Les urnes a Tramuntana: a votar tothom!

No podem donar per feta la democràcia. El dret a votar és una de les nostres llibertats més importants com a individus. Garanteix que tenim veu i que les nostres veus s’escolten. Hem de defensar la idea de la democràcia, i una de les millors maneres de fer-ho és votant en les eleccions. I això és cert sempre, en totes i cadascuna de les ocasions.

Fins i tot si estem parlant de les eleccions a l’assemblea de la Federació Balear de Muntanya i Escalada (FBME). I abans que pensin que el que escriu els ha enganat amb un titular esquer, pensin que parlem de la Federació esportiva situada en el cinquè lloc del rànquing nacional per nombre de participants (al voltant de 250.000 federats), la de més ràpid creixement en el darrer lustre i que s’ha estrenat al programa olímpic amb la medalla d’or d’Alberto Ginés en escalada esportiva. Una de les tres que es va aconseguir a Tòquio per cert.

A Balears som més de 5.000 federats agrupats en desenes de clubs que generen un pressupost per damunt els 400.000 €. Poca broma. I no hem parlat dels diferents enfrontaments que les activitats a la muntanya han generat amb administració, propietaris, mandarins del medi ambient, fundacions de pèl divers… que fins i tot han arribat al gran públic. I ben aviat als tribunals.

El dissabte dos d’octubre, des de les 15 fins a les 21 hores, a la sala de premsa del Velòdrom del velòdrom Palma Arena estaran a disposició dels diferents estaments les urnes. Per donar sortida a una situació greu i preocupant. Les eleccions s’han endarrerit per diverses circumstàncies entre les quals cal esmentar la pandèmia de la COVID i algunes errades en les convocatòries esmenades pel Tribunal Balear de l’Esport. La junta gestora que ha afrontat aquest darrer any té limitat estatutàriament les seves actuacions i la seva prioritat és donar pas a una assemblea renovada.

Podríem pensar, i per què dimonis hem de menester una federació?

Si ens centrem en el seu terme més formal, segons la legislació establerta en la Llei de l’Esport de 1990 en el Capítol III article 30, les federacions són entitats privades sense ànim de lucre que exerceixen funcions públiques per delegació de l’administració, sent d’aquesta manera entitats que es regeixen per un doble règim jurídic, el públic i el privat. Permeten canalitzar els esforços envers un bé comú dintre del marc de la Constitució Espanyola de 1978 en els seus apartats 43.3 i 148. I són entitats de dret que poden exigir la seva participació en qualsevol aspecte que els hi afecti. Fins i tot instar la creació, adaptació i modificació de les lleis.

Evidentment no són una solució automàtica. Ni completa. Ni ràpida. I potser no arreglen res. Però, de moment, és el que hi ha. I la participació en l’elecció d’assembleistes permet ser part del procés d’elecció del president i el seu equip directiu. I, de nou amb el servei dels assembleistes, controlar, marcar i fiscalitzar el que es fa i no es fa. Parlem de gestió, de despesa econòmica i de dignificar les nostres activitats; senderisme, alpinisme, escalada, barrancs, carreres de muntanya, marxa nòrdica… totes i cadascuna d’elles, sense deixar-ne cap enrere.

La història recent no convida a ser optimista. Però si quelcom defineix a un muntanyenc, és la perseverança i la capacitat per enfrontar dificultats de manera valenta. Jo mateix tinc molts dubtes. Ho reconec. I faig cas dels savis. Pens que és bo dubtar com fan ells i tenir esperit crític. Crec que, com va afirmar Descartes, «el dubte és el principi de la saviesa». Som en un moment de màxima pressió damunt la nostra activitat. Estem en perill de mort. Camins tancats, actuacions de funcionaris en dubta, administració absent, persecució d’alguns col·lectius, privatització per la via dels fets del medi ambient… i moltes coses més.

L’adversari ens vol dividits, desmotivats i sense nord. Talment com ara. Per això s’ha de votar. I s’ha d’exigir als que surtin escollits. Tant els que conformin l’equip directiu com els que no. Per salut democràtica qui guanyi ho ha de fer amb la solvència suficient, traduïda en nombre de vots, com per poder representar a tot el col·lectiu de muntanya amb l’autoritat que li donaria una participació massiva. Necessita’m una federació FORTA, sigui qui sigui el resultat.

I per favor, fent un joc de paraules agafat del cinema, “voteu, voteu, maleïts!”