Cent deu anys de l’arribada dels motors d’explosió a sa Pobla
Fa més d’un segle, que va tenir lloc la instal·lació del primer motor d’explosió per a l’extracció d’aigua a sa pobla, concretament l’any 1914, a la finca Son Tut, propietat del senyor Rafael Torres. Un fet que marcaria l’inici del veritable progrés en la mecanització de les marjals pobleres, al mateix temps que s’anirien arraconant els molins de vent, que fins a l’arribada en massa dels motors de combustió interna havien activat les bombes d’extracció d’aigua per al reg.
L’inventor del motor d’explosió va ser l’enginyer alemany Nikolaus Otto, l’any 1876. La seva primitiva creació funcionava amb gasolina i ja es basava en el cicle de quatre temps aplicat a la majoria de motors. Va ser patentat com a “motor Otto”.
No obstant això, el primer motor de combustió interna va ser creat per l’enginyer belga Etienne Lenoir l’any 1860. Aquell enginy s’alimentava amb gas acetilè, però resultava molt poc eficient, ja que només s’aprofitava el 4 % de tota l’energia produïda per l’explosió del gas a l’interior del motor.
Quant a la instal·lació d’aquell primer motor a sa Pobla, compte la crònica del número 103 de la revista Sa Marjal de juliol de 1917, que es tractava d’un motor de la marca «Vellino» que va aconseguir gran popularitat pel seu bon rendiment, i que un altre motor el va instal·lar en la seva finca don Miquel Planes, i que a l’any següent, 1915, es van instal·lar tres motors més en diferents finques del terme municipal de sa Pobla.
En 1916, apunta la crònica, “es van assajar els motors a carburol, el consum dels quals resultava més econòmic que la gasolina.” Aquell mateix any va començar la instal·lació dels motors elèctrics que accionaven les bombes centrífugues, amb resultats favorables.
L’any 1917, don Joan Planes instal·laria en la seva finca de Son Bonafús un motor d’explosió de gas pobre de 35 C.V. (cavalls) de potència, capaç d’extreure 1.900 litres d’aigua per minut, és a dir, més de cent seixanta mil metres cúbics d’aigua per hora. Deia la crònica de Sa Marjal: “Últimament don Joan Planas està instal·lant en Can Bonafús un motor molt superior als anteriors, perquè malgrat ser de gas pobre (ja li podrien dir ric!) Té la força de 25 cavalls i podrà treure 100 litres per minut i més de 1600 metres cúbics d’aigua per hora. Qui pega l’últim, pega més fort!”, deia en to jocós el vicari Parera en la seva crònica.
El “motor gran” al qual es refereix la crònica, molt bé podria tractar-se d’un motor de la marca Ruston, fabricat per l’empresa anglesa Ruston & Hornsby Ltd………
El citat article conclou amb un estudi que donava com a resultat que, “entre les 2.000 sínies, els 340 molins i els 55 motors d’explosió i elèctrics, s’extreien, cada dia, uns quatre-cents seixanta mil metres cúbics d’aigua que fertilitzaven les terres de cultiu de sa Pobla.”
Gràcies a la generosa aportació de Jacint Soberats Payeras, descendent de la família propietària del taller de ferreria i mecànica de “Can Cinto”, podem saber per les reparacions o instal·lacions de motors que es van realitzar en aquell taller, que l’any 1915 tenien un motor Antoni Xerret i don Miquel Planes. En els llibres de comptabilitat dels anys 1916-1917, ja apareixen molts clients propietaris d’un motor d’explosió en les seves finques, detallant-se en alguns casos de quina marca de motor es tracta.
Així, apareixen els clients de Can Cinto, propietaris d’un motor de la marca Rex: Tomeu Bennàssar, Joan Buines de na Mussola, Madò Xerrina, Pep Minyó. Té un motor marca Vellino, Tomeu Managuí, i són propietaris d’un motor de la marca Ruston: Joan de sa viuda Tianeta (que també tenia un motor elèctric), Biel Buines, Agustí Buines, Madò Xerrina (a més d’un Rex), Miquel de ca s’Àngel, i Martí Quec. A més en els referits tallers de Can Cinto, figuren una quarantena de propietaris de motors que van ser reparats en el referit taller.
Esment a part mereix el cas del motor Vellino, instal·lat pel taller de Can Cinto a la finca de Binissalem, propietat de Ramón Mateu, l’any 1927. Va ser tal l’expectació i curiositat que va despertar aquell motor, que el seu propietari, va remetre al taller una carta en aquests termes: “Amic Jacinto: el motiu d’escriure’t és que en escoltar el motor del nostre hort molts veïns venen a veure’l i hi ha alguns que desitgen instal·lar-ne un, però volen saber les dades del motor, el tub, la corretja, la centrífuga, escala…En una paraula els preus detallats cosa per cosa…»
El pressupost total de la instal·lació d’aquell motor Vellino a Binissalem, ascendia a 3.415 pessetes, sent el cost del motor de 2.000 pessetes. Les altres 1.415 pessetes, corresponien a la bomba extractora d’aigua, un tub, una corretja i altres accessoris.
Per la documentació de l’esmentat taller, consultada per Jacint Soberats, es dedueix que entre els primers motors que es van instal·lar a sa Pobla, els que tenien millor acceptació eren els Vellino, els Ruston, els Rex. Josman, Tità, Reor, Diter, Mavi.
Motors fabricats a sa Pobla
Més tard, a cavall entre els anys 1940-1950 es van fabricar, en diferents tallers de la localitat els motors Grif/Unión, a iniciativa de quatre mecànics, que van fundar l’associació “La Unió Industrial” (del que parlarem en un proper reportatge). També, altres tallers es van animar a fabricar els seus propis motors, com els Grau (Can Eixut), els Payeras (Can Pèl de mel), i Can Gelabert. Si bé aquests motors de fabricació local, van cedir davant altres marques de procedència nacional i estrangera, que s’anaven obrint camí en les dècades dels anys 50 i 60.
Motors que més es van instal·lar
D’aquests motors de fabricació nacional, Soberats conserva en els seus arxius fullets comercials que detallen les característiques d’aquests. Així, veiem com s’instal·laven els motors de les marques Diter, fabricats a Zafra (Badajoz), Guarch de Benicarló (Castelló), i altres.