El Fons Mallorquí adapta la seva intervenció al Congo davant la inestabilitat armada
El Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació manté actiu un projecte d’accés a l’aigua potable a l’est de la República Democràtica del Congo, una de les zones més inestables del continent africà, marcada per desplaçaments massius i per la lluita pel control de recursos minerals.
La intervenció actual es desenvolupa a Uvira, al Kivu Sud, on es treballa per rehabilitar un pou existent que havia deixat de funcionar. L’objectiu és garantir un punt estable de subministrament per a prop de 1.900 persones que viuen en un campament de persones desplaçades.
Però aquest no és el primer projecte que el Fons impulsa a la zona. Anteriorment, l’entitat havia finançat, de la mà de Kal Melanina i la seva contraparte local, una intervenció en un campament del Kivu Nord que acollia unes 27.000 persones. Allà, el subministrament es feia mitjançant tancs d’aigua potable distribuïts regularment.
Aquell campament va ser bombardejat.
“La situació va canviar completament”, explica Francesca Campana, tècnica del projecte. “Moltes persones es varen veure obligades a fugir novament. En contextos com aquest, la realitat és extremadament fràgil i qualsevol avanç pot veure’s truncat d’un dia per l’altre.”
De l’emergència a la sostenibilitat
El projecte actual aposta per una solució més estable que el repartiment puntual d’aigua. “Subministrar tancs és imprescindible en emergència, però rehabilitar un pou vol dir garantir accés continuat. Vol dir que hi hagi aigua cada dia”, detalla Campana.
A més de la infraestructura, el projecte inclou accions de sensibilització sobre higiene i ús correcte de l’aigua per prevenir malalties, especialment en entorns amb risc elevat d’epidèmies. La coordinació amb altres actors humanitaris permet evitar duplicitats i assegurar que el servei sigui constant.
“En un campament de persones desplaçades no hi ha estructures sòlides. Tot és provisional. Per això és tan important qualsevol infraestructura que aporti estabilitat”, subratlla la tècnica.
L’impacte del conflicte
La zona d’Uvira també ha patit l’escalada del conflicte armat a l’est del país. L’avenç del grup armat M23 va provocar una ocupació temporal de la ciutat i va obligar a aturar les feines durant unes setmanes.
“Vàrem fer una pausa per seguretat. No tenia sentit posar en risc l’equip ni la comunitat”, explica Campana. “En cooperació, especialment en contextos de conflicte, la flexibilitat no és una opció, és una necessitat.”
Amb una situació més estabilitzada, el projecte es preveu reprendre. Però la incertesa continua sent una constant.
Cooperació municipalista
Mantenir projectes actius en entorns de guerra no és habitual. Moltes organitzacions es veuen obligades a abandonar temporalment el terreny. El model de cooperació municipalista, però, aposta per sostenir el vincle.
“És precisament quan el context empitjora que la població necessita més suport”, defensa Campana. “Si totes les entitats se’n van, qui queda al costat de la gent?”
La tècnica també posa el focus en la dimensió global del conflicte: “Moltes vegades aquestes guerres tenen a veure amb la lluita pel control de recursos minerals que després formen part de productes que consumim a Europa. No podem desentendre’ns d’aquesta realitat.”
El projecte es desenvolupa a través d’organitzacions locals que coneixen el territori i mantenen el contacte directe amb la comunitat. El Fons Mallorquí aporta el finançament, però la implementació recau en els equips sobre el terreny.
“Són les entitats locals les que detecten les necessitats reals. Sense aquesta relació de confiança, no es podria fer feina”, afirma Campana.
Especialment rellevant és la participació de dones i persones desplaçades en els espais de seguiment del projecte. “Hem de posar el focus en aquelles persones que tenen més barreres: dones, infants, persones grans. Escoltar-les és imprescindible per fer intervencions útils i respectuoses.”
No deixar ningú enrere
Malgrat les pauses obligades, el compromís es manté. El contacte amb l’entitat local és constant i la planificació s’adapta als canvis sobre el terreny.
“Els projectes són vius. Quan els escrius, la realitat ja està canviant”, reflexiona Campana. “Per això treballam amb comunicació permanent i capacitat d’adaptació.”
El missatge final és clar: “Una comunitat es mesura per la seva capacitat de no deixar ningú enrere. No podem avançar com a humanitat si ignoram les situacions de conflicte. Cooperar també és assumir aquesta responsabilitat.”