Ara llegint
L’Alzinar: El cervell no sap distingir entre les coses certes i les imaginades

L’Alzinar: El cervell no sap distingir entre les coses certes i les imaginades

Tot èxit important és producte d’esforç, paciència, constància i temps.

(Jo mateix).

Es torna a atracar la gota freda.

Dijous horabaixa, a l’hora de dissenyar aquestes desbaratades línies de l’Alzinar, eren ja 158 les persones mortes, ara ja més de 200, per la DANA, la majoria a València, que en aquests moments, sembla, que ja es dirigeix cap a ca nostra (especialment a Mallorca i Menorca), emperò amb una mica menys d’intensitat.

Vists els desastres, i la manca de previsió dels responsables de torn valencians, podem catalogar aquesta desafortunada gota freda (DANA), com la pitjor del segle, per tot allà on passa, tant a València, Andalusia, Castelló…

A Mallorca i Menorca ens trobem ja en alerta taronja, i per això des del “Fora Vila”,  demanem amb força, als nostres lectors, la màxima prudència aquests dies, i recordar que teòricament dins casa nostra ens trobem molt bé, no juguem amb la sort (amb la que, tanmateix, no hi crec) i esperem que no es reprodueixin els tràgics moments viscuts recentment a València i Castella – La Manxa.

Bon cap de setmana, amics lectors, i que tot quedi amb el que diu el tradicionari popular mallorquí:  “Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals”.

Novembre.

Ahir mateix començà el mes de novembre, a pesar que els rosers, romanins, hipèrics, margalideres, lavanda… estiguin encara en plena floració.

És aquest l’onzè mes de l’any dins el calendari gregorià i té 30 dies, enguany ja només amb quatre diumenges.

El nom li ve d’haver estat el novè mes del calendari romà.

Mes consagrat a la Deessa Diana, dins el que la Natura canvia completament de color i els arbres es despullen.

Estem, des d’ahir, a les 13-47’, en Lluna Nova, que durarà fins al vinent dissabte, dia 9, a les 6-55’, que entrarem en Quart Creixent.

El dilluns de Tots Sants, és a dir, avui, dissabte, dia 2, commemoració dels morts, segons la tradició, era la data idònia per començar les matances a Mallorca.

Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals. (FOTO: Joan Oliver).

És temps de…

Rosaris encarabassats i ensucrats, amb massapà, fruites confitades i una gran patena de carabassa penjant al centre (que bons!, per tradició, els solia regalar per Tots Sants als jovençans el padrí o la padrina jove, o de fons); i desgraciadament festes forasteres importades, com Halloween amb disfresses i el “truco-trato” (cultura celta), bunyols, matances de porcs, cercar esclata-sangs, panellets d’ametlla, cereals sembrats, cames roges salvatges per fer unes bones sopes (i més ara que ja hi podem afegir dues grapades de saborosos esclata-sangs), verdet per a les voreres i llocs humits, temporals a la mar, i recentment també a la terra, temps de tallar llenya, ja que teòricament s’atraca el fred.

Diuen que la fusta tallada en quart minvant dura moltíssim d’anys.

S’han de guardar les llavors per sembrar dins paper d’estrassa. Ahir el matí, per cert, vaig fer la gran triadella del que vull sembrar enguany.

A pesar que la gent associa els bunyols a les Verges, tradicionalment han estat lligats a la Festa de Tots Sants, menjats amb confitura de codony, confitura de raïm, sucre, o mel de garrover, forta de gust i de color (una de les poques, mono florals de la nostra illa), també pròpia d’aquestes dates.

Encara que no passa de temps (és encara un poc prest) ja podem començar a podar els ametllers (desembre a febrer), avellaners (desembre a març), figueres (desembre a març), garrovers (desembre a març), magraners (a partir de finals de novembre), melicotoners (desembre a març), albercoquers (desembre a març), noguers (octubre i novembre), caquis (desembre a març), pereres (desembre a març), i pruneres (agost a novembre).

No és massa bon temps per empeltar, a causa de les temperatures i vents.

És bon temps per donar compost i per començar a trasplantar els arbres joves.

Les tomatigueres ens segueixen oferint els seus saborosos, nutrients i vitaminants fruits. (FOTO: Joan Oliver).

És temps de collir.

Era tradició, enguany sembla que no, dins la Serra de Tramuntana (per la poca producció, pràcticament nul·la), per aquestes dates collir olives per salar i trencar, i per començar a dur a la tafona per fer oli; collir murtons, alls tendres, bledes, bròquils o colfloris, albergínies, carxofes, mongetes, mongetes llargues, pebres, pebres de banyeta, cols de tots els tipus, enciams, escarola, espinacs, codonys, kiwis, llimones, les primeres clementines, aranges, poncíns o poncems, figues de moro, moniatos (estem a punt de collir els primers), naps, pastanagues, porros, raves, ravenets, remolatxa, carabasses, patates, cebes, julivert, cames roges, cacauets, fonoll, api, magranes, caquis, el darrer raïm, els darrers melons (ahir en vàrem menjar un de s’olivar, ben dolç), pomes, nesples, arboces, aglans dolços, nous i castanyes, a pesar que no n’hi hagi moltes per aquestes contrades, són delicioses per menjar per Tots Sants, tant crues com torrades, i de moment, (com cada any) encara tomàtigues i tomàtigues de ramellet.

