El centre de Mallorca; la Comuna de Lloret de Vistalegre
Avui caminarem fins al centre de Mallorca. De manera literal viatjarem al punt a on, pretesament, la geografia diu que hi resideix el melic de la balear major. El lloc que els andalusins coneguérem com a Benigalep, per passar a anomenar-se com a Manresa per l’origen dels colonitzadors arribats amb el repartiment. Com a Llorito va quedar batiat per influència eclesiàstica. És el Lloret de Vistalegre dels nostres dies. Serà també una trescada per unes terres que són el cor de la comarca del Pla i que encara conserven, mal que bé, una certa flaire a la Mallorca rural, agrícola i pagesa ara com ara en vies de desaparició.
La Comuna serà el terreny sobre el qual gravitarà l’itinerari, que abastarà des del nucli urbà fins als camps de conreu situats entorn del camí de Son Bauló. Tindrem un vertader museu etnològic a l’aire lliure per passar gust a les totes. El camí de Sa Font serà testimoni del retorn.
El punt de partida serà l’aturada de la línia 432 (Sineu – Algaida) del TIB situada al peu de la Costa des Pou. Hi ha alguns indicadors i senyals orientatius encara que seguint les instruccions no és difícil orientar-se. En la major part anirem per camins clars i amples. És pràcticament plana, amb un desnivell acumulat que no arriba als 200 metres. La caminada combina pistes amples, trams de sender estret. La part final discorrerà per carreteres secundàries el que implica la presència de trànsit rodat.
Un bon mapa us ajudarà a gaudir més intensament de la caminada. Afavorirà la vostra experiència i us podrà evitar alguna perduda accidental. No hi ha punts de proveïment d’aigua. El poble disposa de botigues i bars. Consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. Aconsellem no arriscar-se si s’anuncien condicions meteorològiques adverses. No és excessivament exigent. Sense pujades ni baixades dignes de tal nom. Per a tots els públics sempre sota un guiatge correcte i atent. A l’estiu les temperatures us han de fer pensar dues vegades abans de començar a caminar. Ideal com a matinal de primavera per admirar els colors de la natura despertant-se de la letargia hivernal. Hi ha una bona oferta per acabar peus davall taula al mateix poble o a qualsevol dels municipis veïnats.
Centre i bressol de Lloret
Pujarem pel carrer de la Costa del Pou deixant l’antiga pescateria a la dreta. Avui ha estat reaprofitada com a oficina de correus. Dalt hi trobarem el nucli històric de la població amb el temple sota l’advocació de la Verge de Loreto i al costat, la casa consistorial. Darrere tenim el convent i l’hort dels tarongers. Arribats a la plaça de l’església, ben davant la rectoria, veurem uns simpàtics ninots de ferro que semblen donar-nos el bon dia.
El pròxim cantó girarem a l’esquerra per enfilar el carrer Major en direcció cap a Ponent. Aquí apareix un entramat urbà traçat amb tiralínies per orientar les cases cap al sud-est. Els estrets carrers alineen cases que, tot i les diferències, tenen un cert aire de família que les arrela al Pla. Sortim de l’ombra de les cases i ens dirigim cap a una esvelta torre situada a l’esquerra. Es tracta del conegut com a Molí d’en Poleo o de Can Gomila, ja documentat l’any 1627. Amb el pròxim Molí de Can Beato (situat a 50 metres, al final del petit carreró situat davant) formava part d’un conjunt de fins a cinc molins fariners dedicats ha elaborat els cereals que es produïen en les terres veïnades. Funcionaren fins al primer quart del segle XX. A poc més de dos-cents metres arribarem a la densa garriga que ens anuncia l’entrada en les terres comunals.
Comuna de Lloret
Com ens informa el cartell situat al costat de l’entrada, entrem en un espai comunal dels més antics de Mallorca. Ja documentat l’any 1395, les terres són de propietat municipal des del 1767. Agafarem el camí que surt a la dreta que aviat es transformarà en una ampla i còmoda pista forestal que s’endinsa en l’espai comunal en imperceptible descens. La seguirem per uns 500 metres sota la protecció dels pins que conformen la capa superior de la garriga mediterrània. Arribats a una cruïlla agafarem cap a l’esquerra i, mirant a migjorn, seguirem unes passes més fins a confluir amb una altra via. En aquesta ocasió tombarem a la dreta i, de mica en mica, abandonarem la protecció dels arbres per penetrar en una espaiosa clariana. A una cruïlla tornarem a agafar cap a la dreta per avançar en direcció a un portell obert en la carretera de Lloret al llogaret de Ruberts. A pocs metres, girarem a l’esquerra i seguirem el clar viarany que continua paral·lel a l’asfalt. En un moment s’internarà en el bosc situat a l’esquerra. Som a una zona amb vegetació més densa. El camí girarà suaument cap a l’esquerra fins a arribar a un portell que dona al Camí del Ras. L’ignorarem i agafarem la senda que s’endinsa de nou en l’arbreda fins a pegar, altra vegada, al Camí del Ras. Novament, caminarem pel tirany obert en la garriga. A pocs metres intuirem un carrerany que s’interna. L’hem de seguir i, a pocs passos trobarem una trinxera oberta en la roca.
