El llarg i complicat procés de construcció de l’Ajuntament de Sa Pobla (i II)

Més problemes

 Com queda vist, molt va costar la construcció de l’estructura exterior del edifici, i atès que l’Ajuntamentdisposavad’escassos recursos econòmics, segons es desprèndelsdocumentsexistents en elsarxius, es demoraven en el pagament del deutecontretamb el mestred’obresBauzà , el qual, sense pensar-s’hoduesvegades, es va presentar davant el Superintendente a exposar-li el cas. Aquell va passar una ordre escrita alsregidorsordenant-los que en el termini de tres diesfessin efectiva la sevadeuteamb el constructor, per importd’una mica més de 30 lliures, “ja que altramenthaurien de pagar-s’ho de la sevabutxaca.”Malgrat aquella contundentordre de la superioritat, no només no la van complirsinó que a el cap de quatremesos encara persistia el deuteamb el constructor. Davanttantsproblemes, elsregidors de torn, que al maig de 1820 encara no podienutilitzar la Sala nova, van arribar a plantejar restaurar la vella, del que van desistir considerant que allò seria gastar diners en va. Ambmillorcriteri, van decidir posar a la venda el vellimmoble i invertir l’import de la venda en la finalització de les obres d’elnouedifici. La idea va ser exposada a la superioritat i amb data 21 de juliol de 1820, la Diputació Provincial va aprovar aquella resolució, i dia 5 d’agostd’elmateixany es van publicar les bases i condicions per treure a concurs la concessió de les obres. L’endemàpassatd’haver-se publicat el plec de condicions, les obres van ser adjudicades al mestreFeliu Ballester Buades, natural de Campanet i veí de saPobla, per valor de 2475 lliures.

Venda de la vella casa

   Començades les obres de l’interior de la Quartera, l’Ajuntament va comprar a un tal Sebastià Palmer, de Palma, una remesa de bigues de pi per valor d’una lliura i dos sous cada una per substituir les bigues per sostenir la teulada que s’havien tornat inservibles durant el llarg temps que van estar paralitzades les obres.

    El primer de febrer de 1822, amb les obres al 50 per cent realitzades i sense fons per continuar es decidí sol·licitar permís a la Diputació Provincial per vendre la Sala antiga, que es va posar a pública subhasta. Mentre s’allargaven els tràmits burocràtics augmentava el deute contret amb el mestre d’obres Feliu Ballester, que reiteradament reclamava li fos feta efectiva. Davant d’aquesta situació, i mentre s’esperava l’autorització de la Diputació per vendre l’edifici vell, es va acordar el pagament amb els fons públics de dues-centes lliures a compte de la tercera fase de les obres al mestre Feliu i de 33 lliures a Sebastià Palmer pels trenta taulons de pi que encara estaven pendents de pagament.

   Obtingut el permís de la Diputació amb data 13 de maig del mateix any 1822, es va convocar la pública subhasta de les velles dependències municipals (Cúria i Sala) que van ser adjudicades al mateix constructor Feliu Ballester per l’import de 204 lliures. Les dependències adjacents (presó i botiga) van ser adjudicades a Jordi Perelló per la quantitat de 301 lliures. Gràcies a aquelles operacions de venda les obres del nou edifici van poder seguir a bon ritme i, malgrat que encara no estigués acabada la Sala Capitular, el 26 de juliol de 1822, els consellers, després de deu anys de problemes, van tenir la satisfacció de poder celebrar en el nou edifici la seva primera sessió plenària.

   Davant la continuada insistència del constructor Feliu Ballester, reclamant el que se li devia per poder continuar l’obra, l’Ajuntament va resoldre que se li abonessin 150 lliures a compte. Al cap de dos mesos les obres de paleta estaven tan avançades, que el fuster Pep Hizern ja tenia llestes les taules i dos passamans i col·locades les prestatgeries. Es van pagar al constructor Ballester 478 lliures per a l’acabat del segon terç de les obres i a compte de l’última fase. També es van pagar al fuster 26 lliures i 10 sous pels treballs realitzats. Per poder fer front als deutes acumulats es van subhastar els vells edificis de la Cúria, Sala, presó i botiga, que van ser adjudicades al fuster Josef Hizern.

Explica el vicari Parera, en l’últim dels seus articles dedicats a la construcció de la nova Casa Consistorial, que el dia primer de desembre de 1923, amb les obres per fi acabades, “amb motiu d’haver recobrat la seva llibertat el rei Ferran VII i per obsequiar una columna que recorria Mallorca per pacificar els pobles, es va acordar celebrar un gran refresc i un suculent menjar, es va procedir a la il·luminació de la Casa Consistorial i dels carrers de la població i s’organitzà un ball de pagès a la Quartera Nova “.

Darrera reforma

   Els arcs o portals laterals de les dues façanes; principal i posterior, que juntament amb els portals centrals d’estil barroc, donaven a l’edifici forma d’arc triomfal, van ser tapiats per allà la dècada de 1870, com es pot apreciar a la fotografia retrospectiva que il·lustra aquest reportatge i així va quedar la façana principal i posterior fins que entre 1987 i 1890, es va reformar l’edifici en les seves dependències interiors donant-los un aire de més modernitat. Així mateix van ser oberts de nou i envidrats els quatre arcs per a dotar el vestíbul de major lluminositat natural.