L’Alzinar: Panades i rubiols: Demà és la Pasqua cristiana

Reflexions personals.

M’agraden les coses meravelloses d’aquesta preuada, i de cada vegada per jo, més curta vida, connectades dins l’entorn, i inspirades per tot el que ens envolta.

M’agrada viure a Mallorca, m’agrada viure a Sóller, abans sortosament coneguda com la frondosa Valls dels Tarongers (en aquests moments lamentablement substituïts per aparcaments per a vehicles motoritzats:  estem matant la gallina dels ous d’or), a pesar de l’excés de renou, excés de vehicles, excés de velocitat, excés de contaminació, excés de nirvis, i excés de tot el que no hem de menester, i manca d’habitatges, especialment durant les primaveres i mesos d’estiu.

M’agrada molt la gent, que encara en queda, de bon cor i no massa interessada, m’agraden els bons consells i una bona i llarga xerrada en bona companyia, m’agrada aprendre de tots els que saben més que jo, i especialment dels que, teòricament, en saben menys…

M’agrada gaudir del cicloturisme, el ciclisme en pista i carretera, el ciclocròs, el BTT, i molt especialment el tir de passetja, un dels plaers d’aquesta vida que ens deixaren els nostres avantpassats; l’excursionisme, l’atletisme (deixat de la mà de Déu, des de fa molts d’anys, dins la descafeïnada Vall de Sóller), el camp, la vida, les amistats, la família,  els animals, la Pau i tranquil·litat (dins tots els nivells), la meditació…, el teatre Defensora, abans que els polítics ho deixessin caure irremeiablement…, la recerca, la curiositat, la inspiració, i, les meves dèries, cavil·lacions i curolles diàries, i tantes i tanques coses que, a pesar dels anys, em fan tenir una vida abundant, teòricament plena, relaxada i feliç, i com no, criticada per alguns!

No m’agraden, ni m’agradaran mai, les injustícies, la guerra, la violència, els centenars i centenars de polítics, secretaris i secretaris de secretaris, assessors i assessors d’assessors, inútils i xupòpters, l’extermini (massacre, genocidi, aniquilació, holocaust o matança, totes les expressions són realment el mateix) d’un poble, o d’una religió sobre una altra, segur que els seus profetes no ho predicaren, ni ho pensaren mai.

No m’agrada la crueltat, amagada baix de creences, poder, religió i dobbers, entre  d’altres, els exterminis colonials, les neteges ètniques i les guerres imperialistes, presentades, moltes vegades com a “missions de pau” o “intervencions humanitàries” i sempre, desgraciadament, al llarg dels segles, en “nom de la democràcia”, o en “nom de la religió”.

No m’agrada veure els infants innocents morts (el teòric futur de la nostra humanitat), quan no tenen res a veure amb la bogeria dels que, per interessos inconfessables, armen aquests durs conflictes bèl·lics, els responsables d’aquesta inassumible crueltat, d’aquesta destrucció, fam, set, malalties, epidèmies…, i no volem tornar parlar una altra vegada, momentàniament, de certes vacunes, certs virus, i certs inconcebibles aïllaments, que, desgraciadament sembla que estan a punt de retornar, i que a molts, ja els sembla quasi normal.

Trist, molt trists, amics lectors!

Anem per molt mal camins…

Anem cap a l’extinció!

Anem per feina:

Quan la teva educació limita la teva imaginació, es diu adoctrinament.

Aquells que no poden pensar per ells mateixos estan realment perduts.

L’educació ha de ser una experiència gratificant

que et permeti pensar, imaginar, qüestionar,

dubtar i resoldre problemes.

I com deia l’actor australià Frederick Matthias Alexander:

“La gent no decideix el seu futur,

decideix els seus hàbits i els seus hàbits

decideixen, definitivament, el seu futur.”

És temps de panades.

Estem en període pasqual, i d’acord amb la tradició cristiana i jueva és temps de panades.

Per això he recollit les saboroses receptes de la pasta de les panades, els rubiols i es crespells, de la meva cunyada Antònia que, resumint és aquesta:

PANADES:  1 quilo de farina + 1 tassó d’aigua + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó de saïm + 1 tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol.

RUBIOLS i CRESPELLS:  1 quilo de farina + 200 grams de sucre + 250 grams de saïm + 1 tassó de suc de taronja + 1 tassó d’aigua + mig tassó d’oli d’oliva molt suau, o de gira-sol + 3 ous complets (vermell i blanc d’ou) + 1 copa d’anís.

Qui no encaixa al món,

és molt prop de trobar-se a si mateix.

Apunts històrics.

Desgraciadament, crucificaren a l’única persona que podia convertir l’aigua en vi…

Tot ho fem malament… Tot!

A pesar que alguns historiadors parlen d’una paràbola (massa paràboles, ja!), o un afegit literari al Nou Testament, els teòrics Joan,  Mateu, Marc i Lluc, ens parlaven de Barrabàs (Bar Abba) com un lladre, un bandoler, un pres famós, un rebel, un assassí, al que Ponç Pilat (Pontius Pilatus), cinquè governador (prefecte) de la província romana de Judea, alliberà (seguint la tradició d’indultar a un presoner, escollit pels ciutadans, durant les festes jueves del Pésaj, o Pasqua Jueva), sentenciant a mort, clavat, o fermat, a una creu, per les demandes dels grans sacerdots fariseus del Temple de Jerusalem, després de rentar-se les mans (acte ple de passotisme, d’inseguretat, de por, i de poca personalitat, d’aquest estrany personatge, Ponç Pilat, després convertit al cristianisme, al que l’Església Ortodoxa Etíop ho venera inclòs com a sant), a Jesús de Natzaret (Natzaret ciutat de Galilea, avui a Israel), per alguns, teòricament Rei dels Jueus, sembla que NO negat per ell en cap moment, (és bo recordar, en aquests moments el cartell clavat a la seva creu, sobre el seu cap, INRI = Jesús Natzaret Rei dels Jueus).

És bo, també, recordar que, l’historiador Suetoni (Gaius Suetonius Tranquillus, 70 – 126 dC) parla de les revoltes fetes en temps de l’emperador Claudi (Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus, 10 aC – 54 dC); per un tal Cresto, o Jesús de Natzaret.

Un minut de ràbia debilita el teu sistema immune per 4 o 5 hores.

Un minut de rialles dispara el teu sistema immune per 24 hores.

Pasqua Florida Cristiana.

Segons la tradició catòlica, apostòlica i romana, la Pasqua Florida és la Festa Major, és la commemoració de la probable resurrecció de Jesús, tres dies després de “morir” clavat a la creu, i a la que l’ambient familiar, les processons de caperutxes, teòricament relacionades amb els darrers dies de la vida de Jesús de Natzaret, que comencen set dies abans, el Diumenge del Ram, commemorant la seva entrada a Jerusalem; i el menjar  hi tornen a tenir un paper molt destacat,

Pels catòlics, Pasqua és el cor, el centre de la fe i la salvació, la festa més important del cristianisme, on culmina la Setmana Santa,

A Mallorca és habitual que tota la família s’ajunti per celebrar la Setmana Santa, en el nostre cas el Divendres Sant, preparant les tradicionals panades casolanes de carn i algunes amb xitxols, o de peix, els crespells, els rubiols, les coques de verdura per a berenar, el frit de Pasqua, la greixonera dolça… que, a pesar que actualment els podem menjar tot l’any, tenen un gust molt especial si són fetes nostres, quan arriben aquestes tradicionals festes.

Molta gent et diu que et vol, que t’estima,

però l’únic important és saber per què realment et vol!