El moscard bigarrat o beata: una vida en constant metamorfosi

L’estiu, una època en la qual proliferen una gran quantitat d’insectes, aràcnids i, en general, molts tipus d’artròpodes. Un dels insectes més típics de l’època estiuenca són els moscards. Sí, ens referim a aquest molest insecte inoportú que apareix precedit del seu inconfusible brunzit, quan comença a vesprejar i estem gaudint d’un refresc amb els nostres amics. Fa algunes setmanes ens centràrem en el moscard tigre (Aedes albopictus), una espècie invasora que va arribar a Espanya i posteriorment a les Illes Balears fa escassos anys. No obstant això, en aquest reportatge, anam a aprofundir sobre un altre moscard que sol ser el causant de moltes picades a les nostres illes: el Culex pippiens, també conegut com a moscard bigarrat o beata. Segons el llibre “Insectes de les Illes Balears” de Xavier Canyelles, els exemplars de Culex pippiens són els causants de moltes de les picades en la nostra comunitat i és el típic mosquit que acostumem a trobar-nos a les cases i ciutats.

A les nostres belles i benvolgudes illes hi podem localitzar deu tipus de mosquits diferents com Anopheles atroparvus, Aedimorphus vexans, Aedes punctor o Culiseta anulata entre d’altres. Però tranquils, no anem a seguir amb aquests estranys noms científics que a més d’un l’hi hauran recordat les lliçons de llatí o grec dels temps de l’escola. Com dèiem existeixen deu tipus, però lamentablement ara ja hem de sumar una altra espècie, el moscard tigre, plenament estès. Així doncs, en total disposem d’onze tipus de mosquits diferents encara que segur que molts dels nostres preuats lectors voldrien que no n’hi hagués ni un. És comprensible ja que es tracta d’insectes una miqueta molests. Però no hem de infravalorar-los. Tot animal compleix la seva funció dins la natura i sense ells la balança es desequilibraria, amb conseqüències nefastes per a nosaltres. D’altra banda, com a lliçó d’humilitat, hem de subratllar que els avantpassats dels mosquits actuals ja poblaven el nostre planeta des de fa uns 260 milions d’anys, és a dir, des del període Permià.

Igual que succeeix amb el mosquit tigre, el nostre moscard bigarrat pertany a l’ordre dels dípters. La seva principal característica és que posseeixen dues ales. Si aprofundim més entrem en el subordre dels Nematòcers (Nematocera). Aquests posseeixen cossos esvelts i antenes molt fines. A la vegada, forma part de la família dels Culícids (Culicidae), insectes de cossos fins i llargues potes. No obstant això, el mosquit tigre pertany al gènere Aedes mentre que el nostre protagonista és del tipus Culex.

Morfologia

El moscard bigarrat o beata té una longitud d’entre 3 i 6 mil·límetres i posseeix una coloració marró fosca, encara que no negra com el mosquit tigre. Posseeix unes potes bastant llargues i un gep cobert de petits pèls. A més, com tots els mosquits, posseeix dos ulls de gran grandària formats per ulls composts. Els mascles són molt plomosos en la part superior.

Cicle vital i reproducció

En el reportatge centrat en el mosquit tigre explicàrem el seu cicle vital, i ja que els cicles són molt semblants en ambdues espècies anem aprofundir en apartats que no tractàrem la vegada anterior.

Els ous

Igual que en la resta dels artròpodes tot comença quan la femella realitza una posta d’ous. Una diferència entre el moscard beata i el tigre és que el segon tendeix a dipositar els ous en estanys petits, mentre que la beata ho fa tant en estanys d’aigua petits com grans. Això no vol dir que el mosquit tigre no empri llocs on hi ha més quantitat d’aigua, com succeeix en ocasions. Com se sol dir: adaptar-se o morir. La femella diposita els ous en grups de 50 fins a 80, aquests tenen forma cilíndrica i posseeixen una amplària d’un mil·límetre. La posta rep el nom de navícules a causa de la seva semblança amb naus ja que, igual que aquestes, suren en l’aigua. Als pocs dies eclosionen i apareixen les larves.

