Balears Verd: quan plantar arbres és la millor política climàtica

“Quan era petit, el mes d’agost sovint deixava alguna tempesta de finals d’estiu. Ara, tenim setmanes senceres de calor sense una gota de pluja.”

El  diagnòstic de Miquel Ramis, Director de Artifexbalear.org i impulsor de la proposta Balears Verd.org és clar i inquietant: la natura ha deixat de funcionar com abans, i no per casualitat. El clima ha canviat perquè hem trencat els equilibris que el feien possible.

Ramis és el motor de Balears Verd, un projecte de regeneració ecològica que parteix d’una idea potent i radicalment senzilla: sembrar futur per recuperar el clima. La proposta planteja la plantació d’un milió d’arbres i arbustos comestibles a l’arxipèlag, la restauració del cicle natural de l’aigua i la reactivació del sector primari, tot amb un cost assumible i una visió regeneradora a llarg termini.

El que proposa no és una utopia, sinó una solució fonamentada en ciència, experiència i sentit comú. Ramis s’inspira en el coneixement científic acumulat durant dècades, però també en l’observació directa del paisatge mallorquí i les seves transformacions.

“Tenim el coneixement, els recursos i la responsabilitat per revertir la situació. El que ens falta és passar de gestionar la crisi… a regenerar el territori.”

Amb aquesta mirada, Balears Verd es presenta com una proposta concreta i esperançadora davant una crisi ambiental i climàtica que sovint sembla aclaparadora. Els referents demostren que es pot revertir la situació, i el detall d’una proposta que podria convertir les Illes Balears en un exemple mundial de regeneració mediterrània.

El diagnòstic

El que abans era una escena habitual, una tempesta d’estiu a finals d’agost, avui és un record llunyà. A les Balears, com a moltes regions mediterrànies, les pluges d’estiu pràcticament han desaparegut, i en el seu lloc han aparegut llargs períodes de sequera, onades de calor persistents i altres fenòmens extrems. Què ha provocat aquest canvi tan radical en el comportament del clima?

La resposta arriba de la mà de dues teories que, tot i no ser molt conegudes pel gran públic, són crucials per entendre la situació actual: la teoria de la bomba biótica i el cicle curt de l’aigua.

Els físics russos Viktor Gorshkov i Alexandra Makarieva van formular la teoria que els boscos no només aprofiten la pluja, sinó que l’atrauen. El vapor d’aigua que s’evapora dels arbres i dels sòls humits, ple de compostos orgànics volàtils, genera un efecte de buit en l’atmosfera que succiona l’aire humit provinent del mar cap a l’interior del continent. Aquest vapor, en condensar-se, forma núvols i desencadena la pluja. Fins a un 60% de la pluja en zones continentals pot provenir d’aquest cicle curt, és a dir, d’un aigua que s’evapora i torna a caure una i altra vegada sobre la terra.

El cas mediterrani: l’estudi de Millán Millán

A casa nostra, qui millor va estudiar aquest fenomen va ser Millán Millán, un meteoròleg valencià que durant dècades va analitzar per què les tempestes d’estiu havien deixat d’aparèixer a la costa mediterrània. El seu descobriment va ser clar: la urbanització massiva de les zones litorals ha trencat el cicle de l’aigua.

A les dècades de 1960 i 1970, l’aire humit procedent del mar arribava a la costa amb uns 14 grams de vapor per quilo d’aire. En passar per humedals, camps de cultiu i boscos, aquest aire es carregava de més vapor fins a arribar als 21 grams, ascendia per les muntanyes i descarregava la pluja. Aquest era el cicle curt en funcionament.

Però a partir dels anys 80, amb l’expansió turística i urbanística, aquests ecosistemes naturals van ser substituïts per superfícies dures —asfalt, ciment, edificis, carreteres— que no aporten humitat i que, a més, escalfen l’aire. El resultat? L’aire que abans pujava fresc i humit ara és sec i calent, i ja no es formen les tempestes.Aquesta interrupció del cicle curt ha tingut conseqüències devastadores: desertització progressiva, desaparició d’humidals, augment de la temperatura i del risc d’incendis, i el desplaçament de les pluges cap a altres regions com França, Alemanya o Itàlia, on arriben en forma de pluges torrencials o fins i tot huracans mediterranis (els anomenats medicanes).