I els apicultors, la mel de Tots Sants, què és molt bona, forta de gust i fosca de color.

És temps d’olorar les precioses flors de la tardor, o primavera d’hivern. (FOTO: Joan Oliver).

És temps de sembrar:

Alls tendres, bròquils o colfloris, cebes tendres, cols, enciams (totes les varietats), escarola, endívies, faves (en quart creixent), pèsols, raves i ravenets, codonys, atzeroles, estaques de figuera i cítrics, maduixes (freses), patates i castanyes.

Rosers, liles, tulipes, narcisos, begònies, llavors de xicarandana (bastant sensibles a les gelades), heures i enfiladisses per esqueix (solen aferrar totes).

La magrana, meravellosa fruita, amb un superpotencial d’antioxidants. (FOTO: Joan Oliver).

L’herba protegeix la terra.

Ja basta de dir bajanades, estic cansat de sentir-ne!

L’herba sense tallar, manté la terra a 19,5 graus centígrads, a l’estiu.

Una herba tallada a 10 centímetres, manté la temperatura de la terra a 24,5°C

La terra buida, en ple estiu, arriba a una temperatura de més de 40 °C.

És important fer visible aquest coneixement a tothom.

És important conèixer certes dades, per no caure en la crítica fàcil als bons pagesos.

I recordar, que en hivern, és exactament el mateix efecte, però a la inversa, amb el fred. Ho podeu comprovar, vosaltres mateixos, amb un simple termòmetre.

Les tàperes no són altra cosa que els botons florals de la taperera, uns botons mengívols i saborosos. (FOTO: Juanjo Caballero).

Taperera florida.

Els poetes eivissencs Isidor Macabich i Marià Villangómez, entre molts d’altres, se n’han fet ressò de les precioses tapereres florides.

Macabich ens descriu aquesta florida taperera blanca com «un armis de neu», en el poema Eivissenca:

«Aqueix vell mur, ressec de temps enrere,
riu ara, endiumenjat de taperera,
com si un armis de neu hi hagués florit,
i amb un clapeix de porpra florejada,
que un antic jardiner hi té arrelada,
i es folga que la mirin fit a fit».

Indiscutiblement, al seu moment, les flors pomposes i estrambòtiques d’una taperera florida (sempre les flors s’obrin quan deixa de donar-los el sol), causa admiració quan la mires atentament.

El cervell no distingeix entre les coses certes i les imaginades.

Com tots sabem perfectament, el teu cervellot i el teu cos no distingeixen entre allò que és real o imaginat.

Cadascú de noltros crea la seva pròpia realitat.

Si et mires al mirall i et veus com el millor, com un superheroi o heroïna, llavors et sentiràs així, i actuaràs d’acord amb aquest pensament, i és molt probable que els teus resultats siguin els que esperes, en qualsevol aspecte de la teva vida, de la teva existència.

Al contrari, si et deixes dur per les teves creences limitants, imposades sempre per altres, els teus bloquejos mentals, o les pors del passat, o si poses totes aquestes pedres dins la teva motxilla, els teus resultats seran llastimosos.

A tu et toca decidir, com vols ser i com vols viure, i crear la teva realitat!

No xerris mai en negatiu; no pensis mai en negatiu; no avancis mai el fracàs; i, especialment, no tinguis mai por de res.

Vigila i cuida les reaccions del teu cervell, fins i tot dels teus somnis, nit i dia.

No et queixis de res; no t’enfadis amb ningú, i si ho fas, fes-ho amb pau i amor al teu cor, sense aquesta cara negativa.

I com deia, i recalcava, Isa Pascual, parlant de medicina energètica natural (res a veure amb la medicina oficial), a l’entretinguda i interessant entrevista d’Antonio Salazar, de més d’una hora de durada, transmesa en directe per internet, dilluns d’aquesta mateixa setmana, és molt important tenir al cap, i repetir interiorment (sempre interiorment, i no amb veu forta), i constantment i amb intensitat, davant aquests estats, aquest potent mantra: “No m’importa res el que pensis de jo”.

“El metge del futur no donarà medicaments, farà que els seus pacients s’interessin per la cura de l’estructura humana: la dieta, la causa i la prevenció de les malalties.”

(Thomas Alva Edison – Inventor i home de negocis – 1847/1931).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt