Raïm de Cap d’Any

La Nit de Cap d’Any és el darrer vespre del any al calendari i, com marca la tradició, s’han de menjar els 12 grans de raïm. Hi ha diferents explicacions per a aquesta tradició. Una d’elles diu que tot va començar el 1882, on la classe burgesa acostumava beure xampany i menjar raïm durant aquest vespre. Una altra teoria remunta la tradició al 1909, any en el qual hi va haver una bona collita de raïm al País Valencià i els productors locals decidiren donar més sortida al producte venent-lo com a “raïm de la sort”. Al llarg dels anys aquest acte s’ha anat perfilant a tot el país. Avui en dia molta gent decideix que cada gra de raïm simbolitza l’abundància i cada vegada que es menja un gra s’ha de demanar un desig.

A les vinyes de les Illes Balears sempre hi sol haver un bocí de terreny reservat per a ceps de varietats de raïm de taula o de balança. Dues de les varietats tradicionals de raïm blanc de gra mitjà de les illes són el joanillo i el peu de rata. Pel que fa a gra gros de varietats blanques, es troba el calop blanc, mamella de vaca, moscatell i el pepita de oro. Entre les varietats de pell rosada destaca el calop vermell i la pepita rosada, i les negres, el cardinal i el calop negre. La tradició del raïm sempre va acompanyada del cava, que simbolitza i fa bauxa. Ara bé, són els vins dolços aquells que es troben damunt la taula a l’hora d’acompanyar els menjars tan típics d’aquestes dates. Acompanyants, entre molts altres, de torrons d’ametlla, massapans, neules torrades i coques de torró.