Fase larvària

Igual que en la resta d’insectes, en la fase larvària el seu principal objectiu és alimentar-se i obtenir nutrients per així poder seguir realitzant mudes d’exosquelet. La manera que tenen de guanyar grandària els artròpodes és mudant l’exosquelet, com bé explicàrem en el reportatge de la cigala mediterrània. En total realitzen tres mudes i passen per quatre fases o instars. Amb cada muda no solament guanyen grandària, sinó que els seus òrgans van evolucionant de cara a la seva fase adulta.

Existeixen determinades diferències entre les larves d’Aedes albopictus i les de Culex pippiens. Les primeres són menys actives, no es mouen tant i tendeixen a estar estàtiques en la superfície de l’aigua. Mentre que les del mosquit tigre són més actives i solen passar més temps en les profunditats de l’estany. Òbviament, si són molestades totes es desplacen ràpidament, mitjançant contraccions abdominals que assemblen cops de cua, cap al fons. Pel que fa a la morfologia, el cap de la larva del mosquit bigarrat és de coloració marró, mentre que les del tigre és negre. A més, el protagonista d’aquest reportatge posseeix unes mandíbules més prominents, el seu tòrax és més ampli i el seu cos és lleugerament de major longitud. En l’última fase de larva arriba al centímetre o fins i tot el supera lleugerament. Aquesta fase sol durar entre cinc i set dies, depenent de la calor ambiental. Quan la temperatura és més baixa necessita més temps.

Fase de pupa

Després d’arribar a l’última fase larvària, l’exemplar realitza una metamorfosi i passa a ser una pupa. Aquesta fase dura entre dos i tres dies, durant els quals no s’alimenta, ja que aprofita les reserves de la fase anterior. La pupa és el pas previ a la fase adulta, però per això ha de realitzar la major de les seves metamorfosis, un pas crucial.

Aquest procés es produeix sempre durant la nit, d’aquesta manera evita la presència de molts dels seus depredadors. I com ho fa? Quan ha arribat el moment, l’exosquelet es trenca longitudinalment per la part posterior del seu tòrax. Llavors, lentament i costosament l’adult emergeix de l’interior de la pupa. Per aconseguir-ho s’infla d’aire i guanya grandària, posteriorment espera que les seves ales s’assequin fins poder començar a volar. Durant aquest procés se sustenta en la pupa que fa la funció de plataforma mentre sura en l’aigua. Un cop les seves ales s’assequen ja està preparat per al vol i dóna inici la seva fase adulta.

Fase adulta

Solament durant aquest període els mosquits piquen. Com ja indicàrem en el reportatge anterior, les úniques responsables de les picades són les femelles, ja que necessiten certs compostos de la sang, com les proteïnes, per crear els seus ous. Si ho observem d’aquesta forma, la nostra sang dóna vida a la seva següent generació. Per tant podem afirmar que hi ha una mica de romàntic i fantàstic en la seva picada, encara que estic segur que molts dels lectors preferirien evitar aquest romanticisme i estalviar-se alguna dolorosa sorpresa. Com ja comentàvem en l’anterior reportatge, tots dos sexes són fitòfags. Això vol dir que per alimentar-se recorren a material vegetal.

El moscard com a agent transmissor de malalties

En aquest apartat anem a centrar-nos en la transmissió de malalties. Però tranquils, no és una cosa comuna actualment. No obstant això, al segle XIX era bastant comú. Precisament per això es va dur a terme la dessecació de s’Albufera de Mallorca, amb la intenció d’acabar amb aquest problema. El paràsit de la malària, o d’altres malalties, necessita d’un període de desenvolupament que té lloc a l’interior del seu portador. Posteriorment, arriba a les glàndules salivessis. Una vegada aquí sí que pot passar a la víctima durant el procés d’extracció de sang. Durant molt temps la malària ha estat endèmica de zones pantanoses del sud d’Europa. Per sort per a nosaltres, en l’actualitat és estrany que això succeeixi i més si parlem de la nostra benvolguda comunitat, les Illes Balears. Altres mosquits com el tigre, també són vectors de malalties. No obstant això, encara no hem tingut cap cas de transmissió local, és a dir de dues persones d’un mateix lloc sense que cap d’elles hagi visitat l’estranger.