El Dimecres de Cendra obri la porta a un temps de penitència i contenció
Després dels excessos i la disbauxa del Carnestoltes del darrer cap de setmana, el calendari litúrgic gira sobtadament cap a la contenció. El Dimecres de Cendra marca l’inici de la Quaresma, un període de quaranta dies dedicat a la reflexió, la penitència i la preparació espiritual abans de Pasqua. Enguany, aquesta jornada s’escau el 18 de febrer, una data variable que depèn del cicle lunar que fixa la celebració pasqual.
La Quaresma comença quaranta-sis dies abans de Pasqua, encara que només se’n compten quaranta, ja que els diumenges —considerats dies festius— en queden exclosos. Aquesta estructura, consolidada a partir del segle IV, explica per què el temps quaresmal s’estén al llarg de set setmanes.
L’inici en dimecres respon precisament a aquesta excepció dominical: el dejuni no es practicava el dia del Senyor i es va considerar adient avançar-ne el començament.
De la festa a la penitència
En l’imaginari popular, el Dimecres de Cendra simbolitza el final definitiu del Carnestoltes. L’enterrament de la sardina, present en nombroses poblacions, escenifica el pas d’una setmana de permissivitat —iniciada amb el Dijous Gras o Llarder— cap a un temps de moderació. És el moment en què la cultura festiva deixa lloc a una atmosfera més recollida, marcada tradicionalment per la sobrietat.
Aquest contrast entre excés i abstinència ha estat, durant segles, una de les expressions més visibles del calendari cristià. En societats fortament regulades pel poder eclesiàstic, el compliment de les normes quaresmals era generalitzat: dejunis estrictes, prohibició de menjar carn, limitació d’espectacles i una vida social més continguda.
A la pagesia mallorquina, per exemple, el primer vespre de Quaresma les olles es netejaven a consciència per eliminar qualsevol rastre de saïm o greix animal, símbol d’un canvi radical d’hàbits i de la feina ben feta.
La cendra, símbol antic
El nom mateix del dia prové del llatí dies cinerum, i fa referència al ritu central de la jornada: la imposició de la cendra. Instituïda formalment cap al segle X, aquesta cerimònia té arrels molt més antigues. Ja en la tradició jueva, les persones que cercaven el perdó o expressaven penediment es cobrien amb cendra com a signe d’humilitat i conversió.
Actualment, durant la celebració litúrgica, el sacerdot traça una creu al front dels fidels —o, en alguns llocs, a les mans— mentre pronuncia fórmules que recorden la fragilitat humana: “Recorda que ets pols i a la pols tornaràs” o bé “Converteix-te i creu en l’Evangeli”. La cendra, obtinguda tradicionalment de la cremació dels rams beneïts el Diumenge de Rams de l’any anterior, simbolitza la caducitat de la vida i la necessitat de renovació interior.
En els primers segles del cristianisme, aquest ritu tenia un caràcter més restrictiu: només s’imposava als pecadors públics que iniciaven un procés penitencial i que eren reconciliats el Dijous Sant. Amb el temps, la pràctica es va estendre a tota la comunitat creient, convertint-se en un gest col·lectiu d’introspecció.
La Vella Quaresma, calendari popular
Paral·lelament al significat religiós, la cultura popular ha mantingut representacions pròpies del temps quaresmal. Una de les més conegudes és la Jaia Corema, una figura d’aspecte auster amb set cames que funcionen com un calendari simbòlic. Cada setmana se n’elimina una, marcant el camí fins a la Setmana Santa.
Aquesta tradició, que havia anat perdent presència, viu avui una certa recuperació, especialment en l’àmbit escolar, més com a element patrimonial i pedagògic que no estrictament religiós.
Un temps reinterpretat
Si durant segles la Quaresma fou un període de normes estrictes i vigilades socialment, avui s’ha transformat en un espai més personal. El dejuni i les abstinències han deixat pas, en molts casos, a una vivència interior basada en la reflexió i la revisió vital.
Malgrat els canvis socials i la progressiva secularització, el Dimecres de Cendra continua marcant un punt d’inflexió simbòlic dins l’any: el record que, després de la festa, arriba el temps de mirar endins i preparar-se per a la celebració central del calendari cristià, la Pasqua. I, a partir d’aquesta jornada, es fa camí cap a la llum primaveral del dia que es commemora la ressurrecció de Jesús.
Foto: Bisbat de Mallorca.