Solucions que ja funcionen

Tot i que el panorama pot semblar desolador, hi ha motius per a l’esperança. El trencament del cicle de l’aigua és un fenomen provocat per l’acció humana, però això també vol dir que pot ser revertit per la mateixa via. Hi ha llocs al món on comunitats i governs han aplicat estratègies de regeneració del territori amb resultats espectaculars: ha tornat la pluja, ha baixat la temperatura i s’ha recuperat la vida.

A Colòmbia, la ciutat de Medellín és avui un referent mundial de solucions climàtiques urbanes. A partir de la dècada dels 90, la ciutat va començar a transformar els seus espais públics amb la creació de corredors verds: eixos de vegetació que connecten barris, rieres, avingudes i zones industrials. Es van plantar milers d’arbres i arbustos que, a més de donar ombra, van retornar la humitat al sòl i a l’aire.

La proposta de Balears Verd

Balears Verd no és només una idea inspiradora; és un projecte tècnic, ambiciós i perfectament realitzable, liderat per Artifexbalear i impulsat per Miquel Ramis. El seu objectiu central és clar: sembrar un milió d’arbres i arbustos comestibles per restaurar el cicle de l’aigua, regenerar la biodiversitat i activar l’economia local.

El model que proposa es basa en la creació de Boscos Comestibles o Food Forests, sistemes agroforestals dissenyats perquè arbres, arbustos, plantes i microorganismes treballin en simbiosi. Aquesta estructura viva produeix aliments, matèria orgànica i retenció hídrica, alhora que captura carboni de manera natural. A diferència d’una reforestació convencional, un bosc comestible aporta valor directe a la comunitat, activa el sector primari amb nous cultius adaptats al clima mediterrani, millora el sòl i redueix l’erosió, refresca el territori combatent l’efecte illa de calor, atreu biodiversitat i beneficia fins i tot els ecosistemes marins, especialment la posidònia, gràcies a la reducció de la salinitat i l’escorrentia.

Un dels aspectes més singulars de Balears Verd és que és la primera iniciativa a Espanya certificada per emetre Crèdits de Carboni Regeneratius. Aquests crèdits no només compensen emissions, sinó que les capturen activament mitjançant processos naturals com l’agricultura regenerativa, la reforestació i la gestió hídrica del sòl.

El pressupost estimat per plantar un milió d’arbres és de nou milions d’euros, una xifra sorprenentment modesta si es compara amb les inversions habituals en infraestructures. Les Illes Balears, quarta economia de la zona euro, tenen capacitat financera i accés a fons europeus dedicats a la mitigació i adaptació climàtica. Amb cinc mil quilòmetres quadrats de superfície, la meitat dels quals ja són zones forestals, l’arxipèlag disposa de les condicions òptimes per convertir-se en un laboratori viu de regeneració mediterrània. També compta amb recursos tècnics, coneixement, maquinària i capacitat logística per dur a terme en pocs anys el que en altres llocs ha costat dècades.

Balears Verd, però, no es limita a plantar arbres. És una estratègia integral que inclou la formació de pagesos i forestals en tècniques regeneratives, l’impuls de la sobirania alimentària local, la gestió intel·ligent de l’aigua i el sòl, la reducció de la pressió sobre ecosistemes marins com la posidònia i, sobretot, la construcció d’una nova narrativa: no estam condemnats a la desertització.

Com afirma Miquel Ramis, “podem passar de ser víctimes del canvi climàtic a protagonistes de la seva solució”. Amb les lliçons apreses a Medellín i Rajasthan, el coneixement local i el potencial de les Illes, Balears Verd ofereix una sortida concreta, assequible i replicable. La clau és deixar de gestionar la crisi i començar a regenerar el futur.

El futur climàtic de les Illes Balears no és inevitable. La desaparició de les tempestes d’estiu i l’avenç de la desertització tenen un origen humà i, per tant, són reversibles. Experiències com Medellín demostren que és possible recuperar el cicle de l’aigua, reduir temperatures i regenerar la biodiver