El mes de les dones, també a sa Pobla
Baix l’anunciat “Les dones també escrivim la història!”, l’Ajuntament de sa Pobla ha programat una sèrie d’actes i activitats encaminats a reivindicar el paper fonamental de les dones en la història, la cultura i la societat. Actes i activitats que tindran el seu desenvolupament entre els dies 4 al 20 d’aquest mes de març, i que es poden consultar a la seva pàgina web. https://www.sapobla.cat/
A la portada del programa dels actes i activitats, que reproduïm, hi figura el dibuix d’un llibre obert, en una de quines pàgines hi figuren el nom de sis dones que d’una manera o l’altra -o no- han tingut algun lligam amb sa Pobla -totes en temps passats-. Dones que, sí, han escrit la història, la seva o la que li han contat els llibres i els arxius que han tingut a bé consultar.
Les dones que es recordaren aquests pròxims dies a sa Pobla, a través dels distints actes i activitats que es desenvoluparan, són: Antònia Buades, Francesca Serra de Gaieta, Dorotea Bate, Aurora Picornell, Margalida Jofre i Emília Sureda.
De cada una d’elles, a l’esmentat programa se’n fa una breu pinzellada podrien dir biogràfica, principalment dels seus mèrits, en un sentit o l’altre. Elles són:
Antònia Buades Pagesa, folklorista i cantadora Sa Pobla 1911 – Palma 2007 Dona pagesa, enormement feinera. Activista de la cultura popular i folklorista que va potenciar la investigació de cançons de feina pràcticament oblidades. Guanyadora nombrosos concursos de cançons a Mallorca i a la península.
Francesca Serra de Gaieta i Serra de Marina Benefactora social Sa Pobla (1817 – 1902) Fundadora de l’escola de nines regentada per la congregació franciscana entre els anys 1870 i 1879, que es dedicaren a l’ensenyament de les nines i a la cura dels malalts i dels pobres i que ella finançà i a la que sempre protegí. La coneixem com l’escola Sant Francesc d’Assís.
Dorothea Bate Paleontòloga, ornitòloga, geòloga Gal·les, 1878. La caçadora de fòssils que va descobrir el Myotragus Balearicus en una cova a Capdepera el 1909.
Aurora Picornell Activista, política i sindicalista Palma 1912 – Porreres 1937 Membre d’una coneguda família comunista del Molinar, fou una de les principals dirigents del Partit Comunista d’Espanya -PCE- a Mallorca durant la II República (19311936). Durant la Guerra Civil va ser detinguda i traslladada a la presó de dones, el 5 de gener de 1937 va ser afusellada al cementiri de Porreres, amb tres dones més, Catalina Flaquer, Antònia Pasqual Flaquer i Maria Pasqual Flaquer.
Margalida Jofre Andratx (1905 – 1965) Margalida Jofre, una dona excepcional que va poder accedir a l’educació tot i ser sorda, gràcies a pertànyer a una família adinerada, però ella no va aturar fins que persones sordes, que no tenien la mateixa sort, poguessin tenir un espai on comunicar-se, aprendre la llengua de signes i rompre la barrera del silenci. Va ser la primera presidenta fundadora d’una associació a Espanya i va crear l’Associació de Persones Sordes de Mallorca (ASPM).
Emília Sureda i Bimet Palma (1865 – 1904) Poeta lligada a la possessió de son Cladera i que dedicà composicions a la ruralia de sa Pobla. Fou la millor amiga de l’escriptora Maria Antònia Salvà. Una de les composicions on contextualitzà la vida pagesa i els costums de sa Pobla fou amb l’obra “Vida pagesa” (1898), premiada i publicada als Jocs Florals de Barcelona.
Fonts:-Sa Pobla. En femení plural i singular. d’Isabel Peñarrubia Marquès-Còmics de la col·lecció Mallorca té nom de dona. Consell de Mallorca. 2017 i 2018. Llibertat Picornell, acarant una història pròpia plena d’infortuni. Memoria Civil, núm. 30, Baleares, 27 julio, 1986. Llorenç Capellà
Sense oblidar les marjaleres
És de sobra sabut, que el màxim exponent de la dona a sa Pobla, en tota l’extensió de la paraula, és, des de segles enrere, la dona marjalera de les que en tantes ocasions s’ha parlat, i de la que se’n tornarà a parlar al seu moment adequat, ja que, també tenen elles el seu «Dia Internacional de les Dones Rurals que se celebra el dia 15 d’octubre.
La dona marjalera, des dels orígens de l’agricultura poblera, des dels més ancestrals cultius conreats dins ses marjals pobleres, la dona ha participat en totes les dures tasques del camp, braç a braç amb els homes, foren elles propietàries o jornaleres. Una participació, la de la dona marjalera, tant en les feines del camp, com en la bona administració de la llar familiar, que fins i tot, per part de l’home li ha estat reconeguda amb frases com aquesta: «A casa nostra, sa dona du el maneig.»
El perquè del dia i mes de la dona
Diuen les informacions consultades sobre els motius que impulsaren a declarar e, 8 de març el Dia Internacional de la Dona, que aquest fou establert per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1977, en honor a totes aqueles dones que van lluitar per la igualtat de drets a tot el món. Es prengué aquesta data en record al 8 de març de 1857, quan 129 dones obreres tèxtils de la fàbrica «Cotton» de Nova York, moriren en un incendi mentre es manifestaven en contra de l’extensa jornada laboral, els baixos salaris, les precàries condicions de treball i les diferències que sofrien en comparació als homes.
L’explicació més versemblant i detallada es remunta a mitjans del segle XIX, en plena revolució industrial, diu així: «El 8 de març de 1857, milers de treballadors tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York amb el lema ‘Pa i roses’ per protestar per les míseres condicions laborals i reivindicar una retallada de l’horari i la fi del treball infantil.
Va ser, aquella, una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets, i diferents moviments successos i mobilitzacions, com la vaga de les camiseres de 1909, es van succeir a partir de llavors. L’episodi també va servir de referència per fixar la data del 8 de març.