Nit de Cap d’Any: Aquest vespre no tenim enemics!
El Nadal està construït sobre una bella i intencional paradoxa, que el naixement d’aquell sense llar sigui celebrat a totes les llars.
(G.K. Chesterton).
Atenció a les innocentades.
Avui, dissabte, 28 de desembre, és el dia dels innocents, festa en principi pagana, que els antics romans dedicaven a Saturn i, posteriorment, dins el vessant cristià, segons la Bíblia, la possible llegenda del patiment i mort, per degollació, ordenada pel Rei Herodes, a tots els nins de menys de dos anys, per carregar-se, entre ells, a Jesús de Natzaret, fa més de dos mil anys.
Inconcebiblement, al llarg dels anys, segles i mil·lennis, s’ha anat canviant aquest paratge macabre, per convertir-lo en una festa, on es fan tots tipus de bromes, burles, preses de pèl, gamberrades de vegades bastant pesades, de les que habitualment en són víctimes els més febles de l’entorn, qui sap si en record dels nens sacrificats.
La fam emergent de cada dia.
Els excessos materials, al llarg d’aquestes dates, d’una part del Món, no fan més que ressaltar les necessitats de l’altra banda, dels més desfavorits.
Dins el nostre planeta hi vivim en aquest precís moment de redactar aquestes línies (dijous horabaixa, 26 de desembre) un total de 8.196.265.958 persones, de les quals 130.889.206 han nascut durant el 2014, (només, avui dijous, 295.952), i n’han mort, durant el mateix període 61.675.608 (avui, 139.454), el que representa un increment de la població, durant aquest any, que estem a punt de finalitzar de 69.213.599 persones.
Si segons sembla, la nostra capacitat productiva podria alimentar-ne fins a més de 12.000 milions, per què hi segueix havent fam al món, quan es podria erradicar immediatament?. Només els milions que l’estat espanyol va cedir (regalar irregularment) darrerament a les entitats bancàries serviria per mitigar aquesta fam, i aquestes morts, una carretada de vegades.
Però lamentablement segueix augmentant a les nostres illes, a les nostres ciutats, als nostres pobles aquesta actual pobresa emergent que l’actual crisi (que només afecta als més desfavorits) i guerres, va generant de cada dia més.
En aquests moments festius, un total, 828 milions de persones passen fam, i el més trist i el més esgarrifant és, que gràcies als que ens comanden, i al Nou Ordre Mundial (els que ens volem comandar definitivament), teòricament cada 4 segons mor una persona de fam al món, unes 24.000 al dia, desgràcia que, sembla, ja és acceptada, per quasi tots, com una cosa inevitable.
Indignant i lamentable!
Les moltes vegades absurdes despeses, la quasi “obligació” de divertir-nos, els excessos en el menjar…, en el beure, aquesta pressió consumista ambiental que regna per tot en l’arribada d’aquestes emblemàtiques dades, en les que darrere les felicitacions de cartó pedra s’amaguen les lleis del consumisme i del mercat; ens hem de rebel·lar en contra d’aquest ordre econòmic i social que condemna a la mort per misèria i fam a moltíssimes persones d’arreu del món, i dels nostres pobles, quan la solidaritat activa amb els més desfavorits hauria de ser norma de totes les persones amb un mínim de sensibilitat.
Nit de Cap d’Any: Aquest dia no tenim enemics!
La nit de Cap d’Any, és una de les més especials i a la que tant els nins com els majors es van a dormir molt més tard, esperant fins a les 12 de la nit, moment, que sonen les màgiques campanades amb les quals acomiadem l’any i donem la benvinguda al nou 2025.
Roba de gala, a pesar de les fortes serenes i la fretada, trobades amb la família i els amics, un bon sopar, raïm, cava, festa…
De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta, a pesar de la crisi, és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar i apareixen més sopars i més festes entre amics.
Hi ha dos moments àlgids aquest vespre: quan sonen els quarts i quan toca la darrera campanada…
L’alegria és col·lectiva i l’alcohol fa els seus lògics efectes…
Seran molts els que practiquin la bojor de xerrar sense dir res…, seran molts els que començaran l’any amb una ressaca impressionant…
Besades i abraçades per a tothom, aquest dia sembla que no tenim enemics…
Brindem amb cava i telefonem, o posem un WhatsApp, a les persones més estimades, o amb les que voldríem i no podem estar… per desitjar-los un bon any.
Malversament.
És injust malversar d’aquesta manera, (tant els dobbers personals, com els públics), mentre molta gent es mor de fam.
És injust educar als fills amb els excessos i l’esparracament, en lloc de la solidaritat…, perdem els valors.
La parella, els familiars, els fills, els amics, moltes vegades no necessiten tants de regals tanta màgia, sinó simplement una càlida atenció, un saber expressar sense paraules els nostres afectes més íntims, que enriqueixin les nostres relacions personals i a noltros mateixos.
