Caterina Valriu presenta “Les rondalles de sa Pobla”, premi Alexendre Ballester 2024
El passat dia 24 fou presentada a l’espai de cultura Sa Congregació l’obra guanyadora del ‘XXIV Premi Alexandre Ballester d’Assaig’ convocat per l’Ajuntament de sa Pobla, original de Caterina Valriu, amb el títol «Les rondalles de sa Pobla» (Lleonart Muntaner editor).
L’acte de presentació va anar a càrrec de la regidora de Cultura Catalina Serra, que va donar pas a l’escriptor Pere Perelló, qui va oferir una pinzellada biogràfica de l’autora i del contingut de la seva obra.
En paraules de Caterina Valriu, «Al llarg del segle XIX, en el context cultural de la Renaixença, a tots els territoris de llengua catalana es desvetllà l’interès per recollir les narracions que, des de temps immemorials, corrien en boca de la gent i servien d’entreteniment i, a l’hora, d’alliçonament per a petits i grans. El mateix succeïa arreu d’Europa, fruit de la ideologia romàntica que veia en les tradicions populars l’ànima del poble. A Mallorca, a la segona meitat del segle, el canonge manacorí Antoni Maria Alcover començà a recollir rondalles entre la gent del seu entorn, en feu versions i les publicà en revistes populars o erudites. Va ser, però, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana (1847-1915) el primer que va tenir la iniciativa de fer-ne una recollida més o menys sistemàtica -que l’estiu de 1894 encarregà al professor Antoni M. Penya- per tal de fer-ne una antologia que es publicaria en català de Mallorca i en alemany…»
A finals de 1895, l’arxiduc va publicar el llibre Rondalles de Mallorca, i la versió en llengua alemanya Märchen aux Mallorca, mentre, per la seva banda, Alcover publicava el seu primer tom de rondalles mallorquines l’any següent, i en va continuar publicant fins a la seva mort, l’any 1932.
Tant en el recull de l’arxiduc, com d’Alcover hi ha rondalles i llegendes recollides arreu de gairebé tots els pobles de Mallorca. Caterina Valriu, per al seu treball esmentat es va fixar en les recollides a sa Pobla, que són set, de tres tipologies diferents: meravelloses, humanes i formulístiques. Només una, la més bella i extensa, «Na Blancaflor», correspon a l’aplec d’Alcover.
Segons va poder esbrinar Valriu, Alcover la va escoltar per primera vegada de boca de madò Magdalena Capó Soler, de mal nom Soler, dona d’uns setanta anys i amb fama de bona narradora. Les altes narracions que es publiquen al llibre foren recollides per Antoni M. Penya l’estiu de 1894, un conjunt de sis rondalles, tres de les quals són de les anomenades meravelloses perquè en la trama inclouen algun element màgic o de fantasia, són: «En Ciuronet», «En Joan de sa favera» i «Es dotze lladres», i un altre és una rondalla-fórmula titulada «S’aucellet», que va ser recollida en dues versions; una a sa Pobla i l’altra a Alcúdia. Si bé no se sap en certesa qui foren els informants, sí se sap que Penya va contactar amb la família del propietari, d’origen felanitxer Salvador Soler i amb les seves joves filles Catalina i Magdalena que vivien al carrer Lluna, 26, tal com consta en les anotacions de camp del recol·lector.
L’estructura del llibre, d’entretenguda lectura, està formada per tres capítols que es corresponen en les tipologies rondallístiques esmentades. Aporten el text íntegre de cada rondalla i, a continuació, un comentari de l’autora que les posa en context, n’indica la catalogació segons l’índex internacional de referència, en destaca els principals aspectes i les relaciona amb altres de semblants recollides i publicades a les Balears.
Apunta l’autora que, amb aquest llibre, «L’objectiu és donar a conèixer algunes de les rondalles que fins als inicis del segle XX formaven part del repertori de la gent de sa Pobla, un repertori compartit amb la resta de l’illa, però alhora singular i que ben segur era molt més extens. Perquè sa Pobla, no només cantava, sinó que també contava i ens agradaria que continués cantant i contant a les generacions que vendran …»
Catalina Valriu Llinàs
Nascuda a Inca el 1960, és doctora en Filologia Catalana i en Antropologia, catedràtica de la UIB i acadèmica de l’Institut d’Estudis Catalans. Treballa en projectes de recerca en I+D sobre literatura oral amb col·laboració amb la URV de Tarragona i en projectes sobre literatura infantil i juvenil amb l’equip LIJMI de la Universitat de Santiago. Forma part del Grup d’Estudis Etnopoètics (IEC), del qual n’ha estat directora.
Les seves línies de recerca són la literatura oral, especialment el llegendari i el rondallari, els llibres per a infants i joves i el costumari. Ha publicat més de cinquanta llibres i més d’un centenar d’articles de recerca. També és una reconeguda escriptora per a infants, narradora oral, amb el nom de Catalina Contacontes, i col·laboradora habitual en distints mitjans de comunicació per a la divulgació de la literatura oral i els llibres per a infants.
Amb aquest llibre, Caterina Valriu, vol donar a conèixer les històries que conté, reivindicar el paper dels narradors anònims d’aquestes, que ens transmeten aquest llegat i contribuir a fer que tornin a ser llegides i contades.