La Cova d’en Dainat i el Melic de Mallorca
Es tracta d’una tomba i sepulcre datat entre el 1700 i el 1100 aC. Entre les nombroses restes arqueològiques aquesta és una de les millor conservades tot i estar molt modificada en èpoques posteriors. Es pot entrar fins a la seva cambra funerària excavada en la roca.
Retornarem al camí principal i seguirem cap a llevant fins a arribar a la cruïlla a on ja hem estat a l’anada. Girem a la dreta i hem d’estar atents a partir d’ara. A l’esquerra veureu un caminal obert que condueix a un petit monòlit situat a l’ombra d’uns pins joves i acompanyat per dos bancs de fusta. Una placa de pedra ens indica que som al Centre de Mallorca. Segons sembla l’ajuntament va fer una petició al Centre Nacional d’Informació Geogràfica (Ministeri de Foment) el 2005 que va determinar que aquest punt és l’epicentre de la nostra illa. Si no és veritat està ben trobat!
Reprendrem el camí per tornar, per tercera vegada i no serà la darrera, a desembocar al camí del Ras. Continuem pel camí i desembocarem a un botador que superarem per arribar a una àrea recreativa i d’esbarjo a veïnat del Poliesportiu. Tornarem a l’asfalt pocs metres abans del Cementiri Municipal i continuarem caminant fins a arribar a una cruïlla amb una aturada del TIB i un punt verd.
Camí de Son Bauló
Just a la intersecció podrem admirar un exemple d’una batedora fabricada per una empresa radicada a Lloret. Es tracta d’una màquina dissenyada i fabricada a Lloret per part de Domingo Fontiroig i Gabriel Prohens. De la unió de les primeres síl·labes dels noms va sortir la denominació comercial DO-GA. Es fabricaren algunes desenes entre els anys 50 i 60 del segle passat.
Les nostres passes ara no deixaran l’asfalt d’aquesta carretereta. A l’esquerra ens sortiran les cases de Son Boló que, segons alguns estudiosos es corresponen a l’antiga alqueria islàmica Benigalep que dona origen a l’actual població. Anem transitant per un conjunt de camps de conreu que ens endinsen dins la tradició agrícola de la població. A l’esquerra podrem endevinar les formes de la Serra de Llevant alçant-se per damunt dels sembrats d’es Pla. A l’esquerra les extensions de Els Castellassos amb l’edificació de Sa Casa Nova. Després d’una volta a l’esquerra amb una solitària alzina iniciarem la baixada cap a un camí que corre en direcció cap al nord-est.
Pel camí de Sa Font
Seguim ara el camí vell de Sineu a Algaida en baixada. Veurem a la dreta un molí situat damunt el turó de Son Daviu. Les cames ens atracaran a un indret extremadament valuós. El Pou de Sa Font Figuera figura molt encertadament com un dels elements més valuosos del patrimoni llorità. Parlem de la canalització d’una surgència que desaigua en un pou d’uns tres metres de profunditat. Aquest està fet en pedra i té una secció circular amb una petita capelleta. Dues enormes piques obrades en pedra son testimoni de l’ús principal de la seva aigua. Abeurar els ramats i bísties usuàries de la vella via de comunicació.
Retornats a l’activitat continuaren una mica fins a arribar al Camí de Sa Font. Aquest gira a l’esquerra i serpenteja entre tanques curosament sembrades, casetes de rotes i restes d’enginyeria hidràulica tradicional en forma de pous i sínies. Arribats a les cases una costa suposarà el darrer esforç abans d’arribar al punt de partida.
Temps aproximat unes tres hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Pla de Mallorca Editorial ALPINA Nord
Web Ajuntament de Lloret de Vistalegre