On se’ns va perdre el rumb? Quina va ser la desviació?
Hem de mirar bé, estar atents, per no afavorir aquells elements de la cultura que són expressió d’aquesta desviació.
Un punt de vista des del cim de la muntanya ens permet veure millor.
I aquest cim és l’ànima de la humanitat, no la teva i la meva, sinó la de tots, l’única.
Pensem en un sistema econòmic que administri els recursos i els faci circular harmoniosament cap a tots i a tots els llocs del planeta.
Pensem en una educació que aconsegueixi exaltar els més alts valors humans i els sembri a la ment i els cors dels nens i adolescents.
Pensem en la relació amb els altres regnes de la natura en harmonia perfecta per a tots. Pensem amb la pau, pensem amb l’amor.
Canvia’t aquest any nou, i sigues la sorpresa per a tots i que aquesta sorpresa els faci brillar els ulls, transforma’t en la besada que enyoren, en la carícia amb què somien, la seguretat en què confien, perquè, ho saps bé, la teva donació és la seva capacitat futura de donar…
Tot s’ensorra, les solucions llargament apreciades per la humanitat ja no solucionen res, hi ha crisi en tots els àmbits, revoltes, guerres i manifestacions per tot arreu…
Part de la nostra humanitat inclosa ja, fa bastant de temps, els nostres pobles, la nostra Illa, passa fam, molta fam, en un planeta que és capaç d’alimentar àmpliament a tots els seus fills.
I que fem nosaltres? Moltes vegades, ens esglaiem i no volem mirar, no vagi a ser que ens sentim culpables de menjar mentre altres ni tan sols tenen aigua per beure (han arribat les multinacionals i la converteixen en coca cola).
Els dotze grans de raïm.
Si algú encara es pensava que el costum de menjar-se 12 grans de raïm, al ritme de les campanades de Cap d’Any, era una tradició que es remuntava al començament dels segles, un hàbit heretat d’algun personatge històric o consignat en un pàl·lid paper d’un antic manuscrit, anava errat, però ben errat.
La tradició es remunta només 115 anys endarrere, quan a finals del 1909 els viticultors estatals es van veure ofegats en un oceà de raïm, aclaparats pel volum d’una collita desbordant, molt preocupats davant la perspectiva d’haver-la de llançar-la a les escombraries, es van inventar els 12 grans: senyors, el raïm porta sort i se n’ha de consumir a la nit de Cap d’Any.
I ho varen encertar, i molts països llatinoamericans l’han copiat i incorporat a les seves tradicions.
Els 12 grans de raïm de la mitjanit segueixen desafiant, com molts costums, les tempestes, els llamps, les sequeres i la crisi.
Propòsits pel 2025.
El principal problema del fracàs en aquests aspectes és la magnitud dels propòsits i, per tant, la seva dificultat a l’hora d’aconseguir-los.
A això se li han d’afegir les ganes, la constància i l’afany de millorar.
És per tots aquests motius que els objectius d’un any de termini s’han de pensar molt bé i han de ser sensats.
No tot consisteix a deixar de fumar, fer dietes i destrossar-se al gimnàs.
Existeixen propòsits molt importants que la majoria de persones passen per alt o descuiden, però que són una base essencial sense la qual és molt complicat arribar a qualsevol altra meta.
Un d’ells, i molt important, és tancar cicles. Encara que sembli banal, deixar córrer objectius vells que s’arrosseguen des de fa anys és una manera de sentir-se millor i de fer front altres aspectes amb més motivació.
Un altre consell a tenir en compte és dedicar-se més temps a un mateix, ja que es tracta d’una manera de descobrir allò que la persona realment vol. Mirar la part positiva de tot, somriure davant les adversitats, dedicar més temps a la família, reprendre amistats antigues o complir quedades pendents des de fa anys, són propòsits que s’haurien de marcar durant tota la vida.
També es poden prendre els objectius de conèixer persones noves, apuntar-se a activitats interessants, ajudar a qui ho necessiti i, molt especialment, ser més honestos i sincers.
En començar aquest any nou no et menyspreïs; la teva presència és molt important en aquest Món, ets un ésser singular estimat lector, únic i irrepetible, la teva vida pot ser tot el que tu vulguis, pots superar qualsevol cosa, dins de tu hi ha moltes respostes, no et posis límits, viu una vida plena de serenitat, no de lamentacions, mai és massa tard per a començar, intenta fer les coses més vulgars d’una forma extraordinària, sense oblidar mai que especial que ets.
Salut per molts d’anys, apreciats lectors!
No se sap mai quan és la darrera abraçada, la darrera besada, el darrer dia.
Per això hem de fer sempre allò que ens fa feliços.
(Isabella Renz).