De La Alberca al cim de la Sierra de Francia, una excursió per Salamanca
Les muntanyes sempre han estat espais carregats de misteri, espiritualitat i llegendes. La Peña de Francia, al sud de la província de Salamanca, n’és un exemple emblemàtic. Aquest cim de 1.727 metres, visible des de molts quilòmetres a la rodona, s’alça de manera imponent dins el Parc Natural de Las Batuecas – Sierra de Francia, i acull a la seva part més alta el santuari dedicat a la Mare de Déu de la Peña de Francia.
Aquesta vegada la nostra ruta és a fora de les Illes Balears. És una excursió que arranca a la localitat de La Alberca i acaba al cim més alt de la Sierra de Francia, molt per damunt qualsevol cim de les Illes Balears, que no assoleixen aquestes alçades.
La tradició explica que a mitjan segle XV un pelegrí francès anomenat Simón Vela va trobar, molt a prop de la cima, una petita imatge de la Mare de Déu amagada en una cavitat. Segons la crònica, la pròpia imatge li va encomanar aixecar-hi una església, origen del santuari que encara avui és lloc de devoció i pelegrinatge. Tot la zona compta amb una forta influència francesa arran d’una repoblació; d’aquí el nom de diversos topònims, com la mateixa Sierra, o l’arquitectura característica dels pobles del voltant.
La ruta més clàssica per pujar-hi comença a La Alberca, una localitat plena d’encant i de gran interès turístic. El punt de partida és l’Institut de Secundària Las Batuecas, des d’on ja trobem els senyals vermells i blancs del GR-10. El traçat segueix primer un bosc de pins i acompanya el curs de l’arroyo de Arrohuevos, que creuarem al primer quilòmetre i mig.
En aquest tram inicial el camí és planer i agradable, però a partir del quilòmetre 4, quan travessem el riu França, comença l’ascensió real.
La pujada a la Peña
En una ruta molt ben senyalitzata, el pendent es fa notar amb trams sostinguts de fort desnivell. El sender s’enfila per pinedes, passa per pistes forestals i enllaça amb un potent tallafocs. Molts caminants prefereixen evitar aquest tram i optar per la senda paral·lela, més suau i ombrívola, que fa ziga-zaga.
Més amunt, el camí es creua fins a tres vegades amb la carretera asfaltada que condueix al cim. A poc a poc el bosc es va aclarint i la roca guanya protagonisme. En l’últim tram, el camí empedrat del via crucis, flanquejat per creus de pedra, condueix fins al cim. Sovint aquí és possible observar cabres monteses, que fa uns anys varen estar a punt de desaparèixer.
El santuari i les vistes
A la part més alta hi ha el conjunt monumental format per l’església, el monestir dominic i la gruta on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu. També hi ha un mirador amb rellotge de sol que ofereix una panoràmica extraordinària de 360º: el massís de la Sierra de Béjar i Candelario, les Hurdes, les serres de Gredos i, més enllà, l’altiplà salmantí.
Els qui prefereixin fer un itinerari circular poden baixar pel Paso de los Lobos. El camí surt per darrere del monestir i descendeix fortament fins a un mirador i la carretera. Des d’aquí, en direcció sud, el sender ofereix bones vistes sobre el valle de Lera i arriba al Collado de los Puertitos, on hi ha un antic chozo. La pista en direcció sud-est condueix de nou a La Alberca.
Una excursió clàssica
L’itinerari des de La Alberca fins a la Peña de Francia té una distància d’uns 8,3 quilòmetres (només d’anada) i un desnivell acumulat considerable (uns 700 metres), però no presenta grans dificultats tècniques. Està ben senyalitzat i transcorre en tot moment per dins del Parc Natural i d’espais de la Xarxa Natura 2000.
Els caminants hi trobaran un recorregut complet: boscos de castanyers, roures i pins, trams de pedra amb història, vistes privilegiades i, a la cima, un santuari que continua sent punt de pelegrinatge i símbol de la Sierra de Francia.