Com afecta el canvi climàtic al relleu generacional de l’agricultura espanyola?
La manca de relleu generacional en l’agricultura occidental té impactes culturals, socioeconòmics i ambientals importants, com la degradació del paisatge, l’augment del risc d’incendis, la propagació de plagues incontrolades, la pèrdua de diversitat biocultural i, per tant, de coneixement ecològic local.
Per això, donar suport a la successió generacional és un dels nou objectius clau proposats per la Comissió Europea per guiar les propostes legislatives per a la futura política agrícola comuna (PAC).
Si bé la manca de relleu es presenta repetidament com un gran desafiament futur per a l’agricultura occidental, i específicament per a l’espanyola, hi ha pocs estudis que avaluïn les causes actuals del problema a gran escala. La investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Lucía Argüelles, liderarà el projecte de recerca Generational Replacement in Spanish Agriculture: Identifying Farm Desertion Hotspots (GRANGE) (en català: “Relleu generacional en l’agricultura espanyola: identificant àrees de deserció agrària”) que té com a objectiu avaluar els factors que desencadenen aquesta problemàtica, considerant de manera destacada el paper del canvi climàtic en aquest fenomen, segons ha informat la pròpia UOC.
“Comprendre les connexions entre els factors ecològics i socioeconòmics i el seu impacte en la renovació generacional o la successió agrícola és fonamental per dissenyar polítiques que puguin revertir aquesta dinàmica”, assenyala Argüelles.
El projecte vol entendre més bé la doble dinàmica entre canvi climàtic i relleu agrari: d’una banda, el canvi climàtic fa l’agricultura més difícil (almenys en alguns conreus i regions) i, d’una altra, el coneixement tradicional agrícola és crucial per adaptar els nostres sistemes agroalimentaris al canvi climàtic.
“GRANGE desenvoluparà índexs per mesurar la vulnerabilitat a l’abandó agrícola tenint en compte les diferències entre cultius. A més, identificarà els punts crítics de deserció agrícola en l’àmbit nacional, és a dir, àrees amb una vulnerabilitat alta d’experimentar abandonament de la terra i pèrdua de coneixements tradicionals”, explica aquesta experta en sistemes agroalimentaris i investigadora del grup Turba Lab de l’IN3 de la UOC.
El projecte pretén contribuir amb els seus resultats al disseny de polítiques innovadores i a diferent escala per abordar els desafiaments complexos als quals s’enfronta la pagesia per garantir el relleu generacional. Al mateix temps, vol augmentar la comprensió de les dinàmiques canviants i desafiadores dels sistemes agrícoles espanyols.
Fases del projecte
El projecte, finançat per La Caixa i amb una durada de dos anys, consta de tres fases. En primer lloc, mitjançant l’anàlisi de diversos estudis i del treball de camp a sis regions espanyoles, s’identificaran els factors que permeten l’adaptació i la renovació generacional. També es recopilaran dades quantitatives i espacials relacionades amb aquests factors.
En una segona fase, es generaran índexs per mesurar la vulnerabilitat a l’abandó agrícola, considerant diferències entre conreus. I en la tercera i última fase, es treballarà amb parts interessades nacionals i regionals per explorar polítiques i accions que puguin reduir aquesta vulnerabilitat.