Vacunes, vacunes, vacunes…

M’agradaria no haver d’escriure aquest humil article perquè seria un senyal que les coses van bé i millorant, però malauradament no és així.

Baix del meu punt de vista, la pandèmia sols té dues solucions: la primera, sense cap dubte, són les vacunes, vacunes, vacunes. Sí,  aquelles que ens prometeren, ens prometen i que cada dia ens enganen amb xifres d’escàndol de milers i milers de vacunes posades, previstes, però que no es posen ni arriben. La segona, és el seny de les persones. Un seny que, gràcies a Déu, en general, el tenim molts, però hi ha una part dels ciutadans  que, de seny, en tenen més aviat poc, quasi gens diria jo. El seny just per passar el dia i poca cosa més. La COVID és cosa de tots encara que a molts els sembli que la cosa no va amb ells.

La solució de les vacunes  no la tinc jo perquè no és la meva responsabilitat ni la meva feina. És però, el meu dret, el nostre dret. Tinc dret a què no m’enganin  i que facin la seva feina que no és cap altra que trobar vacunes i posar-les. Les cerquin allà on vulguin. Les cerquin davall les pedres si fa falta. Altres països ho han fet. No ens posin excuses d’Europa, de dificultats dels laboratoris, de… No ens contin històries i agafin el bou per les banyes. Enviïn a pondre ous de lloca a Europa, al govern espanyol i al “sur sum corda” si fa falta perquè és la seva obligació i cada dia estan fent negligències en les seves responsabilitats. Els polítics en són els reposables i nosaltres, els ciutadans, els perjudicats.

Els polítics perden el temps amb eleccions, lleis, bregues i retrets que res tenen a veure amb la realitat d’allò que estem vivint. Ahir dijous, donaren llum verda a continuar vacunant amb l’AstraZeneca però a partir de dimecres de la pròxima setmana. No ho entenc. Per la burocràcia o per al que sigui, es perdran si tot va bé i no són més, sis  dies que són d’or. Sis dies que anirà morint gent. Ahir dijous en moriren vuit a les Illes. I avui?, i demà? I passat demà?… Sis dies en els quals la gent es continuarà infectant. Ahir dijous cinquanta-nou a Balears. Poca broma.

Ni vacunes, ni vides ni economia

En aquest pas  ni posaran vacunes, ni salvaran vides, ni salvaran l’economia. Escrit, pareix una cosa, la realitat viscuda és una altra.

Què esperen per moure’s i tocar amb els peus a terra? No pot ser que ens enganin de la manera que ho fan. Ja sé que la situació no és ni fàcil. Ja sé que tot és molt complicat, però vostès són allà on són per fer possible el que és difícil o impossible.  

En sortirem més malament del que està pensat i serà perquè hem badat, han badat i badat. Han badat, en gran manera vostès els polítics i també una part de la societat que no ha fet els deures.  Em sap greu pensar-ho, però aquesta situació en mans de privades ja estaria arreglada faria temps. Sé que és una frase fàcil, però altres països ho han arreglat amb els organismes oficials i estan al capdavant i nosaltres els darrers o quasi. Es deixin ja d’acotar el cap davant Espanya, Europa o allà on faci falta. La seva obligació és salvar vides, trobar vacunes i no assegurar-se el lloc a la poltrona política perquè, ja ho saben, el que es mou, no surt a la foto, però la foto que tenim  ara davant, és una esquela a pàgina completa. No ens enganin més. No enganin a la gent. Tenen una responsabilitat que han de complir, si o sí. Ho facin i no hauran d’acotar el cap el dia de demà. Ja basta d’avui dir sí i demà no. Avui blanc i demà negre. No saben ni quantes vacunes han posat. Una vergonya. Una gran vergonya. Una manca de responsabilitat que la paguem tots, però alerta, vostès també tenen la roba estesa. Alerta!