Ara llegint
L’Alzinar: Perquè sovint es diu que el cafè “és dolent” per a la salut?

L’Alzinar: Perquè sovint es diu que el cafè “és dolent” per a la salut?

Aquestes maleïdes ventades.

A més del fred, les darreres ventades d’aquests dies, a Mallorca, i a totes les Balears i Pitiüses, han provocat ratxes molt fortes, amb  nombrosos arbres caiguts (per cert el garrover de la foto de portada, al Camp Municipal d’Esports Jaume Oliver i Sastre, de Sóller, va estar a punt de pegar-me a damunt), amb danys materials importants, inundacions puntuals, almenys una desena de ferits, i afectacions significatives tant al transport aeri, al marítim i al de carretera, amb centenars d’incidents gestionats pels serveis d’emergència, i mentre els brams dels torrents, el tou murmuri de les aigües destensades, per dins els lamentablement oblidats torrents de la frondosa i, encara, bella Vall dels Tarongers. Ens segueixen acompanyant, al llarg del seu pintoresc recorregut.

Podem avançar que aquesta vinent setmana, que comença demà passat, i la següent, si no canvien molt les coses, no està prevista molta pluja, però sí bastant de vent i baixes temperatures.

El tou murmuri de les aigües destrensades, dins els torrents sollerics. (FOTO: Joan Oliver).

Per què el cafè ha generat tanta mala fama al llarg del temps?

La meva padrineta, Jerònima Calafat Mercant, E.P.R., arribà plena de salut a 97 anys, sense haver visitat mai cap metge, bevent 4 o 5 tasses de cafè diàries, el que ella anomenava la “flor del cafè”, és a dir el primer cafè (el més fort) que treuen les cafeteres italianes.

Jo mateix, a finals d’aquest mes, farà 55 anys (d’ençà que vaig començar a treballar al lamentablement desaparegut Banc de Crèdit Balear), en què després de la dutxa matinera, amb aigua freda, a pesar dels actuals problemes del meu sofert cor, em prenc diàriament el contingut d’una cafetera italiana de 6 cafès, per començar amb més energia la jornada, quan des de sempre la medicina oficialista associava el cafè amb malalties, com problemes cardíacs i asma, entre d’altres, a causa d’estudis antiquats, poc seriosos, o poc rigorosos, el que indiscutiblement creà aquests malentesos històrics, quan el cafè, pres moderadament (3 tasses al dia, mai l’horabaixa, i menys els vespres), és segur i beneficiós, en la majoria de casos, podent ajudar, inclòs, a reduir el risc de patir el tan temut alzheimer, com ho confirma rotundament un dels darrers estudis fet per la Universitat Harvard, ubicada a Cambridge (Massachusetts), als Estats Units, fundada el 1636, actualment una de les més prestigioses a escala mundial, que relaciona el consum de cafeïna amb la prevenció de la demència, després de revisar, durant 37 anys, un total de 131.000 persones.

Però el més xocant del rigorós estudi, és que per produir-se aquests efectes, el cafè ha de ser autèntic, és a dir AMB CAFEÏNA, ja  que el descafeïnat no produeix els mateixos efectes, i que tres tasses és el número ideal, la quantitat exacte, de tasses de cafè al dia per reduir el risc a patir alzheimer i altres malalties degeneratives mentalment, ni més ni menys. De fet, els experts apunten que prendre més de tres tasses no incrementa la protecció.

De la mateixa manera que amb el cafè, l’estudi també apunta efectes beneficiosos dels tes amb cafeïna -dues tasses, concretament-, ja que els efectes que s’associa d’aquesta ingesta és igual de profitosa per a la salut a llarg termini. La ingesta més grossa de te va mostrar associacions similars amb aquests resultats cognitius, mentre que la ingesta de cafè descafeïnat no es va associar amb un menor risc de demència o un millor rendiment cognitiu”, destaquen els investigadors de l’estudi. La clau és un consum controlat del cafè i el te.

Les basses que feien antigament els nostres padrins, on dipositaven els residus orgànics i els fems. (FOTO: Joan Oliver).

El millor adobament per a les nostres plantes.

Aquesta setmana us volia tornar a parlar una mica del compost fet amb matèria orgànica, que, indiscutiblement, és un dels millors adobaments pels nostres arbres i plantes, ja que gràcies al seu procés biològic estabilitza els residus orgànics, convertir-los en un magnífic fertilitzant, reactivant camps contaminats i degradats, tornant a activar els seus cicles naturals de nutrients, retornant-hi ràpidament les plantes, insectes i animals, després de creada la coberta vegetal permanent i estable.

Et recordem, de nou, que el compost és molt bo de fer (pots revisar dins la nostra hemeroteca, a Alzinars anteriors), i que si ho fas així com toca, et puc assegurar que NO fa gens d’olor, simplement pensa que no hi has d’afegir restes de carn o de peix.

Ho pots fer directament en terra, fent un munt amb totes les restes vegetals i de cuina degudament mesclat; amb palets (avui en dia tan de moda), fent un tancat; amb una requilla; o amb els clàssics compostadors; entre molts altres procediments vàlids, entre ells les basses que feien antigament els nostres padrins, fetes a un racó o clot, a les cases rurals, on els pagesos dipositaven els residus orgànics i els fems, sovint combinat amb l’ús com a galliner. Allà s’hi acumulaven restes vegetals, restes de cuina, fems d’animals i la mateixa activitat de les gallines, que ajudaven a remenar el contingut i transformar la matèria. Aquest espai se solia buidar un cop a l’any, i el material resultant -un compost natural molt ric- es feia servir com a adob per als camps.

Ens trobem, lamentablement, encara a anys vista, dels països més productius i avançats com Àustria, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos. ( FOTO: Joan Oliver).

Bioresidus Municipals.

Segons l’Agència Europea Mediambiental, dins la Unió Europea es recullen i processen en plantes de compostatge, o digestió anaeròbica, menys de 40 milions de tones de bioresidus municipals a l’any sent els països més productius i avançats Àustria, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, trobant-nos, lamentablement, per aquestes contrades, encara a anys vista, a pesar d’haver-se implantat, darrerament, a algunes localitats illenques, entre elles Sóller (prova pilot del sistema de recollida porta a porta, als carrers cèntrics), per reduir, reutilitzar i reciclar al màxim, seguint les direccions europees, però sense cap tipus de bonificació en els sobredimensionats rebuts, en què som obsequiats els soferts contribuents. És a dir, paga exactament igual el que recicla, que el que no recicla.

El conte del Samurai.

Un mestre Samurai comparteix amb el seu deixeble:

-Si algú arriba fins a tu amb un regal,

i tu no ho acceptes,

a qui pertany l’obsequi?

-A qui va intentar lliurar-ho, va respondre el seu alumne.

El Samurai continua:

-Així és, és igual per a l’enveja, la ràbia i els insults.

Quan no s’accepten, continuen pertanyent

a qui els porta amb si.

Per què sovint es diu que el cafè “és dolent” per a la salut?

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt