Capdepera, un poble vigilat per un castell
La porta de sortida, en direcció a l’illa germana de Menorca, està ubicada a les terres més orientals i formen part del municipi de Capdepera, amb una extensió de 54,90 quilòmetres quadrats i a 78 quilòmetres de Ciutat.
El nom de Capdepera, deriva del llatí caput petrae (Cap de la Pedra) i fa referència al farelló que hi ha a la punta del seu terme. El primer cop que apareix el terme caput petrae és al segle I a un document de Ptolomeu.
L’any 1814 Capdepera es constituí en municipi independent. El procés de divisió territorial fou llarg i laboriós. Fins a cinc vegades es produí la separació de Capdepera d’Artà. Pel març de l’any 1837, la Diputació Provincial de les Illes Balears ordenà que Capdepera i Son Servera fessin la segregació d’Artà, i es procedís a la divisió dels termes. I fou l’any 1858 quan tingué lloc la definitiva.
La pesta bubònica de 1820 afectà violentament la població de la comarca de Llevant. El nou poble de Capdepera patí les menors conseqüències i només moriren 112 persones.
Gabellins.
Cal dir que els habitants d’aquest poble són coneguts amb el gentilici de gabellins, tal vegada perquè pels esmentats terrenys hi surten abundosos garballons, que temps enrere eren aprofitats per fer la llatra, amb la que es feien senalles, senalletes, capells i altres peces d’obra de palma. Per altra banda, segons el diccionari Alcover-Moll, hi cap la possibilitat que gabellí vingui del mot àrab gebli, que vol dir de la muntanya.
Sigui com sigui l’etimologia dels habitants de Capdepera, el que és cert és que són mereixedors del reconeixement popular, passant a les pàgines de la història per haver estat capaços de crear una zona turística de primer ordre, ja que amb el seu esperit emprenedor han aconseguit fer de la costa gabellina un lloc dels més destacats dins el litoral dedicat al turisme, amb nombroses platges i recers, on cada estiu des de fa més de cinquanta anys lluiten per donar vida a un lloc encisador, prou reconegut pels turistes que, any rere any, omplen l’ample ventall d’establiments d’hostaleria.
Canyamel, amb les Coves i el Cap Vermell, sa Font de sa Cala, na Taconera, es Carregador, n’Aguait, sa Preduscada, Son Moll, cala Gat, el Far (construït l’any 1861), cala Lliteras, cala Agulla, cala Moltó, sa Mesquida, formen amb el port i la cosmopolita Cala Rajada, el litoral de Capdepera, regit per un municipi que mima amb gran cura i sense aturall, aquests indrets, que suposen ser un dels més interessants de la geografia illenca.
La costa de Capdepera té dos illots, el des Freu i el del Farolló.
L’encant que la natura ha atorgat a la costa de Capdepera, ha aconseguit que dins aquesta meravellosa llenca de Mallorca, s’hi poguessin fer la vida tot un poble i els del seu voltant, com és el cas d’Artà, que amb manca d’estructures pròpies del turisme, la major part d’artanencs han trobat a Cala Rajada els mitjans per viure i realitzar-se.
La fortificació.
Foren més de 1.400 les fortificacions que es varen construir a les Illes Balears per protegir als illencs dels atacs dels pirates que arribaven sovint a les costes de llevant.
La fortificació del castell de Capdepera és una de les més antigues i potser la més ben conservada. El 1316 ja es treballava a la construcció de l’església del castell i a 1387 la construcció de la murada ja estava acabada. En el recinte es troba l’oratori que alberga la imatge de la Mare de Déu de l’Esperança.
Al llarg del temps el castell de Capdepera hi ha tangut diverses propietats fins que l’any 1983 l’Ajuntament el va adquirir i ara suposa ser una preuada joia del poble gabellí.
Les coves.
Abans d’arribar a Canyamel i a les monumentals coves d’Artà, sorprèn la majestuositat d’una altra fortificació també ben conservada com és la Torre de Canyamel, de forma quadricular amb torreta central, del segle XIII. Al seu interior es pot apreciar un museu etnològic fundat per Gabriel Morell Font de les olors.
Cala Rajada, a dos quilòmetres de Capdepera fou un dels indrets pioners del turisme i, en l’actualitat, sense perdre el seu caràcter pescador, segueix essent un nucli de cinc estrelles.
A foravila té bones cases de possessió, com són: sos Sastres, sa Mesquida Vella, Son Jaumell, Son Favà, s’Heretat, entre d’altres.
La gent de Capdepera se senten gojosos del seu poble i del seu entorn. I com a anècdota, i per si algú ignorava la seva existència, va ser el cantautor català Joan M. Serrat qui va divulgar el nom de la vila gabellina en una formosa composició musical… “Al farero de Capdepera…”.
Evangèlics.
Ara ja és distint, però anys enrere cridava l’atenció passar pel carrer de Sant Pere i veure que a la casa número 3 hi havia un rètol que deia Església Evangèlica.
Cementiri.
Aquesta comunitat religiosa ha tingut que suportar moltes ofenses i marginacions, fins el punt que en la reforma del cementiri, feta l’any 1951 i que va ser dirigida per l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve, es trobava dividit en dos sectors: un catòlic i l’altre protestant.
Fundació.
Es pensa que la vinguda dels protestants a Capdepera es deu al gran municipi turístic, primordialment amb visitants alemanys, però no és així, sinó que els inicis els trobam l’any 1878, quan Bartomeu Alou va fundar la primera comunitat evangèlica i una escola metodista primària. Influenciat per anglesos que eren a Menorca per dessecar les albuferes i que vingueren a Mallorca a fer lo propi amb les d’aquí.
Palau March.
Anant al far de Capdepera es deixa a la dreta l’espès pinar, on està ubicat el Palau March (Sa Torre Cega), que alberga una admirable col·lecció d’escultures i altres obres d’art. Elionor Servera Melis, natural de Capdepera i esposa del financer Joan March Ordines, fou anomenada filla il·lustre del seu poble nadiu, per la valuosa i constant ajuda a la seva vila.