L’Alzinar: Diada Illes Balears: Parlem de Tir de Passetja
El romaní a qui no en té, l’amor fa venir…
Amb unes bones gelades, avui divendres, acaba el febrer, el mes més curt de l’any.
I per Sant Valentí floreix el romaní, com diu la saviesa popular, i efectivament aquestes passades setmanes han estat florint, a tota pastilla, els nostres medicinals (bons per mitigar els maldecaps, les migranyes, i per a reforçar la memòria, entre moltes altres coses) i encisadors romanins (el romaní a qui no en té, l’amor fa venir, i a qui en té, l’hi fa fugir).
Avui, dissabte, Diada de les Illes Balears.
Avui, dissabte, dia 1 de març, si el temps ho permet, es celebrarà la Diada de les Illes Balears, per commemorar l’aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia i la constitució de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb l’organització d’un total de 298 activitats (235 a Mallorca, 41 a Menorca, 18 a Eivissa, i 4 a Formentera), organitzades per diverses entitats culturals i esportives, baix de la coordinació del Govern Balear on, com no podia ser d’altra manera, hi destaca la disputa de la competició de Tir de Passetja, puntuable pel Campionat de Mallorca, modalitat pilota, “Diada de les Illes Balears”, a més dels seus corresponents tallers de Tir de Fona, a partir de les deu del matí, a Ses Voltes, del Parc de Mar de Ciutat.
El 2014, amb l’organització de la XII Diada de les Illes Balears, fou el darrer any que les competicions foneres es disputaren dins l’emblemàtica Vall dels Tarongers, al Camp Municipal d’Esports Jaume Oliver i Sastre, inaugurat amb motiu de la disputa de la Primera Tirada Internacional Ciutat de Sóller, l’any 2011.
Com a foner, i promotor esportiu, vos recomano la vostra presència i participació, tant als tallers d’aprenentatge, on aprendreu a cordar la vostra passetja, o a les corresponents competicions. Segur que vos ho passareu bomba!
Una mica d’història fonera.
Avui en dia, que indiscutiblement ens trobem a l’era del “maquinisme” i de la IA (teòricament intel·ligència artificial, dirigida momentàniament per humans) que envaeix tots els estrats de la nostra societat, parlar de tir de fona, de bassetja, de passetja, o de mandró, pareix que sembla un poc fora de lloc, de nostàlgics…
Però Juli Cèsar a la seva “Història de les Gàl·lies” ja parlava dels foners com els caçadors més hàbils… I s’ha aconseguit, avui en dia, convertir aquella arma ofensiva –mortal de necessitat- amb una autèntica eina esportiva.
El foner, passatger, o bassetger balear, és la figura més representativa de l’esperit independent i combatiu dins l’alba de la història de les nostres Illes, i nombrosos autors clàssics al·ludeixen a la seva eficàcia com a combatent valerós, i a la punteria dels seus tirs fulminants.
Juliano, en la seva “Història de les Gàl·lies” referint-se als foners diu: “Foren els caçadors més hàbils en la modalitat de tir més delicada i que exigeix majors qualitats físiques: el tir amb fona”.
El tir de passetja avui en dia segueix més viu que mai, continua present a tots els racons de les nostres Illes, com fa vint-i-cinc o trenta segles, presentant aquesta harmonia entre el passat i el present.
Tot recomençà, però, en el Talaiot dels Racons, de Llubí, on el popular Biel Frontera es topà, i conversa llargament, amb un foner hivernat per aquelles contrades.
Després de la renyada inicial, pel fet que el tir de bassetja ja havia desaparegut quasi completament de les nostres Illes (només quedava alguna petita constància als llibres d’història), Biel Frontera i ells seus “brusquers” companys de curolles, portadors en la sang de la imatge altiva i orgullosa dels nostres avantpassats, tenint clares les seves arrels, volgueren reviscolar la imatge del foner, símbol de la llibertat i independència illenca.
Tot començà un calorós matí d’aquell ja tan llunyà diumenge dia 31 de juliol del 1977, dins el camp de futbol de Llubí, on un grup d’entusiastes, capitanejat per Gabriel Frontera, organitzà la primera tirada de bassetja de forma regulada i pràcticament oficialitzada. El llubiner Miquel Company fou el primer guanyador d’aquesta tirada oficial.
A partir d’aquí començà el llarg pelegrinatge per les Institucions: de Madrid a la Delegació de Govern, i de la Delegació de Govern a Madrid…, però fins que no hi va haver el traspàs de competències, després de recobrada l’Autonomia, no es pogué tirar endavant, no es pogué posar en marxa la Federació.
El primer reglament oficial fou presentat, al Monestir de la Real, de Ciutat, dia 27 d’agost del 1980, escrivint el pròleg l’historiador i bon amic Josep Mascaró i Passarius (E.P.R.).
