Tolerància zero: alcohol, drogues i carretera no fan parella

Cada dia sentim notícies d’accidents de trànsit. Massa sovint, darrere d’aquests sinistres hi ha un mateix denominador comú: l’excés de consum d’alcohol o drogues. I encara que sembli increïble, hi ha qui continua pensant que “a mi no em passarà res”. Doncs sí que passa, i massa vegades.

La gent hauria de tenir més seny. Si beus, no condueixis. És així de senzill. No és possible que encara hi hagi tantes persones que posin en perill la seva vida, i sobretot la dels altres, per una estona de disbauxa o per una copa de més. El drama és que, quasi sempre, els qui en surten més malparats són aquells que no en tenen cap culpa: famílies destrossades, infants orfes, vides que canvien per sempre per culpa de la irresponsabilitat d’uns pocs.

Al meu entendre, falten mesures i falten controls. No pot ser que la gent continuï pensant que pot conduir després d’haver begut o consumit. La tolerància hauria de ser zero, absoluta. Cap gota d’alcohol, cap rastre de droga. Qui vulgui beure, que ho faci, però que no agafi el volant després. És una qüestió de respecte i de sentit comú.

Jo seria partidari de posar un control cada cent metres, i encara em semblaria poc. Pot sonar exagerat, però davant la magnitud del problema, potser només amb una vigilància constant aconseguiríem reduir aquestes tragèdies.

Per això, deman a tothom que posi seny. Que pensi abans d’actuar. Si no ho fan per ells mateixos, que ho facin pels altres: pels fills, pels pares, pels amics, per aquells que els esperen a casa i que no tenen cap culpa del que pugui passar.

Una desgràcia la pot tenir tothom, és cert, però no és el mateix un accident malaurat que un accident provocat. I conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues és, senzillament, cercar el desastre.

Alcohol i drogues: zero. Ni una gota, ni un gram. La carretera no és lloc per jugar-se la vida —ni la dels altres.

Imatge de Pexells Mike Bird