Deixant clar el polèmic tema de sa Pobla i la sortida a la mar. Una llegenda negra, encara viva.
L’escriptor i historiador Pere Perelló aporta documentació inèdita
L’arribada o no del terme municipal de sa Pobla a la mar, sempre ha estat un tema delicat a la histerografia poblera. Un tema contat i escrit amb diverses versions més bé equivocades, sense anar més enfora, des d’aquestes mateixes pàgines virtuals d’aquest mitjà de comunicació Fora Vila a través del reportatge publicat el passat 9 de juny de 1921. Afortunadament, als darrers anys s’han trobat a l’Arxiu Municipal de sa Pobla, documentació inèdita, que ens ha aidat a completar les peces del puzle que ens mancaven. Unes dades documentades que, molt satisfet de fer-ho, ens facilita l’escriptor i historiador, funcionari de l’Arxiu Municipal de sa Pobla, Pere Perelló i Payeres, i que reproduïm textualment.
Amillarament del 1862-63. Segons plànols de l’amillarament d’aquest any de 1862, sa Pobla arribava a la mar. Era a l’actual carretera entre el port d’Alcúdia i Arta, entre l’actual rotonda de l’ancora, (on hi havia una de les màquines a vapor de la dessecació anglesa) i el pont dels Anglesos.
Dia 4 d’octubre del 1879, el consistori pobler nomenava una comissió, per reunir-se amb el de Muro, per definir els límits de terres a la contrada de s’Albufera i de la mar. Dia 7 d’octubre, les dues comissions es varen reunir a la màquina del pont de Can Blau. De manera definitiva, el terme de sa Pobla renunciava o quedava exclòs d’arribar a la mar. El secretari pobler Pau Domenech va redactar l’acta. (signatura 101 de l’AMSP)
8 de juliol del 1884, el batle de sa Pobla Joan Serra, signa un document dirigit al Governador de les Illes Balears (signatura 200 de l’AMSP) digen que sa Pobla no ha de pagar unes taxes de vigilància a la badia d’Alcúdia, argumentant que sa Pobla (no linda con el mar). Que tota la vorera de mar contigua a s’Albufera pertany a Muro.
Els dies 17, 22 i 24 de maig de 1954, es varen dur a terme les reunions entre les respectives comissions dels ajuntaments d’Alcúdia, sa Pobla i Muro, per fixar definitivament la demarcació geogràfica dels seus termes municipals en els terrenys de s’Albufera, amb motiu de l’elaboració del mapa topogràfic nacional per part de l’Institut Geogràfic i Cadastral (IGC). Sa Pobla tenia pendent delimitar, amb Alcúdia, algunes fites a la zona d’Oriolet. Amb Muro tenia pendent delimitar a la zona de l’ermita/oratori de San Vicenç, cosa que varen fer aquells dies del 1954. En cap cas tractaren de si sa Pobla renunciava a la mar o no. Feia més de 75 anys que ja no teníem la mar, d’ençà de 1879.
A les III Jornades d’Estudis Locals de sa Pobla (2013), Manuel Espinosa i Francesca Serra, presentaren un treball molt interessant sobre les delimitacions dels termes de sa Pobla, Alcúdia i Muro, titulat Notes sobre la demarcació dels termes municipals d’Alcúdia, sa Pobla i Muro a la contrada de s’Albufera. Amb rigorositat investigadora diuen: “El 17 de maig de 1954, com estava previst, es van reunir les comissions dels tres municipis en la fita comuna denominada la volta d’Oriolet. Encapçalaven aquestes comissions els respectius batles: Josep Tous Lliteras, d’Alcúdia; Onofre Pons Martorell “Corme”, de sa Pobla; i José Marimon Perelló, de Muro. Els representants d’Alcúdia es varen absentar de la reunió, després de signar els corresponents documents de conformitat. Les comissions de Muro i sa Pobla van continuar efectuant el recorregut fins a completar un total de vuit fites; la línia que se segueix serà la que marca el límit entre aquests dos municipis. En l’últim punt situat en el lloc denominat ‘Claper d’en Miró’, comú als municipis de sa Pobla, Muro i Llubí, les comissions d’aquests municipis signen i segellen l’acta. La comissió de Llubí, també hi era present, encapçalada pel seu batle Joan Oliver Serra. Tots van estar d’acord a reconèixer com a bona la demarcació establerta i el topògraf en va elaborar el corresponent plànol o mapa.”
Com es pot veure, en cap moment parlaren ni tractaren de la sortida a la mar dels poblers. Feia molt de temps que l’havíem perdut. Però sí que va nàixer una llegenda negra que encara ara, perdura ben viva dins el cor dels poblers. Que aquest article serveixi per posar llum a una de les etapes més desconegudes de la nostra història i que des de molt de temps enrere ha sigut motiu d’infinitat de polèmiques.