L’actual Federació començà a donar les seves primeres passes dia 30 de setembre del 1984, després d’ésser aprovats els seus Estatuts per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, essent elegit el seu primer president i el seu primer Vice-President, càrrec ostentats, des d’aquell mateix moment, fins fa pràcticament 13 anys, per Mateu Cañellas i el solleric Pep Sanchis, respectivament, acompanyats a la Directiva pels històrics Miquel Sans (E.P.R.), Vicenç Palou, Joana-Maria Pou i Miquel Bestard, augmentant l’activitat i les llicències d’any en any…
La primavera començarà dia 20 de març.
Avui, dissabte, comencem el mes de març, tret de sortida de la primavera, tercer mes de l’actual calendari Gregorià, què té 31 dies, després dels 28 del febrer i els 30 del vinent abril.
Dins el primitiu calendari romà el març era el mes que obria l’any, fins a la instauració del calendari Julià en el que passà a ser el tercer mes, després dels actuals, gener i febrer. El seu nom derivà del llatí matrius (Mart el déu de la guerra, fill de Júpiter i de Juno).
És el mes de la terra, és el mes de l’amor, és el mes que comença l’enyorada primavera d’estiu, que enguany ens entrarà oficialment el dijous, dia 20 de març, a les 10-02’ hores, i acabarà a les 22-42’ hores del dia 21 de juny, dia del solstici i moment en què començarà oficialment l’estiu, segons els càlculs de l’Observatori Astronòmic Estatal; i a partir d’aquest moment, la vida en aquesta zona del planeta començarà a tenir més color i una essència molt especial, a pesar de l’autèntica i excessiva invasió turística que ens torna a esperar.
Ja hi tornem a ser: nou canvi d’horari!
Teòricament, el darrer diumenge d’aquest mes de març, dia 30, a les 2 de la matinada s’ha de retardar el rellotge a les 3.
Serà, definitivament, aquest el darrer canvi horari?
Com recordaran els nostres lectors el Parlament Europeu aprovà l’eliminació dels actuals canvis d’hora, proposat per la Comissió Europea, l’any passat, però, com què Spain is different!
Productes locals.
Són molts els que sovint es plantegen la disjuntiva de si, des del punt de vista ambiental, és més responsable menjar productes locals, tot i que no portin certificat ecològic, que productes certificats portats de l’altra part del món, ja que les grans superfícies amb el seu gran ventall d’opcions no ho posen gens fàcil.
Desgraciadament, ja ens hem acostumat que es pot menjar pràcticament qualsevol fruita en qualsevol moment de l’any, encara que vingui d’altres països o inclús altres continents, sense tenir en compte, com demostraren els investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, amb col·laboració amb el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat, que menjar fruita fora de temporada pot incrementar el risc de trastorns relacionats amb l’obesitat i el sobrepès; i que la fruita de proximitat és més beneficiosa per a la nostra salut. Els responsables serien uns compostos de les plantes anomenats polifenols.
Una altra recerca dels investigadors de la URV a la revista Scientific Reports explica el mecanisme pel qual la cirera i el raïm ajuden a modular la gana. L’estudi s’ha centrat en la leptina, una hormona segregada pel teixit adipós que redueix la sensació de gana quan s’ha ingerit prou aliment. Els investigadors han observat que aquest senyal que dona la leptina es produeix de forma diferent en funció de l’estació de l’any en què es consumeixen les fruites.
La fruita de temporada i de proximitat dona senyals que coincideixen amb les que necessita el rellotge molecular.
En canvi, la fruita d’altres llocs dona senyals que no encaixen amb les condicions reals del nostre entorn.
Millorar la nostra vida.
El millor consell per a millorar la nostra vida: fer una hora diari d’exercici (pels que comencen només 10 minuts, un quart d’hora, o vint minutets); beure dos litres d’aigua i tres tasses de té; menjar quatre fruites; sis minuts de riure i, de set a vuit hores de dormir diàries.
Segons el destacat especialista en medicina esportiva, doctor Bartomeu Marí: “l’augment del consum diari de fruits secs està associat amb un menor risc d’obesitat.
Augmentar el consum de nous per només la meitat d’una ració (14 grams) un dia està vinculat a l’augment de pes menor i un menor risc d’obesitat, d’acord amb un estudi observacional a llarg termini publicat a BMJ Nutrition, Prevention & Health.
La substitució d’aliments poc saludables, com ara carns processades o patates xips, amb la meitat d’una ració de fruits secs, pot ser una estratègia senzilla per evitar l’augment de pes gradual que sovint acompanya el procés d’envelliment.
Els fruits secs són alts en greixos insaturats saludables, vitamines, minerals i fibra, però també hem de tenir en compte que són alts en calories”.
Millorar la vida, segons Groucho Marx.
Groucho Marx va ser un comediant, escriptor i estrella de televisió nord-americana, un home de ment molt esmolada, precisa i ràpida que una vegada va dir que la televisió era molt educativa. “Cada vegada que algú l’encén”, va dir, “me’n vaig a una altra habitació a llegir un llibre”.
Vaig començar a ser lliure, quan vaig descobrir que,
la gàbia estava feta només de pensaments.
(Jesua Còria / psicòleg).