Cançons i música de les Pitiüses en un gran Cançoner
L’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany i l’Institut d’Estudis Eivissencs inauguren avui al Far de ses Coves Blanques l’exposició “Cançoner de les Pitiüses”, una proposta inclosa dins el programa de les Festes patronals del municipi que es podrà visitar fins al 14 de febrer. L’acte d’obertura anirà seguit d’una ballada a càrrec de la colla Brisa de Portmany, que posarà música i dansa a l’inici de la mostra.
L’exposició es completa amb un calendari d’activitats que reforça el seu caràcter participatiu. El 24 de gener hi haurà una ballada de sa colla de Portmany i un taller de cançó; el 31 de gener serà el torn de sa colla de Buscastell, i el 14 de febrer, darrer dia de la mostra, actuarà sa colla d’Aubarca. El programa vol convertir l’espai del far en un punt de trobada al voltant de la música i la dansa tradicionals.
El Cançoner de les Pitiüses és un projecte impulsat per l’Institut d’Estudis Eivissencs i l’Obra Cultural Balear de Formentera amb la voluntat de posar a l’abast de tothom el patrimoni immaterial de les illes, a través de gloses, cançons i sonades. La iniciativa es presenta com la continuïtat, al segle XXI, d’una llarga cadena de transmissió de la cultura popular musicada, hereva de la tasca de recopilació iniciada a finals del segle XIX i començaments del XX.
El projecte reivindica la feina dels primers recollidors anònims i de folkloristes i estudiosos com Isidor Macabich, Joan Castelló o Vicent Tur Gusach, així com d’investigadors de fora de les illes com Baltasar Samper, Ramon Morey, Manuel García Matos o Alan Lomax. Tots ells transcriviren i enregistraren lletres i melodies amb els mitjans disponibles en cada època, des de la ploma sobre paper fins a enregistraments en rodets de cera, cintes magnetofòniques, discs, filmacions i, més recentment, suports digitals i arxius al núvol.
Catalina, catalana, penja es llum en sa campana, i voràs en Joanet com passetja per l’Havana…
Amb aquest bagatge, el Cançoner vol oferir d’una manera ordenada i accessible un conjunt fins ara dispers de materials: lletres, partitures i gravacions de gloses, cançons, gaites i sonades. En el moment de la presentació, el fons compta amb prop de 3.200 peces recopilades, una xifra que els impulsors consideren només un primer pas dins una empresa de gran abast. El material es posa a disposició d’aficionats, estudiosos i públic en general com a punt de partida per a futures incorporacions.
I a Mallorca vui anar a dur-ne una mallorquina, que tenga bon pla d’espina i plomes en es paput.
El projecte ha estat desenvolupat per l’Institut d’Estudis Eivissencs i l’Obra Cultural Balear de Formentera, amb l’assessorament d’Isidor Marí Mayans, Jaume Escandell Guasch i Catalina Marí Serra. El Cançoner inclou tant música cantada com instrumental: gloses, estribots, cançons, romanços, vides de sants, goigs, recitats, embarbussaments, oracions, així com partitures i gravacions de sonades de flaüta i tambor o de xeremia.
A més de preservar el llegat, el projecte vol incorporar noves creacions que formen part de la tradició viva, i convida la ciutadania a col·laborar-hi fent arribar lletres i músiques, antigues o actuals, per ampliar aquest fons compartit.