El pobler Toni Celià, un dels descobridors de la via per fer sensible a la immunoteràpia un dels tumors del càncer de mama

Un estudi efectuat per investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute avança en una de les fites més rellevants en l’abordatge del càncer de mama, per fer sensible a la immunoteràpia el tipus de tumor més habitual; el càncer de mama amb receptor hormonal positiu o luminal. Aquest subtipus suposa el 70% dels casos de càncer de mama i, tot i disposar de tractaments efectius, és el que més mortalitat provoca en nombre de casos totals. A més, l’abordatge amb immunoteràpia no és efectiu ni és aprovat, perquè no mostra respostes del sistema immunitari en aquests tumors, excepte en un subgrup minoritari que, precisament, presenta un baix nivell de receptors d’estrògens. El treball el publica el The Journal of Clinical Investigation elaborat per l’equip del científic de sa Pobla, el doctor Toni Celià-Terrassa, del Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi, de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar. La recerca compta amb el suport d’Ausonia a través de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.

   L’estudi destaca la importància del receptor d’estrogen en l’estratègia del tumor per evitar l’acció del sistema immunitari. A través de l’anàlisi de dades públiques de diversos assajos clínics, els investigadors han pogut comprovar que aquest factor és el que limita la infiltració del sistema immunitari i provoca que la immunoteràpia no tingui capacitat per actuar-hi. Per contra, la inhibició del receptor d’estrogen permet l’activació de LCOR i de senyals d’interferó, ambdós factors vinculats als mecanismes de presentació d’antígens a la superfície de la cèl·lula, fent visible la cèl·lula tumoral al sistema immunitari.

   El següent pas ha estat generar un model preclínic en models animals, que ha permès certificar aquest mecanisme de protecció del tumor. A la vegada, han pogut comprovar com la molècula LCOR, que en altres estudis preclínics en càncer de mama triple negatiu incrementava l’eficàcia de la immunoteràpia, quedava ‘segrestada’ pel receptor d’estrogen i no podia portar a terme aquesta funció. “El receptor d’estrogen segresta LCOR i no permet que actuï amb el seu domini d’activació de la maquinària presentadora d’antígens, condicionant la seva funció i no deixa fer ‘visible’ el tumor”, explica el Dr. Toni Celià-Terrassa, coordinador del Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.

   Per fer front a aquest efecte, l’equip responsable de l’estudi ha fet sevir dues estratègies a l’àmbit preclínic. D’una banda, la combinació de LCOR i immunoteràpia amb inhibidors hormonals, o teràpia endocrina, ja existent per tractar aquest tipus de càncer. I de l’altre, una versió modificada de LCOR (LSKAA), que no permet el segrest per part del receptor d’estrogen. “En condicions normals, en aquest tipus de tumor la senyalització d’estrogen és molt prevalent i impedeix actuar LCOR. Si aconseguim trencar-ho amb teràpia antiestrògena, LCOR actua activant la presentació d’antígens i obre el camí a la immunoteràpia”, afegeix José Àngel Palomeque, investigador de l’HMRIB. Aquest LCOR modificat s’escapa de l’acció dels receptors d’estrogen i incrementa la presentació d’antígens, necessària per a l’atac immune.

   En aquest sentit, el laboratori especialitzat en generació de teràpies d’ARN de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, explota aquesta mateixa tecnologia per a fer teràpies de LCOR modificat per no interaccionar amb el receptor d’estrogen en combinació amb la immunoteràpia. A més, la recentment constituïda spin off VIOLET Pharmaceuticals es dedica a aquest tipus de teràpies.

   El Dr. Joan Albanell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar i director del Programa de Recerca en Càncer de l’Hospital del Mar Research Institute, assegura que “aquest estudi obre la porta a una nova estratègia per sensibilitzar a la immunoteràpia aquest subtipus de càncer de mama majoritari”. L’objectiu és treballar per “convertir aquest LCOR modificat en una teràpia que es pugui investigar pròximament en assaigs clínics, especialment per a pacients amb tumors que presenten receptors d’estrogen que, ara per ara condicionen una pobra eficàcia de la immunoteràpia”, explica.

Antoni Celià Terrassa. Formació i trajectòria professional

   Nascut a sa Pobla (1982) Toni Celià-Terrassa és un investigador científic especialitzat en biomedicina, concretament en l’estudi del càncer, i més en concret en el càncer de mama. Després de cursar el batxillerat a l’Institut de sa Pobla, va estudiar Biologia i Bioquímica a la UIB, matèries en les quals es va llicenciar en 2006 i 2007, respectivament.

   Va obtenir el doctorat en Biomedicina per la Universitat de Barcelona, treballant a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) sota la direcció del doctor Timothy Thomson. Després del doctorat, va fer un postdoctorat als Estats Units, concretament a la Princeton University, al laboratori del doctor Yibin Kang (2012–2017), on va aprofundir en recerca sobre metàstasi del càncer de mama. L’any 2018 va crear el seu propi grup de recerca a l’IMIM, integrant-se també a la xarxa del Barcelona Biomedical Research Park (PRBB). El seu treball ha aportat noves perspectives sobre la “plasticitat cel·lular” de les cèl·lules tumorals, com poden transformar-se, adaptar-se i “escapar” del sistema immunitari o dels tractaments. Aquesta investigació és clau per entendre per què alguns tumors reapareixen o metastatitzen.

   Actualment, és líder del grup “Cancer Stem Cells & Metastasis Dynamics Lab” al centre IMIM (Institut d’Investigació Mèdica del Mar), adscrit al programa de càncer.

   La seva recerca se centra a entendre els mecanismes moleculars que regulen les cèl·lules mare del càncer de mama (“breast cancer stem cells, bCSCs”), la seva plasticitat, i com aquestes interactuen amb l’ambient tumoral i el sistema immunitari durant la metàstasi, és a dir, quan el càncer s’escampa a altres òrgans.

Profeta a la seva terra

   La brillant trajectòria professional de Toni Celià, a més d’altres reconeixements, no ha passat desapercebuda a la seva terra natal. Així, l’hi han estat atorgades les distincions dels mitjans de comunicació «Onda Cero» i «Diario de Mallorca». A sa Pobla, on Toni i la seva família gaudeixen de gran estima, l’any 2018, l’Ajuntament el va distingir amb l’Escut d’Or de la Vila, màxim guardó local, i l’any 2020, va ser elegit com a Clamater de les Solemnes Completes de Sant Antoni.

Fotos: B. Ramon i Ajuntament de Sa Pobla