L’Alzinar: Avui vespre recordeu canviar l’hora

Dona als que estimes ales per volar, arrels per tornar i raons per quedar-se.
(Dalai Lama).
Entre avui vespre i la matinada de demà, diumenge, tornem a entrar dins l’horari d’hivern, retardant-se una hora tots els rellotges gràcies a la ineptitud dels polítics de torn, estatals i europeus, que després d’aprovar, l’any 2019, a Brussel·les, la seva supressió, ens han tornat a obligar, un any més, a tots els països de la Unió Europea, a canviar l’hora (el segon canvi d’enguany, a pesar de les nombroses queixes hagudes), regalant-nos, aquesta vegada, una hora més de son (les 3 del matí passen a ser les 2), amb l’objectiu, segons ells, de reduir el consum d’electricitat (quan ja fa setmanes que els ajuntaments illencs estan penjant la gran i prescindible llumenera de les festes de Nadal, Cap d’Any, i Reis, oblidant, com hem dit moltes vegades, any darrere any, el tema de l’alteració dels bioritmes, vitals per a les persones, i encara més de les que tenen, o tenim, problemes per dormir, que segons els darrers estudis passen ja, bastant àmpliament, del 50 per cent de la població adulta, afectada per insomni, sense oblidar que només un 16’5 per cent dels joves d’entre 18 i 34 anys assegura dormir correctament (dades a tenir molt en compte pels que ens volen comandar, però passen olímpicament de noltros!).
Menys llum, més badalls i, de sobte, et dones compte que a les cinc del capvespre ja és de vespre… i encara et queden moltes hores per passar!
La disminució de la llum solar durant el dia pot reduir la producció de serotonina, que regula l’estat d’ànim, cosa que pot conduir a sentiments de tristesa, irritabilitat, manca d’energia i de motivació.
La meditació, vos ho coment per experiència pròpia, permet adaptar-nos millor a les alteracions, als nostres horaris i ritmes biològics, en augmentar la consciència de les nostres emocions i pensaments, millorant, a més, la qualitat del son.
Trastorns del son, que ara es poden accentuar bastant més amb aquest nou canvi d’hora (que anem arrossegant des de l’any 1974), podent arribar a ser crònics i tenir conseqüències directes en la qualitat de vida, i en poc temps també de la salut.

Carbó de Biochar i fulles de figuera de moro, gran ajuda pels pagesos
Després de les recents pluges i brusques d’aquests darrers dies, potser que tornarem estar una temporadeta a tornar tenir aquestes desitjades saors (grau d’humitat de la terra, abundant o suficient, perquè produeixi fruit), a pesar de que durant els matins i horabaixes han tornat baixar notablement les temperatures (no durant el dia), i els vespres ja fa temps que es pot dormir a ple, com cal dins la tardor o primavera d’hivern.
Divendres que ve començarà el novembre, a pesar que els rosers, romanins, hipèrics, margalideres, lavanda… estiguin encara en plena floració, serà el mes dins el que la Natura canviarà completament de color i la majoria d’arbres es despullaran completament de les seves fulles.
Què és de bo aquest darrer raïm que encara ens queda per dins l’hort, a pesar de que sigui amb els grans un poc més petitets, i de vegades arrugats, amb un bon pa amb oli, o aquestes darreres figues tardanes tan petites i dulzones dels nostres olivars.
I què me’n direu de les figues de moro, pelades i fresquetes, quan estan en el seu punt, és un menjar únic, diví.
També la seva polpa resulta exquisida per fer gelats, sorbets, melmelades (1/2 quilo de polpa de figues de moro, 350 grams de sucre, 1 llimona, 1 taronja, i una copa d’un bon conyac, seguint la recepta de la padrina Jerònima, E.P.R.), i cremes.
Des de l’any passat en l’estiu, és a dir ja fa més d’un any, estic experimentant, molt favorablement, posant quatre o cinc pales d’aquest cactus comestible de la família de l’Opuntia ficus-indica, conegut popularment com a figuera de moro, al fons dels clots per sembrar nous arbres. Vos puc assegurar, que estic estalviant molta, molta d’aigua, per regar-los, especialment dins l’estiu. Val la pena provar-ho!
I darrerament he començat també a experimentar amb el carbó de Biochar, per sembrar segons quins arbres, ja que ajuda a potenciar la fertilitat, conservar la humitat i regular el pH de la terra, completant-ho, a més, d’una bona cobertura vegetal, per protegir-los de l’excés de calor dins l’estiu, i de les fortes gelades dins l’hivern.
Als nostres horts i olivars encara podem gaudir d’unes excel·lents pomes, prunes, peres, magranes, aviat murtons, serves, nesples, gínjols, les darreres mores d’abatzer, castanyes, avellanes, nous, ametlles, pinyons, codonys, atzeroles i, com no, els saborosos darrers caquis, així com ben aviat, les primeres clementines, encara una mica verdoses, però ja bastant dolçoses, i les primeres xirimoies, que ens reforcen les defenses i ens aporten energia, antioxidants i vitamines, per ajudar-nos a afrontar el vinent hivern.
I d’aquí poc temps també podrem començar a gaudir dels primers aglans dolços, què seran com a mel, tan crus com torrats, molt semblants de gust a les castanyes, asseguts davant l’escalfapanxes.
Són les delícies de cultivar els nostres camps, els nostres horts, i els nostres olivars.

