L’Alzinar: Defensem la pagesia: Aturem el Mercosur

No al Mercosur.

Els acords comercials amb Mercosur  (Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Bolívia, a més d’estats associats com Xile, Colòmbia, Equador, Guyana, Panamà, Perú i Surinam, que participen en acords comercials preferencials), tal com ja hem comentat ben fort a edicions precedents, posen en un perill molt seriós a la pagesia illenca, al producte local i a la sobirania alimentària.

Els pagesos illencs no poden competir, de cap de les maneres, amb importacions sense les mateixes exigències socials, sanitàries ni ambientals.

Per al nostre benestar i la nostra salut, hem d’obligar, sigui com sigui, a l’entarimat de polítics que ens mal governen, amb sous astronòmics, en l’àmbit balear, estatal, i especialment europeu, a exigir als productes provinents de Mercosur, les mateixes exigències sanitàries que són exigides per aquestes contrades, al llarg de tota la seva producció.

Els productes agrícoles importats dels països del Mercosur tenen costos de producció molt més baixos, quan els productes mallorquins, indiscutiblement molt més  sans i saludables, compleixen estàndards completament molt més estrictes en matèria mediambiental i sanitària, sent molts els agricultors illencs que defensen la producció local per garantir la sostenibilitat i reduir la dependència d’importacions, amb tractorades i multitudinàries manifestacions.

Sembla que, els que ens comanden, volen acabar, d’una vegada per totes, amb el camp i la pagesia mallorquina, balear i estatal, entre d’altres. Algun dia, amb més temps i més espai, analitzarem els motius.

Competència deslleial per importants diferències normatives.

Els productes procedents del Mercosur (com carn, soja, sucre, entre molts d’altres) es produeixen amb estàndards mediambientals, sanitaris i laborals molt, però que molt, inferiors als exigits dins la Comunitat Econòmica Europea. Això implica costos de producció molt més baixos i, per tant, preus més competitius que poden desplaçar, i estan desplaçant ja, en aquests moments, als saborosos productes locals.

L’entrada, ja massiva, fa bastant de temps, d’aliments sud-americans està pressionant molt negativament els marges dels agricultors mallorquins, especialment els que treballen en agricultura ecològica, o explotacions familiars, que tenen costos molt més elevats per complir amb les rigoroses normatives europees, el que indubtablement afavoreix un model globalitzat, que prioritza el comerç internacional per sobre de la producció local, o de proximitat, debilitant la capacitat de Mallorca per garantir aliments, més sans, saludables, sostenibles i amb preus justos, accelerant, encara més, el tancament de petites explotacions, i agreujant, molt més, la forta crisi demogràfica del camp mallorquí.

“No hi ha felicitat sense acció, i és que per sortir del desànim,

 no hi ha cap fórmula millor que posar-se en marxa”.

(Francesc Miralles).

L‘Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans a la Mediterrània, es farà dissabte, dia 31.

Dissabte, dia 31 d’aquest mes, és la ja tradicional jornada de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots, pels drets humans a la Mediterrània, que al seu moment oportú, a finals de l’any passat, fou presentat pel Fons Mallorquí de Cooperació, el Consell de Mallorca i Amnistia Internacional, iniciativa que encén, cada any, punts estratègics del litoral i de l’interior de l’illa, reafirmant el compromís col·lectiu amb la defensa dels drets humans, de la dignitat i de l’acollida, com recull el manifest d’aquesta edició.

L’Encesa va començar a Mallorca l’any 2016, impulsada per un grup de docents de l’IES Marratxí, que volien recuperar la connexió visual entre les antigues torres de defensa. Aquell primer any, sense saber-ho, coincidí amb el IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i creador del sistema històric de senyals de fum i foc.

Amb el suport de la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX, la iniciativa va néixer amb voluntat de recreació històrica. Amb el temps, però, i davant les realitats migratòries del Mediterrani, l’Encesa ha esdevingut també un gest de reflexió i compromís humanitari: imaginar que la llum que s’alça des de cada talaia, entre elles la momentàniament (comprada pel Consell de Mallorca, a finals del 2022) encara tancada Torre Picada, del Port de Sóller, indica el camí cap a un port segur per a totes les persones que cerquen protecció. 

“No hi ha més que dues regles per escriure:

Tenir alguna cosa a dir, i dir-ho”.

(Oscar Wilde).

Seguiran apujant els preus dels habitatges durant el 2026?

Els principals portals immobiliaris estatals calcularen, a finals del 2025, que l’increment dels preus dels immobles venuts havia superat ja àmpliament el 15% anual. El mercat encadena ja tres anys seguits de pujades a un ritme frenètic, amb importants sobrevaloracions, per culpa de l’actual dèficit greu d’habitatge, i la poca oferta existent i, per descomptat, especialment a pràcticament nul interès dels polítics de torn, de cara a tan important tema per a la ciutadania, i molt especialment als joves que es volen emancipar, i no poden ni llogar un trist pis, i no parlem ja de comprar-ho.

Sembla que enguany el creixement de preus pot ser molt més moderat, que els anys precedents, centrant-se entre un quatre i un set per cent, mentre l’augment als pensionistes és només d’un 2,7%,  segons els polítics de torn, seguint la inflació mitjana (?).

“L’home és un poema teixit amb la boira de la matinada,

amb el color de les flors, amb el cant dels ocells,

amb l’udol del llop o el rugit del lleó.

L’home s’acabarà

quan s’acabi l’equilibri vital del planeta que el suporta.

L’home ha d’estimar i respectar a la Terra,

com estima i respecte a la seva mare”.

(Félix Rodríguez de la Fuente).