Cent anys del naixement de Rafel Bordoy Valls ‘Xerafí’, artista tallat de lluna

Dones vestides de negre amb el cap cobert amb una mantellina. Homes mudats amb americana i corbata. Nins vestits de primera comunió. Capellans i guàrdies civils amb tricorni que acompanyen la figura del Sant Crist d’Alcúdia. Són imatges de la pel·lícula “Festes de Sant Jaume 1965” de Rafel Bordoy Valls. Aquesta i d’altres set es poden veure a l’exposició “Rafel Bordoy Valls ‘Xerafí’, artista tallat de lluna” que mostra també peces de la seva ceràmica i fotografies de la seva vida i de diferents iniciatives culturals que va impulsar.  

La mostra recorda aquest home polifacètic i autodidacta amb motiu dels 100 anys del seu naixement.  Organitzada per la Biblioteca Ca’n Torró amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcúdia, es pot visitar al Casal de Ca’n Fondo fins dia 26 d’octubre. 

Rafel Bordoy Valls va ser ceramista, cineasta aficionat, amant dels toros i de la cultura popular. La comissària de l’exposició, Xisca Rincón, explica que “era un home molt inquiet, sempre deia que si al que li proposaven”. Rincón, que també és familiar de Rafel Bordoy, ha fet una sel·lecció d’obra, objectes i fotografies cedides per la família. 

Nascut a Alcúdia el 6 de juny de 1922, va viure la seva infantesa i primera joventut a Alcúdia. Després del seu matrimoni amb Nicole Brunet, francesa, es va instal·lar a Pollença on hi va passar la resta de la seva vida. També va viure a Madrid, Barcelona i Santa Margalida. 

Com recull la biografia escrita pel seu nebot Rafel Bordoy Pomar, a Pollença va fer feina en el sector turístic com a guia i delegat d’una companyia francesa. Va ser allà quan va reprendre la seva afició per la ceràmica que havia iniciat de forma autodidacta. A París, on residia la seva dona, va anar a aprendre al mateix taller on havia anat Picasso. La ceràmica, explica Xisca Rincón, “era realment el seu ofici, també tenia una tenda a Pollença on venia les seves peces”. A l’exposició de Ca’n Fondo podem veure algunes peces amb el seu vermell tan característic. “El vermell va ser el seu color, no va dir mai el secret de com l’havia aconseguit”, explica Xisca Rincón. De ceràmica va fer exposicions a Mallorca i Menorca, i també a Madrid, París i Nova York.

“Era un home molt inquiet, sempre deia que si al que li proposaven””

A mitjans dels anys 60 comença la seva vessant com a cineasta aficionat, primer en 8 i després en Super 8. “Volia conservar tot aquell mon que ell veia que desapareixia i va triar el cinema per poder-ho fer”, ens conta Xisca Rincón. Moltes de les seves pel·lícules són de caràcter documental. “Ja en resten poques” va ser la primera que va fer l’any 1968 on hi retrata una sínia, amb aquesta pel·lícula va guanyar el I Certamen de Cine Amateur de Pollença. A “Quan jo era nin” agafa nins i nines de 12 i 13 anys per representar els jocs de quan ell era petit, “Sa Tafona”, “Valls i finestres d’Alcúdia”, “El torrent de Sant Jordi” o “Presó de Jonc” són d’altres que va fer. Algunes de les seves pel·lícules les va presentar a festivals nacionals i internacionals de cinema amateur i va guanyar molts de premis. Amb “El Monaguillo” va guanyar el premi absolut, copa 8mm, al Festival de Cannes, de fet, amb aquesta cinta va aconseguir fins a 12 premis.  D’altres pel·lícules reconegudes són “L’Era” i “Va por ustedes”, que va guanyar al Festival Internacional de Film Taurí de Monpeller a més de 5 premis més. 

Els toros varen ser també un altre gran afició de Rafel Bordoy Valls “Xerafí”. A les festes d’Alcúdia organitzava festivals taurins amb la colla d’amics i fins i tot una vegada va fer de matador. “Va tenir un gran èxit, li va sortir rodó, i després d’aquella vegada va dir que mai més tornaria a torejar perquè la sort només pot ser una vegada”, explica Xisca Rincón, comissària de l’exposició. 

“Amb la pel·lícula “El Monaguillo” va guanyar el premi absolut, copa 8mm, al Festival de cinema amateur de Cannes”

Rincón explica també que li agradava molt que els nins anassin al seu taller de ceràmica on els hi mostrava la seva feina i que també organitzava exposicions per les festes de Sant Jaume de ventalls antics, de pepes de porcellana… ell mateix anava casa per casa a recollir els objectes.

Rafel Bordoy va morir sobtadament a una clínica de Palma l’any 1990, als 68 anys. A Alcúdia el recorden bé i molts han anat a veure les pel·lícules que es projeten a l’exposició perquè hi surten quan eren nins. 

“Rafel Bordoy Valls ‘Xerafí’, artista tallat de lluna”, així el va definir l’escriptor i amic Alexandre Cuéllar. La mostra es pot visitar fins dia 26 d’octubre al Casal de Ca’n Fondo. De dimarts a diumenge, els matins de 10 a 14, i el capvespre de dimarts a divendres de 16 a 20h. Dilluns està tancat. La mostra es clourà dia 26 a les 19h amb una xerrada a la biblioteca de Ca’n Torró a la que hi participen Bel Bordoy Brunet, filla i ceramista; Pere March, cineasta amateur, i Rafel Bordoy Pomar, escriptor, poeta i nebot de Rafel Bordoy Valls.