Una Reflexió Sincera: L’Odi no té color polític

Avui vull parlar-vos d’una cosa que em preocupa de veritat i que estic segur que molts de vosaltres també sentiu: l’ambient de polarització i la quantitat de comentaris que inciten a l’odi que estem veient últimament. Ja sigui pel color de la pell, la gestió política d’uns contra els altres, l’esport…
Quan parlem d’odi, la tendència és mirar cap a un costat o un altre, cap a “ells” o “els altres”. Però he de ser honest: l’odi no és patrimoni de cap ideologia política. Estem observant que, lamentablement, els discursos que cerquen dividir i enfrontar venen de molts llocs, tant de la dreta com de l’esquerra. I això és molt perillós.
S’atribueix a Juli Cèsar l’ús d’aquesta tàctica durant les Guerres Gàl·liques per debilitar i conquerir les tribus. No era més que la frase “Divide et impera” i aquest és, ni més ni manco, la intenció dels interessats en crear divisions i destruir la veu i el bon fer del poble que, no ho oblidem, té a les seves mans la unió que és el més potent que tenim els humans. Recordeu quant a Xile, abans del cop d’estat (1973), es va fer himne la frase “El pueblo unido, jamás será vencido” i aquest és el temor dels estrategs interessats a desestabilitzar-nos i prendre el poder de la nació i de les nostres vides, sigui com sigui.
Què ens aporta això? Absolutament res bo. Quan els nostres debats es converteixen en atacs personals, quan la diferència d’opinió es transforma en enemistat, el que aconseguim és fer mal a la nostra pròpia convivència.
Les persones que, com jo, volem viure en pau, no volem dir que hem de callar o acceptar tot el que es digui. La pau no és sinònim de silenci. Significa poder discrepar amb respecte, significa buscar punts en comú tot i les diferències, i significa construir un espai on tothom se senti segur i valorat, independentment de la seva posició política.
La pau és activa, és diàleg, és esforç. I és una cosa que hem de defensar entre tots, sense caure en la trampa de cap bàndol que vulgui instrumentalitzar l’odi.
Fem servir la nostra veu per a sumar, per a construir i per a recordar que la nostra humanitat està per damunt de qualsevol etiqueta.