb una paraula moltes vegades per falta de respecte i tolerància.

En moltes ocasions les coses insignificants, es desborden, degut a mals entesos, i després els problemes es fan grossos per no parlar i posar-se d’acord. Trobes cassos en que els veïns es veuen cada dia, però no parlen del tema i de sobte requereixen la nostra presència.

Per aquests motius sí, es pot dir que som una peça cabdal, perquè de seguida feim acta de presència al lloc, motiu del conflicte, vivim els fets, escoltam i feim lo possible per donar una resposta a la solució del problema, sense que ningú es senti menyspreat, encara que no sempre ho aconseguim.

P.- Les competències són molt reduïdes?

R.- Sí, es veritat, tenim poders per realitzar actes de conciliació, casaments, firmar cerificacions, de mort, de vivència, entre d’altres, però pels problemes amb els que hem d’intervenir sols estam per ajudar a arreglar les divergències que hi pot haver entre veïnats. En aquests cassos som com diuen a la pagesia de “ciuró”, perquè no podem imposar res, encara que ens adonem que a la nostra mà, a vegades, tenim la solució correcta..

P.- Vostè pertany a l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears. Què en destacaria d’aquest ens?

R.- A tots els estaments que existeixen, els treballadors necessiten estar associats, disposar d’uns representants a qui acudir, en el nostre cas una associació que ens pugui representar, informar i assessorar respecte a qualsevol problema, dels molts que ens sorgeixen dia a dia, de fet és més que necessari, perquè en ocasions hem de menester molta ajuda.

Cal dir també, que no hem rebut formació, aprenem a força de viure experiències.

Per la meva part n’estic satisfet perquè sempre que he realitzat consultes tant al president, Jaume, com el secretari, Biel, o la junta directiva, la resposta ha estat immediata, m’han respost de seguida. En ocasions també m’han posat en contacte amb algun jutge, dels associats, que ha tingut un cas semblant i m’ha pogut ajudar, dir-te com ho va poder resoldre, les passes que va donar, és una gran ajuda.

Cal dir també que el President i la Junta Directiva de l’Associació ens informen constantment de les disposicions judicials que ens puguin afectar d’una o d’altre manera. Per exemple, en aquests moments ens estan informant puntualment dels canvis que comportarà l’aprovació de la nova llei que sembla que centralitzarà el Registre Civil de tot l’Estat, hi haurà canvis als Jutjats de Pau, i amb tota seguretat ens afectarà als jutges de pau. En aquests moments la nova llei ja s’està tramitant al Congrés dels Diputats.

P.- Amb  l’entrada en vigor de la llei 20/2011 que posarà als Jutjats de Pau i als seus titulars, en una situació de canvi que comportarà la seva desaparició o reconversió, vostè creu que és una bona idea tot tenint present la labor dels Jutjats de Pau i els Jutges de Pau envers els ciutadans?

R.- La nova Llei del Registre Civil, crec que ens afectarà. La veritat és que sempre que m’arriben notícies al respecte, pens que si la figura de Jutge de Pau desapareix, l’Ajuntament s’haurà d’inventar un càrrec alternatiu, una persona que pugui fer de mediadora en els cassos de conflicte.

La nostra feina a un poble, mira si és coneguda, que en molts cassos hi ha persones que acudeixen a l’Ajuntament a requerir l’ajuda del Jutge de Pau, però són moltes més les que venen directament a mi, venen a casa, a la meva caseta, o bé em criden per telèfon per fer-me consultes i quedar com he dit per anar-hi, a veure el lloc del problema. Amb això vull dir que no tot passa per l’Ajuntament, ara bé, jo per bé o per mal conservo un poc d’informació dels cassos en que he intervingut, prenc notes de les coses, per tenir constància en qualsevol moment, però bé, el dia que deixi el càrrec faré una cremadissa.

I també te diré que procuro arreglar tot quan puc, perquè no vagin a llevar temps al batle, que té més feina que jo.

P.- Creu vostè que haurien de dotar els jutjats de pau de més competències i així seria la seva salvació com institució?

R.- Home, m’he trobat en fets que amb tota seguretat hagués anat bé disposar de més competència, perquè davant certes coses et trobes inútil. A vegades et trobes amb persones que sembla que gaudeixen de fer coses que molesten els veïnats, o a les persones que circulen pels camins, i és perquè saben que no els podem obligar a res.

P.- Seria un error deixar orfes als ciutadans dels 7.500 pobles d’Espanya que tenen Jutjat i Jutges de Pau?

R.- Sí, perquè davant un problema, nosaltres som la primera persona a qui acudeix la gent en general. Això d’acudir a un advocat, o al jutjat de primera instància, ja de seguida, suposa una despesa que no tothom pot assumir, normalment no es fa, i a més, moltes persones no ho volen fer i d’altres no poden, perquè tot té un cost, per tot això pens que som un servei públic, estam a la disposició de totes les persones. També vull afegir una cosa molt important, no tenc per res en compte la tendència política que pugui tenir la persona, a l’hora d’expressar la meva opinió.

P.- Vostè és col·laborador de la revista local Bona Pau. Conti’ns un poc de passat, present i futur?

R.-La veritat és que no hi ha molt que contar, tota la meva vida he estat ficat dins algunes associacions culturals o esportives, i fa 10 anys quan em varen prejubilar, el director de la revista Bona Pau, Nofre Arbona, em va demanar per fer un poc de feina i jo que sempre havia desitjat fer com el meu pare, que feia entrevistes, vaig començar així, fent una entrevista mensual i ajudant al director a maquetar, arreplegar informacions, fotos, … A poc a poc m’hi vaig capficar i ara des de fa quatre anys som el director. El problema és que agafo les coses massa en serio i llavors hi quedo massa aferrat. Ja penso amb la meva jubilació definitiva i només dedicar-me al camp, la vinya i la meva afició als coloms missatgers.

P.- Com veu vostè el futur de la premsa forana?

R.- Cada dia millora, a la gent li agrada conèixer la informació local, el que passa dins el poble, per tant l’acceptació per part de la gent augmenta. Pensa que les revistes locals amb l’ajuda de les noves tecnologies han millorat moltíssim el seu format, la seva presentació i qualitat, i per altra part disposen d’uns col·laboradors extraordinaris, gent amb una dedicació encomiable.

Per posar-te un exemple te diré que la meva mare, que no sabia llegir en català, no llegia els diaris en castellà, però sí tota la revista montuïrera.

De totes maneres les persones, els col·laboradors que escriuen articles, entrevistes, reportatges de tot tipus, han de tenir molta dedicació perquè es una tasca que es menja moltes hores, el temps davant l’ordinador passa volant i a més a més a un poble sempre hi ha moltes notícies, històries i activitats per contar, moltes entrevistes per fer, la saviesa popular s’ha passat molta informació oral, i tot és interessant pels lector.

A Montuïri, la revista Bona Pau disposa d’uns 650 subscriptors, a cada casa de la vila reben i llegeixen la revista i enviam mensualment un centenar de revistes per correu a subscriptors que viuen a altres poblacions, molts d’ells montuïrers que viuen enfora i així estan assabentats del que passa pel poble.