La mida del teu drama és proporcional a la mida del teu ego
Louise Lynn Hay, més coneguda com a Louise Hay (8-10-1926 a Los Angeles – 30-08-2017, a San Diego, també d’Estats Units), va ser una escriptora estatunidenca, considerada una de les més representatives del moviment del Nou Pensament i una precursora dels, ara tant de moda, llibres d’autoajuda, el més cèlebre dels quals va ser “Vostè pot sanar la seva vida”, publicat el 1984.
Apassionada de la Meditació transcendent, es centrà amb les causes psicològiques i espirituals amb l’aparició de les malalties, el que la va portar a elaborar una guia en la que detallava les causes mentals de les malalties físiques. Va ser així com el 1976 va publicar “Heal Your Body” (Sana el teu cos), que va ser traduït a 25 idiomes, superant, posteriorment, un càncer d’úter, mitjançant tractaments completaments naturals.
Aquestes són algunes de les seves sàvies reflexions:
“Aprenc lentament que no he de reaccionar a qualsevol cosa que em molesti.
Aprenc lentament que l’energia necessària per reaccionar a cada cosa “dolenta” que em passa, m’esgota i m’impedeix veure les coses bones de la vida.
Aprenc lentament que no seré el consol de tots i que no podré portar a tots a tractar-me com vull que em tractin i no n’hi ha per tant.
Aprenc lentament que tractar de guanyar a qualsevol és només una pèrdua de temps, energia i que només m’omple de buit.
Aprenc lentament que no reaccionar no vol dir que estigui d’acord amb les coses, simplement vol dir que trio elevar-me per sobre.
Trio aprendre la lliçó, em va servir i n’aprenc.
Trio ser la persona més gran.
Trio la meva tranquil·litat mental perquè això és el que realment necessito.
No necessito més drama.
No necessito que la gent em faci sentir que no soc prou bona.
No necessito baralles, arguments i connexions falses.
Aprenc lentament que de vegades, no dir res, ho diu tot.
Aprenc lentament que reaccionar davant de coses que em molesten, donen poder a algú sobre mi i sobre les meves emocions.
No puc controlar el que fan els altres, però puc triar com reaccionar, com ho maneig, com ho percebo i quant m’ho prenc personal.
Aprenc lentament que la major part del temps, aquestes situacions no diuen res sobre mi i molt sobre l’altra persona.
Aprenc que totes aquestes decepcions hi són per ensenyar-me a estimar-me i em servirà d’escut.
Aprenc que encara que reaccioni, no canviarà res, no farà que la gent m’estimi i em respecti de sobte, no canviaran màgicament les seves ments.
De vegades és millor deixar anar les coses, deixar anar la gent, no lluitar pel tancament, no demanar explicacions, no perseguir les respostes i no esperar que la gent entengui des d’on tu ho veus.
Aprenc lentament que la vida es viu millor quan no la centres en el que passa al teu voltant i la centres més aviat en allò que passa dins teu.
Treballa en tu mateix, a la teva pau interior, i t’adonaràs que no reaccionar a cada petita cosa que et molesta és el primer ingredient per viure una vida feliç i saludable”.